video tutorial - especial covid-19

Introducció

Com succeeix amb l'espai, el temps d'una imatge és sempre una modelització de la realitat (una manera d'interpretar-la). Tota fotografia suposa un tall del continu temporal, una selecció interessada d'un moment determinat, essencial, que, segons els casos, pot expressar des de la singularitat d'un instant fins a narrar-nos un complex relat amb una temporalitat més o menys dilatada.

Aquesta temporalitat es pot construir a través de l'articulació d'una sèrie d'elements, que ja s'han tractat en temes anteriors:

• El ritme.

• Les direccions de lectura.

• La composició en perspectiva.

• El control de la velocitat d'obturació.

• ...

Instantaneïtat

La fotografia constitueix sempre la representació i captació d'una petita fracció de temps, un instant. Cartier-Bresson parlava de l'instant decisiu.

Cada fotògraf interpreta la instantaneïtat d'una manera determinada. En general podem distingir tres maneres diferents de fer-ho:

• Congelar un instant de valor transcendental: L'elecció d'aquest moment no és fruit de la casualitat sinó que implica una preparació. Cartier-Bresson és un dels defensor d'aquesta interpretació.

• La puntualitat: És a dir, l'absència de duració. D'entre els fotògrafs que apliquen aquesta interpretació destaquen Timothy O'Sullivan qui va influir molt a Robert Adams que amb els seus paisatges i retrats descriu canvis i èpoques sense la necessitat d'explicitar un relat.

• Una estratègia per provocar un potent efecte d'estranyesa: Al congelar el temps la imatge captada produeix en l'espectador certa confusió i estranyesa, donant peu a una diversitat d'interpretacions i sensacions. Podem observar-ho en la següent fotografia de Philippe Halsman:

Duració

La representació d'una durada del temps és una altre discurs que podem fer des de la fotografia. Hi ha un recurs molt utilitzat en aquest sentit, que és l'escombrat, que consisteix en fer una fotografia a una velocitat baixa seguint el moviment d'un objecte o subjecte.

Tot i que també hi ha altres recursos com els utilitzats per Duane Michals com per exemple la superposició:

Per representar el pas del temps però, no és imprescindible l'ús de recursos tecnològics, hi ha opcions més poètiques que permeten aquesta mateixa interpretació. En aquesta línia podríem destacar artistes com Edward Weston o Ansel Adams, autor de la següent fotografia:

Atemporalitat

Hi ha fotografies que no presenten cap tipus de marca temporal. En realitat caldria dir que això no és possible perquè qualsevol imatge està inscrita en algun moment. En en gran mesura això es pot apreciar en gèneres com la fotografia publicitària o industrial, on es produeix una ocultació intencionada d'aquestes marques.

Temps simbòlic

'Representar': Imitar la realitat perfectament

Quan el temps o moment que representa una fotografia és diferent de la seva intenció inicial, parlem de temps simbòlic. Gràcies a això aconseguim que la fotografia ens transporti més enllà de la realitat que representa.

Aquest és un tipus de temporalitat en el que és imprescindible interpretar i desxifrar.

Temps subjectiu

El temps simbòlic en si mateix ja és un temps subjectiu perquè depèn de la interpretació que l'espectador en faci. Però encara hi ha alguns casos en els que es pot considerar que el temps representat en una fotografia té una dimensió particularment subjectiva per qui l'està mirant, sovint difícilment descodificable per altres.

Un bon exemple d'això serien les fotografies personals que ens evoquen records que només nosaltres coneixem però que en poden suggerir a d'altres persones que també les contemplin. Poden resultar intensament emotives i plenes d'intimitat en alguns casos.

Seqüencialitat / Narrativitat

L'ordre visual i les direccions de lectura són alguns factors que resulten determinants per reconèixer en la imatge la presència d'una seqüencialitat temporal o narrativitat.

´Molt sovint, una imatge explica una història més o menys petita, sempre amb l'ajuda de la nostra participació activa en la seva lectura i és l'ordre en aquesta lectura la que ens ajuda a establir la seva cronologia interna.