M6.T3. Moviments de càmera

Introducció

En funció de com es mogui la càmera (vertical, horitzontalment, desplaçant-se o amb alguna combinació d'aquests) es poden transmetre sensacions diferents. Conèixer els efectes de cadascun d'aquests moviments permet utilitzar-los cercant una intenció.

A continuació es mostren els possibles moviments de càmera i la funció que compleixen cadascun d'ells, juntament amb algun exemple.

Càmera fixa

Es tracta de que la càmera no es mogui. Per què la càmera no es mogui, ni una mica, cal que estigui situada sobre un suport estable, normalment un trípode. Més endavant veurem els diferents tipus de suport existents per subjectar una càmera.

En aquest cas, la càmera funciona com un espectador en una obra de teatre. Tots els moviments els fan els actors.

L'ús de la càmera fixa és un recurs molt utilitzat en els inicis del cinema perquè recollia l'herència del teatre, i perquè els equips de filmació eren molt pesats i difícils de transportar. De fet, encara s'utilitza molt, però no de manera exclusiva (és difícil imaginar-se una persecució de cotxes només amb càmeres fixes i percebre l'emoció del moment).

En la següent escena de "El gran dictador" de Chaplin, predomina, especialment al principi, l'ús de la càmera fixa.

El gran dictador

Panoràmica

És la rotació de la càmera sobre el seu propi eix (horitzontal, vertical o diagonal).

Les panoràmiques s'acostumen a fer amb la càmera muntada sobre un trípode per també es poden fer a mà (subjectant manualment la càmera), tot i que òbviament resulten més inestables.

Aquest és un moviment pot tenir diferents intencions:

  • Descriptiva: Quan es mostra un espai.

  • D'acomanyament: Quan es segueix un element en moviment.

  • De relació: Quan es vol associar més d'un personatge.

Què cal tenir present al realitzar una panoràmica les següents recomanacions:

  • Aquest moviment sempre ha de començar en un enquadrament fixe i acabar en un altre enquadrament fixe. De fet, és un bon hàbit comptar tres segons abans de començar a moure la càmera i comptar-ne tres més un cop finalitzat el moviment.

  • Aquest moviment no hauria de superar els 150 graus.

  • Si es fan diferents panoràmiques seguides, és important mantenir la mateixa direcció.

  • Acostuma a ser més fluida una panoràmica d'esquerra a dreta.

  • Com que al fer una panoràmica, l'escenari inicial és diferent del final, és molt important haver assajat prèviament els canvis que succeeixen amb els canvis de llum i els elements enfocats.

Tipus de panoràmiques

  • Horitzontal: És la rotació de la càmera d'esquerra a dreta i a la inversa 'Pan'.

  • Vertical: De dalt a baix o de baix a dalt. També s'anomena 'Tilt'.

  • Sobre el seu eix òptic: El 'Roll'. Aquest pot ser CW, quan segueix el moviment de les manetes del rellotge, o CCW (o ACW) quan va en direcció oposada a les manetes del rellotge.

  • Obliqua: Moviment en diagonal de la càmera, El capçal del trípode no ha d'estar anivellat.

  • Panoràmica circular: 360 gruas de gir.

  • Escombrat: Panoràmica tan ràpida que no hi ha temps de veure clarament les imatges que es recullen: són unes línies de fuga que apareixen davant de la càmera. És un recurs estilístic que s'utilitza sobretot com a transició en situacions de mareig, record, intercanvi de mirades, per mostrar accions paral·leles, etc..

En el següent fragment de vídeo de "Dersu Uzala" d'Akira Kurosava, s'aprecia només començar una panoràmica. Val la pena posar especial atenció en com canvien, al llarg de la panoràmica, la distància dels personatges a la càmera. Això implica que a mida que aquesta distància es va modificant, el focus de la càmera també ho ha de fer.

Dersu Uzala - Akira Kurosava

Travelling

Aquest moviment es produeix en un espai tridimensional. Bàsicament la càmera es desplaça, ja no gira sobre un eix, sinó que avança, retrocedeix, s'enlaira, aterra o qualsevol combinació d'aquests.

S'utilitza sobretot en situacions en que es necessita un apropament o allunyament del motiu o escenari.

Es realitza utilitzant unes vies per sobre les que es desplaça la càmera.

Aquests moviments poden ser:

  • D'avançat

  • De retrocés

  • D'acompanyament.

Els travellings fan més dinàmics els plans perquè varien la perspectiva amb el moviment de la càmera.

Tipus de travellings:

  • Acompanyament: Acompanyen el desplaçament d'un personatge. No canvia l'enquadrament.

  • Aproximació: Per apropar-nos a un personatge sense desenfocar el fons.(dolly in o truck in)

  • Allunyament: Per allunyar-nos d'un personatge sense desenfocar el fons.(dolly back)

  • Circular: Descriu 360 graus al voltant del motiu.

  • Horitzontal: La càmera descriu un moviment horitzontal respecte l'objecte. (trucking)

  • Vertical: La càmera descriu un moviment vertical respecte l'objecte.

  • Oblic: La càmera descriu un moviment oblic respecte l'objecte.

  • Travelling zoom: La idea és que el fons s'allunya i el personatge es manté a la mateixa distància. S'aconsegueix combinant un travelling d'allunyament amb un zoom in.

Quin tipus de travelling s'ha utilitzat en el següent vídeo?

Travelling

Zoom

Per realitzar aquest moviment, cal un objectiu de tipus zoom, és a dir, que se li pugui modificar la distancia focal. Permet que els objectes s'apropin o s'allunyin sense necessitat de desplaçar la càmera. També s'anomena travelling òptic, però a diferència del travelling normal, els objectes que s'acosten es comprimeixen i no es descobreixen les zones amagades darrera dels objectes.

Actualment pràcticament no s'utilitza durant la filmació d'una pel·lícula però sí que es pot utilitzar prèviament a una gravació per tal de definir correctament l'enquadrament.

S'ha utilitzat molt en el cinema dels anys 60 i 70 amb una intenció efectista:

Valerio Lazarov - Zoom

Tipus de zoom

  • El zoom in: El zoom d'apropament. Aquest tipus de zoom tanca l'angle de la lent (augmenta la distància focal), redueix l'angle de visió i augmenta la mida de la imatge. També disminueix la profunditat de camp i acosta el fons.

  • El zoom out: El zoom d'allunyament. Aquest tipus de zoom obre l'angle de la lent, amplia l'angle de visió i disminueix la mida de la imatge. Amplia la profunditat de camp i allunya el fons.

Steadycam

És el moviment lliure de la càmera.

S'aconsegueix amb un sistema de suspensió o absorció del moviment, que permet realitzar seguiments d'objectes en moviment en situacions on un travelling no és viable (pujant una escala o a través dels arbres d'un bosc).

Utilitzant l steadycam

Cap calent

És el moviment en diversos eixos del cap de la càmera permetent qualsevol tipus de seguiment i moviment a diferents alçades. Proporciona espectacularitat i s'utilitza molt en programes de televisió més llampants. També s'usa en publicitat i en clips musicals. Permet tots els punts de vista amb continuïtat.

La seva aplicació al cinema, juntament amb l'steadycam ha desembocat en el que es coneix com a "càmera desencadenada".

J.Campbell - 007 Casino Royale

Càmera en ma

És un moviment associat inicialment al punt de vista subjectiu, donat que es transmeten les vibracions de la càmera a l'espectador.

Tot i així, darrerament s'ha enriquit el significat del moviment de càmera associant-lo a una sensació realista per la seva herència del reportatge televisiu, així com també als efectes violents o de tensió (per exemple en persecucions en el cinema de terror).

CW i CCW (o ACW): També es poden realitzar moviments de rotació amb la càmera, en sentit horari (CW) o al contrari de les manetes del rellotge (CCW).

Càmera en mà

Birdman (lejandro González Iñárritu 2014)

Exemple diferència Càmera en mà - Steadycam

Càmera en mà - Steadycam