M2.T3. El visor

Definició

El visor és el sistema òptic que permet enquadrar i composar una fotografia.

Serveix per a previsualitzar allò que es vol fotografiar i, els casos dels visors réflex o electrònics, també ens permet conèixer la cobertura (percentatge de la imatge final que veiem a través de la pantalla).

En funció de la càmera que usem trobarem diferents tipus de visors.

Visor directe

Aquest tipus no és massa precís, donat que el que estem visualitzant no és exactament allò que captarà l'òptica de la càmera. S'utilitzava principalment en càmeres analògiques compactes, on la precisió en l'enquadrament no era un requisit imprescindible.

Consisteix bàsicament en una petita lent situada en la part superior de la càmera que apunta endavant, en la mateixa direcció que l'objectiu.

Aquests tipus de visors produeixen el què es coneix amb el nom d'error de paral·laxi: el què es veu pel visor no és exactament el mateix que s'enfoca per l'objectiu.

Visor RÉFLEX

Aquest visor permet que el què capta l'objectiu, sigui el mateix que el què es visualitza. La idea és que fins que no es fa la foto tota la llum que entra per l'objectiu es dirigeix al visor, no al sensor. Això s'aconsegueix gràcies a un joc de miralls.

Recordant el principi de la càmera obscura, se sap que les imatges que entren per l'objectiu queden plasmades a l'altra extrem però invertides tant horitzontalment com verticalment. Les càmeres réflex tenen situat un mirall amb una inclinació 45 graus just enmig del recorregut de la llum, que serveix per girar la imatge verticalment. La inversió lateral es corregeix mitjançant un pentaprisma, on rebota la imatge (la llum) provinent del mirall. Un cop surt del pentaprisma la llum va a parar a l'obertura ocular per on el fotògraf pot observar allò què directament està enfocant l'objectiu (sense cap tipus d'inversió). Aquest recorregut de la llum el podem veure il·lustrat a la imatge inferior.

En el moment exacte de fer la fotografia (al prémer el disparador), el mirall s'aixeca deixant passar la llum directament al sensor o a la pel·lícula, on s'emmagatzemarà finalment la imatge. Per tant, quan premem el disparador deixarem de veure la imatge pel visor durant unes dècimes de segon.

Visor electrònic

Aquest és el tipus de visor del que actualment disposen la majoria de les càmeres compactes digitals i telèfons mòbils. El sensor de la càmera reconstrueix la imatge captada per l'objectiu i la projecta directament en una pantalla LCD.

Tot i semblar la millor opció, té certs inconvenients:

• Té un consum energètic molt alt.

• En condicions de molta llum costa veure el què s'enfoca.

• La resolució no és tan precisa com la que ofereix el propi ull humà.

• Es produeix un retard de fraccions de segon (de vegades perceptible) en mostrar la imatge que pot ser un problema quan fotografiem objectes en moviment.

Hi ha altres tipus de visors no explicats en aquests apunts però que es poden consultar en el següent enllaç: http://es.wikipedia.org/wiki/Visor