M6.T10. Formats de cinema
Formats de cinema analògic
Format de pel·lícula
El format d'una pel·lícula és l'amplada total del film, incloent la part de la imatge, la del so i la de les perforacions. Al llarg dels anys i amb diferents propòsits han anat apareixent diferents formats que es comenten a continuació:
Format d'exposició
En aquest cas, no es refereix a l'amplada total del film, sinó només a aquella part del quadrat de la pel·lícula destinada exclusivament a la imatge. Aquest format es pot expressar de dues maneres:
Com el producte de les seves dues dimensions.
Com el quocient entre l'amplada i l'altura anomenat relació d'aspecte (aspect ratio).
Per al format de pel·lícula de 35mm així com el de 70mm hi ha diferents formats d'exposició, que determinaran les dimensions reals de la projecció de la pel·lícula en una pantalla.
Més informació a : http://www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/recursos/fig_calc/_8_/estampes/3_7.htm
Alguns vídeos explicatius:
Cinerama: http://www.youtube.com/watch?v=gDvYeODsH-g
Pas d'un a altre format: https://www.youtube.com/watch?v=VWi0YiyrqzY
El pas del cinema a la televisió
Quan els films es varen començar a projectar en la televisió va aparèixer un conflicte de formats. La televisió obligava a deformar la imatge dels films panoràmics per a que hi cabessin dins la pantalla. Les imatges quedaven allargades ja que comprimien la imatge pels laterals. Aquest handicap es va solucionar quan varen introduir franges negres als costats superiors i inferiors de la pel·lícula. D'aquesta manera, els films es veien en el seu format propi i s'evitaven les deformacions al projectar-se pel televisor.
Relacions d'aspecte de la TV
El format DV (digital video)
És el format en que gravaven inicialment les càmeres de vídeo digital domèstiques (les que no gravaven en HD: alta definició).
Al ser un format digital, no cal fer cap conversió ni cap mostreig. La informació que rep l'ordinador al traspassar les dades de la càmera és exactament la mateixa que emmagatzema la càmera.
Utilitza un mètode de compressió amb pèrdua.
Aquest format admet diferents opcions:
També es poden definir diferents qualitats pel que fa al so:
D'aquest format se'n deriven els formats DVCPRO i DVCAM, que es diferencien tant pel format del suport (la cinta) com per alguns aspectes de qualitat. Aquests formats són una millora respecte el format DV.
El format HDV (Video d'alta definició)
Apareix al Japó l'any 2003, anunciat per la corporació de marques: Sony, Cannon i Sharp.
Utilitza l'algoritme de compressió MPEG2 o MPEG4
Hi ha dues especificacions per aquest format:
Pel que fa a l'àudio