Quan parlem de llenguatge de comunicació pensem directament en el llenguatge verbal, és a dir, en les paraules i la manera com les combinem per construir frases que representin algun significat.
Tot i això existeixen altres maneres de comunicar significats i el llenguatge audiovisual n'és un exemple clar. En aquest llenguatge utilitzem altres recursos a banda de les paraules: les imatges i els sons, que també es combinen i s'articulen per generar significat.
En aquest tema ens centrarem en les imatges (fotografies) i en com es generen i combinen per tal d'aportar significat. Tota imatge està relacionada amb la realitat ja que o la imita o la representa o en fa referència.
A l'hora d'analitzar una imatge ho fem en tres passos, amb un triple anàlisi:
L'anàlisi contextual
L'anàlisi denotatiu
L'anàlisi connotatiu
L'anàlisi contextual es centra en les dades generals de la imatge, en aquest cas d'una fotografia. Són dades que no depenen de cap estudi a priori, doncs sovint és informació que acompanya a la pròpia imatge i serveix per contextualitzar-la.
Aquests elements són:
Dades generals: Títol, autor, nacionalitat, any, procedència, gènere, moviment.
Dades tècniques: B/N o color, format, càmera, suport, objectiu, altres informacions (exposició, sensibilitat, balanç de blancs....).
Dades bibliogràfiques i critiques: Fets bibliogràfics rellevants, comentaris crítics sobre l'autor.
Com ja s'ha comentat, sovint aquesta informació acompanya a la pròpia imatge, en especial si aquesta apareix en alguna font d'informació (llibre, web, exposició...). Tot i així, pel que fa a la informació més tècnica, en alguns casos, encara que l'autor no la faciliti es pot arribar a deduir en bona part, però caldrà tenir uns coneixements profunds de la tècnica de la fotografia.
Parlem del significat denotatiu d'una imatge quan ens centrem en la realitat objectiva del que veiem sense fer-ne cap interpretació. Aquesta observació ens permet explicar el que es veu a simple vista, però també ens permet deduir els recursos i les tècniques utilitzades en la seva creació.
D'aquest anàlisis objectiu podem deduir aspectes com:
Descripció objectiva dels elements de la imatge: Objectes, personatges, escenari...
Morfologia de la imatge: Punts, línies, plans, colors.
Estudi compositiu: Tipologia del pla, angulació, enquadrament, llei de terços, centres d'interès, recorregut visual, estructura compositiva.
Temps de representació: Instantaneïtat, duració, atemporalitat, temps simbòlic, temps subjectiu, seqüencialitat...
Graus de significació de les imatges: Icònica / abstracta, simple / complexa, monosèmica / polisèmica, original / redundant (estereotipada), denotativa / connotativa.
Parlem del significat connotatiu d'una imatge quan ens centrem en els aspectes que poden evocar records, significats, sentiments i valors. Tots aquests aspectes no són interpretats de la mateixa manera pels diferents individus, donat que depenen d'aspectes com la condició social, l'edat, el context personal... Per això parlem d'un anàlisis subjectiu.
No podem fer anàlisis connotatiu d'imatges científiques.
En el cas que estiguem analitzant una fotografia publicitària d'un producte, d'aquest anàlisis subjectiu podem deduir-ne aspectes com:
Impacte: Agrada o no i perquè. Quins aspectes poden resultar més impactants.
La idea: L'acudit, l'essència de l'anunci, el centre sobre el que giren els altres elements.
El tractament formal
Funcions de la imatge (valors comunicatius): Conativa, fàtica, referencial, emotiva, poètica.
Significat derivat dels elements morfosintàctics: Plans, angulació, color, llum.
Estratègia comunicativa: Pretén convèncer, seduir, que l'espectador s'identifiqui, que projecti...
Recursos i estereotips que gestiona: Eslògan, texts, estereotips i models d'admiració, paisatges i elements valorats positivament, tons, colors, angle de visió
Valors que transmet: Èxit, bellesa...
Més informació: http://pinzasmagis.blogspot.com.es/2013/04/hola-companeros-de-magisterio-este-blog.html