M1.T2. La imatge en moviment

El 1832 dos investigadors, el belga Joseph Plateau i l'austríac Simon Stampfer, van presentar simultàniament el fenaquistoscopi o disc estroboscòpic. Aquest invent, basant-se en el fenomen de la persistència retiniana (de la retina), aconseguia transportar la il·lusió de les imatges en moviment al públic.

La persistència de la retina o retiniana és un fenomen visual que explica que les imatges que visualitza l'ull es mantenen a la retina unes fraccions de segon (una dècima de segon) després de que hagi desaparegut l'estímul. D'aquesta manera, la visió d'una successió d'imatges en un període de temps determinat és assimilada per l'ull humà com una continuïtat i això és el que finalment genera la sensació de moviment.

Mes ínformació de l’estroboscopi: http://ca.wikipedia.org/wiki/Estroboscopi

El fenaquistoscopi o disc estroboscòpic llavors, consistia en una placa circular llisa (un disc) on s'hi trobaven distribuïts diversos dibuixos d'un mateix objecte en posicions lleugerament diferents (un seqüència). Quan aquesta placa es feia girar davant d'un mirall s'aconseguia crear la il·lusió de moviment.

Un parell d'anys més tard, el 1834, va aparèixer el zootrop de mans de William George Horner qui va millorar l'invent del fenaquitoscopi. Horner va afegir-hi un tambor cilíndric amb unes petites ranures homogèniament distribuïdes a la seva part superior i una tira d'imatges que descomposaven un moviment cíclic enganxades a la part interior, just per sota de les ranures. En girar el tambor si es mirava a través d'una de les ranures s'obtenia la il·lusió del moviment.

La joguina definitiva d'aquesta successió d'invents va ser el praxinoscopi inventat per Charles-Émile Reynaud el 1876. L'artefacte estava composat d'un tambor giratori a la part interior del qual s'hi col·locaven tires de 12 dibuixos que representaven una seqüència de moviments cíclics. Dins el tambor hi trobàvem un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats. Quan es feia girar el tambor tan sols mirant un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges creava la impressió de moviment.

Arribats a la segona meitat del segle XIX, les grans obsessions dins l'àmbit de la imatge eren l’estereoscòpia (explicat a M1.T1) i la fotografia del moviment. Ens centrarem en aquest darrer aspecte.

L'any 1869 el milionari nord-americà Leland Standford (fundador de la Universitat de Standford a Califòrnia) va encarregar a al fotògraf anglès Eadweard Muybridge que aportés la prova fotogràfica que demostrés que un cavall durant el seu galop en algun moment no toca el terra. Muybridge, després de quatre anys de treball, va acabar trobant la manera de solucionar-ho: va situar vint-i-quatre càmeres fotogràfiques, l'una al costat de l'altra, en una pista de curses de cavalls i als disparadors de cada càmera hi va lligar un fil que travessava la pista. D'aquesta manera, quan el cavall creuava els fils les càmeres disparaven la foto. És així com l'any 1873 el fotògraf anglès Eadweard Muybridge va aconseguir obtenir sèries de fotografies instantànies successives que mostraven el galop d'un cavall (i demostraven que el cavall en algun moment no toca terra).

Eadweard Muybridge "El cavall en moviment" (1887): https://youtu.be/A9R5_TjrAQY

Anys més tard, el metge francès Étienne-Jules Marey, després d'explorar el moviment a través del mètode gràfic, va fer servir el 1882 la primera càmera cronofotogràfica, molt moderna, per enregistrar un seguit d'imatges seqüencials en una sola placa de vidre sensible.

La cronofotografia és la tecnologia destinada a poder fotografiar el moviment de cossos físics utilitzant una sola placa sensible a la llum. Més senzillament, es tractava d'anar fotografiant l'evolució d'un objecte en el temps, sobre un fons negre, de manera que la placa resultant mostrés com aquest moviment canviava d'una presa a una altra.

Un altre dels invents de Marey va ser el rifle fotogràfic, una càmera fotogràfica en forma de rifle o pistola.

Més informació de la cronofotografia a:

http://www.muyinteresante.es/tecnologia/preguntas-respuestas/ique-es-la-cronofotografia

Més informació del rifle fotogràfic a:

http://www.alpoma.net/tecob/?p=991

L’any 1889, Marey va obtenir les primeres sèries d’imatges en cintes de cel·luloide. Aquesta va ser la innovació decisiva que va permetre el naixement del cinema com a art, tècnica i indústria. Marey fou també el primer a enregistrar els moviments dels mags i a «trucar» les fotografies animades, com va fer més tard Méliès.

El darrer pas cap al cinema més primitiu el van fer Thomas Edison i el seu assistent Dickson quan el 1889 van crear el cinetoscopi (kinetoscopi). El cinetoscopi era una màquina que funcionava amb monedes i permetia veure una pel·lícula cinematogràfica de 35 mm. Tot i que no hi havia projecció sinó que simplement es mirava la pel·lícula dins de l'aparell, va ser un gran avenç.

La primera sala de cinetoscopis oberta al públic, el Kinetoscope Parlor, es va inaugurar a Broadway el 14 d’abril de 1894. El 1895, William Heise va rodar Execution of Mary Queen of Scots (L'execució de Maria Estuard), pel·lícula en la qual va utilitzar per primera vegada el trucatge de l'aturada de càmera que després va fer servir Méliès.

"Execution of Mary Queen of Scots"

El 1895, l’industrial de la fotografia Louis Lumière, aprofitant els avenços tecnològics de l’època, va perfeccionar els aparells inventats per Marey, Reynaud i Edison, i va aconseguir combinar de manera satisfactòria la projecció (la vella llanterna màgica de Huygens) i l'obtenció d'imatges successives del moviment (la cronofotografia de Marey).

La patent del cinematògraf es va registrar el 13 de febrer de 1895 i la primera pel·lícula, La sortie des usines Lumière (La sortida de la fàbrica Lumière), es va rodar el mes de març d'aquell mateix any a Lió.

La primera projecció cinematogràfica pública es va organitzar al Salon Indien del Grand Café del Boulevard des Capucines de París, el 28 de desembre de 1895, i va fer sensació: «Vam quedar tots bocabadats, estupefactes», va declarar Méliès. La projecció cronofotogràfica o cinematogràfica va fer la volta al món ràpidament, com al segle XVII la llanterna màgica.

"La sortie des usines Lumière"