M7.T2. Il·luminació: conceptes fonamentals

Introducció

En situacions on la llum que ens proporciona un espai no s'adeqüi a les nostres necessitats, caldrà fer ús d'accessoris que ens generin una llum (i unes ombres) adequades al nostre gust.

Per poder decidir quin tipus d'accessori utilitzar en cada cas caldrà que prèviament coneguem alguns conceptes.

Llum dura, llum suau (envolvent), ombres, zona de transició

La llum dura:

  • És aquella que produeix unes ombres molt marcades, nítides, definides i profundes.

  • Es produeix quan el punt de llum és petit i/o està allunyat de l'objecte (subjecte) a il·luminar.

La llum suau (envolvent):

  • És aquella que tendeix a difuminar més les ombres produint un efecte més natural.

  • Es produeix quan el punt de llum és gran i/o està a prop de l'objecte (subjecte) a il·luminar.

Així, podríem pensar equivocadament que la llum del sol és una llum suau, donat que el sol és un astre de grans dimensions. La realitat però és que la distància a la que es troba de nosaltres fa que sigui un punt petit, per tant produeix una llum dura.

Quan el cel s'ennuvola, la llum del sol es fa molt més difusa i envolvent perquè el mateix núvol fa de superfície d'il·luminació, per tant un focus de llum molt més gran. Com a conseqüència les ombres s'atenuen i fins i tot poden desaparèixer.


Anomenem zona de transició a l'espai que limita una ombra amb la llum.

  • La zona de transició de l'ombra amb una llum dura està molt marcada.

  • La zona de transició de l'ombra s'obra molt més a mida que la llum es va fent més suau, per tant, està més a prop del punt a il·luminar, o simplement la seva superfície d'il·luminació és més gran.


En les següents imatges podem apreciar la diferència entre il·luminar amb una llum dura (a l'esquerra) i una llum més suau (a la dreta). S'ha utilitzat el mateix focus per fer les dues fotos però en la foto de la dreta simplement l'hem allunyat una mica més.

Es pot observar com la zona de transició de la imatge de la dreta (llum suau) té unes ombres molt més obertes i difuminades que la de l'esquerra.


Aquesta explicació detallada i amb exemples es pot seguir en el següent video tutorial (Gràcies Toni!):

Il·luminació ACCESSÒRIA

A l'hora d'il·luminar un espai, cal tenir present que el focus de llum més important prové de la il·luminació del propi espai: si és l'exterior serà la llum del sol; si és interior, la llum que habitualment s'utilitza en aquell espai (bombetes, fluorescents...).

Per afegir més llum a un espai, el primer que cal veure és si la llum és freda o càlida:

  • La llum freda és la llum amb tons marcadament blancs o blavosos. Per exemple: la llum del sol en ple migdia.

  • La llum càlida és aquella amb tons que s'allunyen dels anteriors. Per exemple, podria ser la que produeix una bombeta al·lògena.

La llum accessòria d'un espai ha d'anar d'acord amb la llum principal del mateix: fred amb fred, càlid amb càlid. En cas contrari, la barreja de colors (temperatura de colors -M3.T1-) produiria un tipus de llum poc natural i poc agradable.

Control passiu de la llum

Hi ha situacions on la llum que il·lumina l'objecte a fotografiar o a gravar no ens és favorable. Això es pot deure a diferents raons:

  • Perquè té una excessiva intensitat.

  • Perquè el seu to tenyeix de manera poc agradable.

  • Perquè la seva direcció ens il·lumina desigualment.

Hi ha alguns accessoris que ens poden ajudar a corregir aquestes situacions. Són superfícies de diferents materials que, al interaccionar amb la llum, la poden transformar al nostre gust. Aquests accessoris funcionen bàsicament de dues maneres:

  • Filtrar la llum : els difusors

  • Rebotar la llum : els reflectants

En funció de la composició dels materials reflectants, podem aconseguir dos tipus de llums:

  • La llum difusa: Que incideix sobre els objectes des de múltiples angles, proporcionant una il·luminació més homogènia amb unes ombres més suaus.

  • La llum especular: Es produeix al reflectir la llum sobre una superfície polida, com per exemple un mirall. A cada raig incident li correspon un sol raig reflectit en el mateix angle.

En quines situacions pot ser interessant fer ús d'aquests accessoris? Entre les 10:00 del matí i les 16:00 de la tarda en exterior, la llum del sol és molt intensa i ve de molt amunt, per tant les ombres són poc atractives, massa dures i en una direcció estranya.

A continuació es mostra un esquema de com podríem solucionar aquesta situació:

En la següents imatges es pot apreciar la diferència entre utilitzar un material difusor o no utilitzar-lo durant una franja horària on la llum del sol és dura i està situat en un angle elevat.

Il·luminació artificial amb un punt de llum

Sempre que il·luminem un espai amb llum artificial, caldrà acostar-se tant com sigui possible a la realitat de la naturalesa. Això vol dir en especial dues coses:

  • La llum ha de ser el més semblant a la llum de dia: llum freda.

  • La llum ha de provenir d'un angle superior (des de baix faria un efecte estrany).

Serà però, inevitable l'aparició d'ombres, que habitualment poden no interessar-nos. En aquest cas, podem provar de suavitzar aquestes ombres de dues maneres:

  • Amb un altre punt de llum de menor intensitat.

  • Amb un reflectant que reboti la llum del focus principal cap a la part on queden les ombres.

No es tracta d'eliminar les ombres sinó d'ajustar-les a una intensitat que tinguin un nivell de contrast correcte amb la llum, però que no enfosqueixin excessivament la part no il·luminada amb el focus principal.


El següent vídeo probablement resultarà encara més aclaridor: