M3.T1. Color i llum a l'imatge Digital
Introducció
Es considera una imatge digital a la imatge que es representa utilitzant bits (uns i zeros).
Pot estar creada per una graella de punts, cadascun dels quals té informació d'un color concret (imatge rasteritzada), o bé per punts claus, la unió dels quals defineix la pròpia imatge (vectorial).
Els programes que permeten la creació i modificació de les imatges s'anomenen editors d'imatges, entre ells podem destacar el Photoshop o el Gimp. S'ha escollit el programa Gimp per entendre els conceptes principals de la imatge digital i per conèixer les eines principals de l'edició d'imatges perquè compleix tots els requisits necessaris al nivell que es necessita per la matèria i, a més, és gratuït.
Color i llum de la imatge
A l'hora de fer o de retocar una fotografia cal tenir present que hi ha uns paràmetres que modifiquen la captació dels colors. Els poden fer més realistes, més vius, més clars...
Cal conèixer aquests paràmetres i procurar que tinguin un correcte equilibri.
Lluminositat
Si partim de la idea que el color més lluminós és el blanc, la lluminositat d'una imatge serà la quantitat de color blanc que conté. Dit d'una altra manera: quant propers al color blanc són els colors de la imatge.
Afegir lluminositat a una imatge suposa fer tendir els colors de la mateixa cap al blanc. Lògicament, el pas invers (treure lluminositat) consisteix en fer-los tendir cap al negre.
Meitat esquerra: Menys lluminositat (els colors tendeixen cap al negre)
Meitat dreta: Més lluminositat (els colors tendeixen cap al blanc)
Contrast
El contrast és la diferència que hi ha entre els diferents tons de les imatges.
Si partim d'una imatge en blanc i negre, es diu que està molt contrastada si els tons clars estan molt a prop del blanc i els tons foscs estan molt a prop del negre.
Meitat esquerra: Tons foscs (tendeixen cap al negre)
Meitat dreta: Tons clars (tendeixen cap al blanc)
Ambdues meitats contrasten
Saturació
La saturació és la intensitat dels colors d'una imatge.
Els diferents tons de colors que composen una imatge poden ser més o menys intensos. Un color molt saturat serà un color molt pur.
Imatge inferior esquerra: Mínima saturació (colors poc intensos)
Imatge inferior dreta: Màxima saturació (colors molt intensos, "purs")
Temperatura de color
La temperatura del color és un concepte teòric però molt útil a l'hora d'aplicar-ho a la manipulació del color.
Explicat planerament, es calcula de la següent manera:
Calculem la llum que reflecteix un color (en l'espectre lluminós).
Escalfem un cos negre fins que reflecteixi la mateixa quantitat de llum.
A partir d'aquí fem equivalències color-temperatura, donant com a resultat una representació aproximada de la temperatura segons certs colors (imatge inferior). Observem que la temperatura del color sempre s'expressa en kèlvins.
Balanç de blancs
Les fonts de llum (el sol, les bombetes, els fluorescents) tenen temperatures de color diferents. En funció de la font de llum a la que estiguem exposats, els objectes quedaran il·luminats amb una temperatura de color dominant. Aquest fenomen és especialment notable en els tons propers al blanc o als grisos, modificant ràpidament el seu color.
El cervell humà és capaç de detectar aquest fenomen i corregir-ne els efectes, ajustant els tons de les imatges correctament. Les càmeres de fer fotos no tenen aquesta capacitat. Per tant, cal indicar a la càmera quina és la font de llum principal perquè els colors resultants en les captures siguin el més fidels possible a la realitat.
La correcció del balanç de blancs consisteix en indicar a la càmera quin element representa el color blanc en una il·luminació determinada perquè, en base a aquest element, es calculin correctament la resta de colors.
Hi ha situacions en les que es fa especialment necessari definir manualment el balanç de blancs:
El mode automàtic fa una mitjana de les tonalitats de la imatge (acostuma a ser un gris clar, gris del 18%), però en situacions d'extrema llum, com per exemple en la neu, la càmera no és capaç de captar correctament quin és el blanc real (el de la neu). És per això que la neu tendeix a aparèixer amb un color grisós.
També succeeix a la neu que, si el cel està net i no hi ha núvols, el blau del cel tendeix a reflectir-se i la neu pot adoptar aquest color blavós. Indicar manualment a la càmera quin ha de ser el blanc correcte fa desaparèixer aquest to blavós en la captura.
Indicar el correcte balanç de blancs es pot fer abans de fer la captura de la imatge però, en el cas que no s'hagi fet així, posteriorment es pot corregir a través d'un programa informàtic.
En el següent tutorial es poden apreciar diferents captures d'una mateixa foto, definint diferents balanços de blancs. També s'explica com personalitzar correctament el balanç de blancs: