M5.T4.1 Selectivitat: juny 2012
Es valorarà la capacitat d'anàlisi visual de la imatge proporcionada i la corresponent
argumentació. És previsible que l'alumne no podrà desenvolupar ho farà d'una manera
hipotètica o intuïtiva- els aspectes que no es puguin deduir d'una anàlisi purament visual o dels
quals no se li proporciona informació.
Es valorarà molt positivament l'abundant utilització de terminologia pròpia de la matèria i també
parcialment, encara que l'anàlisi no sigui del tot precisa.
A tall de referència i context:
Amb el títol Port, Barcelona, Andreas Kierulf va realitzar una de les vuit fotografies de la seva
sèrie sobre la ciutat comtal destinades a ser comercialitzades en forma de làmina i que es
poden trobar en botigues especialitzades a les Rambles. Es tracta, doncs, d'una fotografia
eminentment turística destinada a evocar el record de la ciutat i provocar el goig estètic en
l'espectador.
Dels elements morfològics cal destacar sobretot el punt de vista, ja que es tracta dun
panorama clàssic del port de la ciutat amb la muntanya de Montjuic al fons captat des de
l'extrem nord de la façana litoral. En aquest cas ens trobem davant d'un gran pla general
plantejat amb forma gairebé simètrica al voltant d'una línia horitzontal central delimitada per la
costa. La meitat superior està dominada pel cel, i l'inferior pel mar. El tram central, el més
important en l'ordre de lectura, és el perfil de la ciutat amb Montjuic, emmarcat entre la torre del
funicular i ledifici Porta del Mar. És precisament el reflex d'aquests dos edificis, il·luminat l'un i
fosc l'altre, pràcticament l'únic que enterboleix el reflex de la part inferior de la imatge. En
aquesta meitat destaquen tan sols com una mena de línia de punts les dues paral·leles que
formen les bolles sobre el mar.
La textura aprofita perfectament l'hora del capvespre en que està feta la fotografia per suggerir
perfils i ombres que es retallen sobre l'horitzó. Els petits punts de llum que delaten els edificis
ajuden a completar el conjunt de diferents textures de la fotografia.
Pel que fa a l'ús del blanc i negre, no es tracta d'una elecció casual, sinó d'una opció artística
que permet igualar els colors del cel i del mar, convertint-los en un únic marc on destaca la
característica silueta de la ciutat.
A nivell compositiu es pot destacar la gairebé total horitzontalitat, només trencada per les dues
esgarrapades verticals dels dos edificis més alts als seus extrems i pel traç diagonal creat per
les bolles, que suggereixen un punt de fuga amb una certa continuïtat a les tres xemeneies de
l'Avinguda Paral·lel.
La il·luminació és natural, tot i que es juga amb l'entrada de llum, ja que el diafragma obert
permet a l'autor el joc de grisos entre el cel i el mar que remarquen la simetria i l'efecte
d'horitzontalitat, donant a la vegada un aura de poesia al port de la ciutat.
Els valors semàntics de la fotografia ens porten a destacar com l'autor ha buscat un moment
del dia, com és el capvespre, en que la llum és especialment propícia per poder jugar amb
l'horitzó i retallar nítidament un dels sky-lines més característics de la ciutat de Barcelona.
L'autor busca un punt de vista bastant més allunyant del que sòl ser habitual en fotògrafs i
pintors clàssics que solen limitar l'enquadrament a la muntanya de Montjuic. La fotografia de
Kierulf en canvi mostra una panoràmica molt més àmplia allunyant al màxim el punt de vista de
l'espectador, però no fins al punt que no sigui identificable el panorama que es retrata. Es tracta
de la recreació poètica d'un paisatge de la ciutat donant protagonisme al mar i al cel, on la
muntanya i la ciutat són una entrada de terra i edificis dins de la natura.
Es tracta de valorar la capacitat de l'alumne per donar una resposta raonada en base als
coneixements tècnics de fotografia que té adquirits. Es valorarà l'ús de terminologia específica
de la matèria i el coneixement de les eines que són a l'abast dun fotògraf.
Pel que fa a la fotografia de Andreas Kierulf es tracta duna imatge captada al capvespre, és a
dir, amb poca llum natural, i, evidentment, sense cap opció pel fotògraf de realitzar una
il·luminació artificial fora de la pròpia dels edificis. Per això lautor ha utilitzat una obertura de
diafragma alta, amb un número f que pot oscil·lar, segurament, entre f8 i f11.
L'alumne pot deduir l'ús d'una lent de gran angular o similar i també pressuposar que el fotògraf
s'ha situat al nivell del mar per aconseguir la perspectiva desitjada ja que es tracta d'una
panoràmica natural a peu de terra.
Podem destacar que no hi ha cap mena de manipulació digital posterior.