M6.T4. Transicions
Introducció
En la creació d'una seqüència pla a pla, és molt important tenir en compte com unirem aquests plans. La unió de plans és la que permet que la seqüència sigui harmoniosa, tingui ritme i sigui fluida.
Una mala política de transicions pot fer que l'espectador es distregui del que es vol transmetre i, per tant, no es deixi absorbir per la pel·lícula.
Existeixen diferents tipus de transicions, cadascuna, inicialment, amb un propòsit particular:
Tall directe (Rough cut)
És la transició més habitual en l'actualitat.
És la transició més ràpida, està pensada perquè sigui imperceptible. La idea és que quan un pla acaba, apareix immediatament el següent. És important que els plans que s'ajunten amb transició de tall, tinguin diferències importants, sinó l'efecte que pot produir a la vista pot ser confós.
Aquesta transició permet mostrar una acció en molt menys temps del que dura en realitat prenent només parts d'aquesta acció i ajuntant-les, donant-les un sentit en l'espai i en el temps.
En la següent escena de la pel·lícula 'Psicosis' d'Alfred Hichckock, la càmera es va situar en setanta posicions diferents (es va trigar set dies en filmar-la). Es pot observar com totes les transicions són per tall, tret de la darrera que és un encadenat de raccord (conmtinuïtat), que s'explica més endavant.
Tall - Psicosis (1960)
Cutting on motion (cutting on action)
Amb l'objectiu que el tall entre els diferents plans sigui el més invisible possible, els muntadors acostumen a fer servir la tècnica "cuting on action". Aquesta tècnica es basa en la idea de que un dels moments en el que els talls passen més desapercebuts és enmig d'una acció, ni abans de que comenci, ni després de que acabi. És com si el moviment ens portés d'un pla a un altre d'una forma fluida i natural.
Explicacions sobre el cutting on motion
Encadenat o fosa encadenada (Dissolve)
Una imatge es transforma gradualment en una altra.
S'acostuma a utilitzar per indicar que entre les situacions que representen les dues imatges no ha passat massa temps.
També es pot utilitzar per unir dues idees que estan relacionades o enfrontades.
A continuació es pot veure un exemple: La protagonista s'estira a dormir una mica mentre viatja en un tren. L'estona que està dormint es mostra amb plans del tren units mitjançant foses encadenades. En aquesta seqüència també hi juga un paper molt important el so de fons.
Alguns exemples de Cross Dissolve
Fosa a color
La fosa a color negre és el recurs més antic utilitzat com a transició.
Quan tanquem els ulls estem fent una fosa a negra, les imatges es van fent més fosques cada cop fins que acaben desapareixent, però el nostre cervell continua funcionant. Quan tornem a obrir els ulls, gradualment tornen a aparèixer noves imatges, que normalment són diferents de les que hi havia abans de tancar els ulls.
Sovint, la fosa a negre es pot utilitzar per indicar:
El pas d'un període llarg de temps
Un salt en el temps o en l'espai.
El final d'una escena o d'una seqüència
El final d'una pel·lícula, abans dels crèdits.
Un to pessimista.
Podem observar-ne un clar exemple a la pel·lícula 'Derecho de familia' de Danuek Burman al 2006. Curiosament es pot observar que després de la fosa a negre, el següent pla comença amb un focus-in (que s'explica de seguida en aquests apunts):
Fosa a negra - Derecho de familia (Daniel Burman 2006)
La fosa a color blanc, es pot utilitzar de la mateixa manera que la negra, però en aquest cas pot evocar:
Alliberament
Esperança
Nou començament
El despertar.
El descobriment de la veritat
De vegades també es pot utilitzar per la mort llegida des de una perspectiva no exclusivament trista, com es pot veure en l'escena final de Titanic.
Match-cut (encadenat)
Es tracta d'unir dos plans, utilitzant la semblança o el contrast de les imatges contingudes en els dos plans (per la forma, el color, el moviment...). Aquesta unió, es pot fer per 'tall directe' o bé per 'fosa encadenada'.
Sol indicar un salt en l'espai i/o en el temps, per tant s'acostuma a utilitzar per canviar d'escena.
En el següent vídeo es pot veure aquest efecte, tot i que, al tractar-se d'un vídeo-clip s'utilitza més com efecte visual més que com a indicador de canvi d'escena:
Match-cut - We are one tonight (Switchfoot)
A continuació, en el minut 1:10:50 es pot observar com s'utilitza aquest recurs per canviar d'escena a la pel·lícula "Secret Agent" d'Alfred Hitchcock.
Match-cut - Secret Agent (Alfred Hichcock)
Podem trobar diverses adaptacions de l'encadenat (match-cut), com per exemple:
L'Audio Match-cut (encadenat d'àudio): És un cas particular d'aquesta transició, en el que s'aprofita el so per unir dos plans. Es pot observar aquest efecte a partir del minut 20 del següent vídeo de la pel·lícula "The 39 steps" d'Alfred Hitchcock.
Audio Match-cut 39 steps (Alfred Hichcock)
L'Idea Match-cut (encadenat per idea): La transició es fa per semblança o contrast de nou, però en aquest cas la base és la idea que transmet el pla. Té una lectura més profunda i permet relacionar o contraposar conceptes.
Per exemple, podem comparar com viuen rics i pobres si els mostrem realitzant exactament la mateixa acció: menjant, vestint-se... A partir d'aquesta idea podríem fer valoracions més filosòfiques sobre els diferents 'modus vivendi' i les seves implicacions.
Audio brigde - split edit -
L'audio bridge (pont d'àudio/enllaç d'àudio) consisteix en allargar l'àudio d'un pla (només l'àudio) al pla següent, de manera que aquest àudio sigui el qui enllaci els dos plans. També es pot fer l'efecte contrari: l'àudio del segon pla s'inicia abans de que finalitzi el primer.
En el següent vídeo es pot veure un exemple comentat d'aquesta transició:
Split Edit Example - Ferris Bueller's Day Off
Wipe (Cortineta)
Originalment la cortineta consistia en desplaçar horitzontalment un pla, donant pas al següent pla, com si es tractés d'una cortineta. Aquest era un recurs que ha quedat en desús en el món del cinema però que s'utilitza més en televisió. Aquest efecte en televisió ha evolucionat amb l'entrada de la TV digital i ha donat pas a nous tipus de cortinetes (en diferents sentit i modes) que persegueixen la mateixa finalitat.
Les cortinetes acostumen a separar escenes que per una qüestió temporal o espaial, són molt distants.
A continuació es pot apreciar aquesta transició en el minut 39:45 del vídeo de la pel·lícula "The star packer" (1934).
Wipe - The star Packer (1034)
Focus-in, Focus-out (desenfocament)
S'ha fet servir en moltes pel·lícules per diferenciar realitat-somni o realitat-record. Consisteix en anar desenfocant el final del pla sortint fins que quedi totalment borrós, i a continuació, enllaçar amb el pla entrant que inicialment està també borrós, però que es va enfocant poc a poc.
Aquest efecte es pot fer durant la gravació del clip o també es pot fer durant el muntatge. En el següent vídeo es pot veure com fer-ho amb l'Adobe Premiere:
Escombrat (whip pan)
És útil per canviar de pla en moments de molta acció, aquesta transició acostuma a parlar d'un salt en el temps no massa gran.
Se'n pot veure un exemple en el minut 28:50 de la pel·lícula "The star parker" en el vídeo visionat anteriorment o també en la següent escena de la pel·lícula La la land.
La la land (Daniel Chazelle 2016)