M7.T3. La preproducció
Què explicar
La primera cosa que cal decidir és què volem explicar. Pot ser un somni, la descripció d'un fet real, una crítica, o potser un encàrrec d'un anunci o d'un clip musical.
En tot cas, el punt de partida de la producció audiovisual és inicialment abstracte o poc concret però té un nucli a partir del qual es desenvolupa. Aquest nucli es concreta en una idea.
La idea
L'essència de la història que s'explica ha de poder descriure's en una frase: aquesta és la idea. És la història reduïda a la mínima expressió però també és la font d'inspiració, de motivació, que permet conduir la història en una direcció determinada. De la idea sorgeixen tots els elements que esdevindran la producció final, per tant, és el primer maó de la construcció final.
A partir de la idea es poden començar a definir altres elements més directament relacionats amb el mitjà audiovisual.
Una mateixa idea pot aparèixer en produccions molt diferents, però a grans trets se'n defineixen tres grups generals:
Producció de ficció (dramatització).
Producció documental (captura de la realitat).
Producció de videocreacíó.
Producció de ficció
Aquest tipus de producció es centra en recrear la realitat i transformar-la a conveniència amb la intenció de narrar uns fets que poden o no haver ocorregut.
Aquest tipus de producció és el més utilitzat i en formen part la gran majoria de pel·lícules que veiem per entretenir-nos, passar una bona estona o recordar un fet històric, per exemple.
Dins d'aquest tipus de producció trobem diferents gèneres amb les seves particulars convencions formals i narratives. Aquest gèneres no són exclusius per cada pel·lícula, és a dir, un pel·lícula pot pertànyer alhora a més d'un gènere:
El drama: És un gènere que pot agrupar-ne d'altres. La principal característica és que explica històries serioses, on s'expressen sentiments i conflictes humans.
Exemple: El curioso caso de Benjamin Button (David Fincher, 2008)
El western: Les pel·lícules de l'oest, que tenen en comú l'escenari (els poblats, les muntanyes, els paisatges deserts...) i els personatges (xèrif, bandits, indis...), les accions (duels, persecucions...) i els instruments (revòlvers, cavalls, carretes, fletxes, salons, jocs de cartes...).
Exemple: El hombre que mató a Liberty Valance (John Ford, 1962)
La comèdia: Pretén fer riure i és per això que admet una gran varietat de 'sub-gèneres'. Les comèdies romàntiques on l'amor és el centre d'interès; les comèdies psicològiques que mostren dubtes existencials o conflictes emocionals; les comèdies socials que són bàsicament crítiques a la societat; i d'altres.
Exemple: Alta fidelidad (Stephen Frears, 2000)
El thriller: També inclou les pel·lícules anomenades "de suspens" En aquest gènere el que destaca és la resolució d'un enigma per part dels personatges, al marge de que siguin bons o dolents. Allò que és important és el fet de generar una intriga psicològica.
Exemple: Memento (Christopher Nolan, 2001)
El cinema policíac: O cinema negre. De vegades es confon amb el thriller ja que de vegades també hi apareixen conflictes psicològics. En aquest gènere el que és important és la lluita entre el bé (policies, detectius, agents secrets) i el mal (mafiosos, delinqüents, criminals...).
Exemple: El infilitrado (Jeff Celentano, 1999)
Cinema d'acció: Poden estar incloses en altres gèneres, donat que la particularitat d'aquest gènere és el com s'explica la història. Hi destaquen les persecucions, les lluites cos a cos, les acrobàcies, etc. Sovint es fa ús de l'espectacularitat buscant l'entreteniment.
Exemple: La jungla de Cristal (John Mc Tiernan, 1988)
Cinema d'aventures: Combina acció, expressió de sentiments i relacions entre personatges, però sobretot mostra situacions, viatges i experiències difícils o impossibles de viure.
Exemple: Indiana Jones a la recerca de l'arca perduda (Steven Spielberg, 1981)
La ciència ficció: Es caracteritza perquè sovint es desenvolupa en èpoques futures, on el desenvolupament tecnològic és molt més avançat que l'actual.
Exemple: Matrix (Larry i Andy Wachowski, 1999)
El cinema musical: En aquest gènere destaquen les escenes musicals, ja sigui perquè els actors canten, ballen o fan les ambdues coses. Es fan servir aquestes escenes per construir la trama de la pel·lícula.
Exemple: Chicago (Rob Marshal, 2002)
El cinema històric: Hi apareixen personatges i moments històrics succeïts en la realitat i es recrea l'època corresponent. Sovint s'afegeixen elements de ficció amb la intenció de fer més propera la narració a l'espectador.
Exemple: Braveheart (Mel Gibson, 1995)
Cinema bèl·lic: Les pel·lícules d'aquest gènere s'anomenen també "pel·lícules de guerra". Expliquen batalles de qualsevol temps o lloc i poden estar basades o no en fets reals.
Exemple: La chaqueta metálica (Stanley Kubrick, 1987)
Cinema de terror i fantàstic: L'objectiu d'aquestes pel·lícules és provocar por a l'espectador. Per això, es recorre a personatges fantàstics (vampirs, monstres, esperits, fantasmes...) i es situen en llocs com cementiris, ciutats desolades, soterranis tenebrosos... D'altres vegades, la por es pretén generar amb elements més quotidians.
Exemple: L'exorcista (William Friedkin, 1973)
Cinema d'autor: S'hi engloben aquelles pel·lícules amb elements de difícil classificació, o bé perquè no s'ajusten a cap dels gèneres definits, o bé perquè en combinen diversos per expressar alguna idea en un format molt personal, el del seu creador. Podríem dir que contenen elements narratius que no han esdevingut estàndards, perquè són molt particulars del propi director o perquè tenen un caire experimental.
Exemple: Blue velvet (David Lynch, 1986).
Cinema d'animació: Hi pertanyen les pel·lícules creades amb elements no reals (dibuixos, plastilina, animacions per ordinador).
Exemple: Toy story (John Lasseter, 1995)
Producció documental
Aquest tipus de producció es centra en reproduir fets de la realitat de la manera més fidel possible perquè després puguin ser analitzats.
Sovint els documentals utilitzen material cinematogràfic o videogràfic gravat amb anterioritat i que es poden trobar en arxius, filmoteques i altres fonts de recursos d'aquest estil. Tot i això, solen combinar els dos tipus de materials: el propi i el d'arxiu.
Producció de videocreació
Pertanyen a aquesta categoria de producció els clips musicals, els vídeos d'anuncis comercials o el vídeo-art.
Utilitzen sovint recursos cinematogràfics amb propòsits diferents. El temps cinematogràfic en aquestes produccions, així com la ubicació dels espais narratius, es pot trencar en qualsevol moment i sota criteris que poden desmuntar els estàndards que es defineixen en les produccions clàssiques de ficció o documentals.
És important definir en aquests casos el públic a qui es dirigeix aquesta producció, donat que els matisos del llenguatge comunicatiu utilitzat en cada segment de població són els que permetran que el missatge i els detalls de la producció arribin a l'espectador més fàcilment.
Definicions inicials de la preproducció
El guió és aquell document que conté la informació de la producció tant a nivell de continguts com a nivell tècnic, com veurem més endavant. En el moment de definir el guió caldrà complimentar les següents seccions:
La idea
A banda de definir el tipus de producció (ficció, documental, videocreació), també caldrà descriure, tal i com s'indica en el paràgraf "idea" , "...en una frase l'essència de la història que es vol explicar...".
També en aquest punt s'hauran de definir aspectes de caràcter general, com per exemple, si es rodarà en cinema o en vídeo o quin format o resolució s'utilitzarà.
La seva extensió aproximada ha de ser d'una o dues frases.
Algun exemple:
"L'educació: fer créixer o pervertir"
"La vellesa: com ens veu el món quan hi arribem"
"El sentit de la vida: vivim per ser feliços? vivim per aprendre? on ens porta aquesta missió?"
La sinopsi
Ampliem la idea, introduint els diferents moments importants que pot tenir la trama. També es comencen a introduir altres aspectes com els trets generals dels personatges o algunes de les diferents ubicacions on pot succeir. També es podrà deduir d'aquí aspectes com el to i l'estil del guionista.
En aquesta fase també cal fer una bona feina de documentació i mirar produccions similars a la que pretenem fer o que senzillament ens aportin idees que es puguin aprofitar en algun moment de la producció.
Extensió aproximada: no més d'un full (en cas de curtmetratge).
Exemple:
Una señora se despierta y no encuentra a su mascota, un gatito de pocos meses. Decide preguntar a los vecinos, y llama puerta por puerta, a todo el vecindario. En cada hogar se verá envuelta en problemas y conflictos varios donde mediará para solucionarlos (aquí podríamos detallar en pocas líneas cuáles serán esos conflictos, personajes que se cruzarán en su camino, y cómo resuelve cada situación). Finalmente el gatito aparece atrapado en un hueco, entre el frigorífico y la pared de la cocina.
L'escaleta
És la llista de les escenes que composen un relat cinematogràfic. Cada element de la llista consta d'una o varies frases que descriuen sintèticament l'escena.
El tractament
Es descriu amb més detall la idea de la producció.
Es pensa en les diferents escenes de la producció i es fa una breu explicació de cadascuna, que ha de contenir els personatges, les ubicacions, les accions i els elements més importants que hi formaran part. Aquí també es defineix l'estructura del guió així com els objectius dels personatges.
El contingut del tractament ha de ser l'essencial, és a dir, només afegirem allò que sigui imprescindible per definir l'escena, i ha de provocar, al ser llegit, ganes de saber més.
Exemple:
SEC. 1. INTERIOR. HABITACIÓN DE TERESA. DÍA.
Vemos una habitación decorada estilo años cincuenta. Una mujer duerme en la cama, es una señora mayor, la misma que posa en una fotografía que hay sobre la mesilla de noche; en la foto aparece acariciando a un “gatito” gris. Suena un despertador, y ella se incorpora. Se extraña por algo, y busca por la habitación a su gatito, llamándole por su nombre: Michi. Vemos que poco a poco, como aumenta la preocupación de Teresa, al no encontrarlo.
El guió
El guió literari
Descriu principalment allò que es veurà en la producció. També s'hi inclouen els possibles diàlegs, s'expliquen les accions dels personatges, allò que succeeix i es fan petites descripcions de l'entorn per ubicar el lloc de l'acció.
L'estructura del guió literari mostra les escenes de la producció.
Cal transmetre la informació suficient perquè el lector visualitzi la pel·lícula, tot i que no s'entri en detalls.
A continuació un exemple d'un guió literari.
El guió tècnic
Aquest guió entra en molt més detall, sorgeix com a conseqüència d'un estudi minuciós del guió literari.
S'estructura tal i com es fa en el muntatge inicialment, és a dir, per escenes, seqüències, plans i transicions, i s'hi detallen també els moviments de càmera. Ha d'incloure els següents apartats:
Encapçalament d'escena: Com serà el lloc on es desenvolupa l'escena.
Exemple: Si es desenvolupa a l'interior d'una casa durant el dia s'indicaria de la següent manera: INT - CASA - Dia.
Descripció: Explicació del que la càmera 'veurà i sentirà (àudio)'. No es poden explicar ni sentiments ni intencions. És una descripció freda i objectiva.
Exemple:
Fitxa de personatges
Descriure el perfil dels personatges, és a dir, les seves característiques físiques i psicològiques.
L'Storyboard
Són una sèrie de petits dibuixos ordenats en seqüència, que expliquen les accions que es rodaran o gravaran en una producció audiovisual.
L'objectiu principal és el de transmetre la història o parts de la història visualment. Sovint és molt més senzill dibuixar una idea que explicar-la, en aquests casos resulta molt útil l'ús d'aquest recurs.
Es fa servir molt en producció d'anuncis comercials, videoclips o pel·lícules amb dissenys visuals molt elaborats, però en canvi s'utilitza poc en programes de ficció televisius.
No hi ha un format estàndard estipulat de com han de ser els dibuixos d'un Storyboard: poden ser des de dibuixos bàsics, fins a fotografies, retalls de revistes... En un principi, qualsevol material visual que ajudi a transmetre la idea de l'acció és vàlid.
Això sí, cada vinyeta ha de contenir la següent informació:
Número i títol de l'escena
Número del pla dins de l'escena
Breu descripció de l'àudio
Observacions tècniques (si cal).
Transicions entre plans.
El format de les vinyetes ha de ser proporcional a la resolució (vídeo) o format (film) de la producció.
Definit en el tema 6 "Formats de pel·lícula" d'aquest mateix mòdul.
Tant els tipus de plans com els moviments de càmera com les transicions s'han de deixar clars en cada vinyeta d'un storyboard. Existeix una nomenclatura abreujada, que facilita l'escriptura d'aquesta informació que es pot observar en la següent imatge:
Definició d'elements tècnics.
Paral·lelament a la definició del guió tècnic, caldrà anar definint altres aspectes que hauran d'estar molt clars abans de la fase de producció:
Recursos tècnics: Càmeres de gravació, trípodes, objectius, micròfons, il·luminació, cintes de gravació o targes de memòria, bateries...
Recursos artístics: Vestuaris, decorats, mobiliari, atrezzo.
Recursos humans:
Personal tècnic: Realitzador, productors, càmeres, tècnics de so, il·luminadors, decoradors, maquilladors, muntadors...
Personal artístic: Actors i actrius en el cas de produccions de ficció. En el cas de produccions documentals, caldrà definir les persones que s'entrevistaran o gravaran.
Localitzacions: On es gravarà. Tot i que aquest punt es pot perfectament incloure en el guió tècnic, cal un document que permeti aglutinar totes les localitzacions de la producció, a efectes de demanar permisos, desplaçaments...
El desglossament: Es tracta de definir per cada seqüència tots els recursos necessaris, definits en els apartats anteriors.
El pla de treball: Es tracta de definir de manera organitzada el que es farà cada dia durant la fase de gravació. D'aquesta manera, és més fàcil organitzar totes les gravacions dels diferents moments d'una pel·lícula que es produeixin en una mateixa localització. Cada dia, per tant, caldrà saber: el nombre de plans, escenes, seqüències a rodar, els actors que hi apareixen, els figurants, així com qualsevol altre recurs necessari.
El pressupost: És imprescindible saber si es podrà assumir el cost del que s'ha projectat. En cas contrari, caldrà trobar la manera de reduir les despeses perdent al mínim l'essència de la idea inicial del guió.
Més informació:
http://www.airecomun.com/sites/all/files/imce/PUBLICACIONES/ProduccionAudiovisual_AndresTiscar.pdf
http://www.slideshare.net/evaavila/sinopsis-tratamiento-y-guion-lietario