M5.T2.10 Significació de les imatges
Les finalitats de les imatges
Finalitat informativa o descriptiva
Es tracta d'imatges senzilles i concretes que tenen l'objectiu d'informar el receptor sobre algun aspecte. Per aconseguir-ho limiten la lectura del missatge i persegueixen l'objectivitat, allunyant-se de l'ambigüitat.
Tenen aquesta funció els senyals de trànsit, els mapes, els diagrames, les etiquetes, els plànols arquitectònics...
Finalitat exhortativa
L'objectiu prioritari d'aquestes imatges és convèncer, persuadir el públic perquè prengui una decisió: consumir un producte, rebre un servei, modificar una actitud o conducta... És la finalitat pròpia de la publicitat.
Finalitat Expressiva
Quan les imatges volen transmetre sentiments, emocions o estats d'ànim personals de qui les ha fet, compleixen una finalitat expressiva. Contràriament a les imatges que volen informar, les imatges que tenen una funció expressiva atorguen la prioritat a la subjectivitat de l'autor.
És el cas d'imatges sobre conflictes i guerres que veiem als diaris, les caricatures...
Finalitat Estètica
Són les imatges que pretenen transmetre bellesa, harmonia.
Significats de la imatge
Iconicitat - Abstracció
La imatge es pot definir com la representació més o menys exacta d'una cosa. Però les imatges no només són representacions físiques sinó que el record d'un motiu (d'un rostre, d'un objecte...) també genera un altre tipus d'imatge: una imatge mental.
Una imatge és més icònica com més s'assembla a la realitat. Per tant, la major iconicitat és l'objecte en si mateix.
A partir d'aquí, una fotografia fidel serà icònica, però menys icònica que l'objecte real (màxima iconicitat). Seguint en aquesta línia, un dibuix serà menys icònic encara que la fotografia i una interpretació abstracta de l'objecte ocuparà un nivell encara més baix d'iconicitat.
Així, les imatges més icòniques són aquelles la intenció de les quals és la de connectar amb més públic. Les imatges menys icòniques o més abstractes tenen un missatge menys explícit o evident.
En les següents imatges podem apreciar dues fulles:
La imatge de l'esquerra representa la tardor. És un significat abstracte donat que en realitat només veiem una fulla.
L'altra és una fulla sense cap connotació, només mostra un objecte de la realitat. Per tant, és una imatge més icònica.
En el següent enllaç, Justo Villafañe ens proposa 11 graus d'iconicitat ajustats segons les característiques de la imatge: http://www.slideshare.net/slideshow/view/7179134?login=Barranquita&title=escalas-de-iconicidad-7179134
Monosèmia - Polisèmia
Les imatges monosèmiques són aquelles que tenen un sol significat. Es tracta d'imatges que no són ambigües sinó concretes, tancades. Allò que l'emissor vol donar-nos a entendre està molt clar.
En canvi, les imatges polisèmiques ofereixen a l'espectador diferents interpretacions perquè cadascú pugui treure el seu significat. Són imatges obertes que pretenen no passar desapercebudes i fomentar el debat entre el públic.
Simplicitat - complexitat
La quantitat d'elements que conformen una imatge, la seva estructura i composició, determinen la seva simplicitat o complexitat.
Per exemple: Des del punt de vista de la percepció visual, la inclusió de més de quatre elements de diferents colors, forma i textura, no permeten observar la imatge d'una sola mirada, es parla en aquest cas d'una imatge complexa perceptualment.
Si els elements que apareixen en una imatge tenen relació semàntica, la complexitat de la imatge augmenta també, en aquest cas, semànticament (significat). Poden donar-se imatges simples perceptualment (visualment), que siguin complexes semànticament (significació).
En resum, les imatges simples són les que són fàcils d'interpretar, exigeixen poc esforç d'atenció i dedicació per a la seva comprensió a l'espectador. Les imatges simples tendeixen a ser monosèmiques.
D'altra banda, les imatges complexes demanen més temps i atenció a l'espectador per al seu anàlisis i/o la seva descodificació obligant a l'espectador a fer un esforç superior. Sovint poden ser imatges polisèmiques, amb significats més complexes o simplement no són fàcils de interpretar.
Originalitat o redundància
Una imatge es pot considerar "original", quan és capaç de transmetre un missatge més o menys complex a través de mecanismes perfectament reconeixibles però instaurant paràmetres nous, o modificant els anteriors de manera especialment adequada al moment històric en el que s'ofereix.
Serà redundant quan la seva representació o significat sigui abundant en la repetició de patrons o models ja establerts i acceptats.
L'extrem de la redundància és l'ús de l'estereotip.
Els estereotips són models que es repeteixen de manera recorrent i que tenen un significat molt simple i directe, així com universal. Tendeixen a simplificar de manera abusiva la realitat que representen, establint categories homogènies de criteris, conductes, expressions o formes d'entendre la realitat.
Estereotip de parella Estereotip de juventut
En síntesi, una imatge és original quan aporta alguna cosa nova i diferent, per la seva forma o pel seu significat.
Sovint les imatges es repeteixen, potser no les havíem vist abans, però hem vist alguna cosa molt semblant, no ens sorprenen, no ens diuen res nou. És veritat que és difícil que una imatge ens sorprengui ("està tot inventat"), però algunes són excessivament redundants, abusen dels tòpics, dels estereotips.
Denotació i connotació
Tal com estem veient en aquest tema amb els diferents tipus d'anàlisi de la imatge, els elements denotatius són aquells explícits que ens ofereix la imatge en la seva lectura literal, mentre que els elements connotatius són aquells missatges no explícits que apareixen en la lectura complexa de la imatge i que responen a la interpretació que en realitza l'espectador.
Totes les imatges tenen elements denotatius però no totes destaquen pels seus elements connotatius.
Nivells d'expressió visual
“Hi ha tres nivells d'expressió visual: la representació, que significa particularitat; l'abstracció, que significa universalitat; i el simbolisme, que és producte d'una convenció. Tots tres nivells actuen constantment en els missatges visuals.”
D.A. Dondis (dissenyadora)
Representació o analogia
La imatge representativa és la que reprodueix o representa d'una manera reconeixible la realitat. Intenta representar-la fidelment.
Des del punt de vista de l'emissor, aquest és el nivell de comunicació visual més eficaç per transmetre informació directa i detallada sobre l'entorn natural o artificial.
Des del punt de vista del receptor, la interpretació de la imatge (missatge) és més precisa, clara i monosèmica.
Abstracció
La imatge abstracta suposa un menor grau d'iconicitat que la imatge representativa, i per tant una major polisèmia, ja que provoca múltiples interpretacions. Com més abstracta sigui la imatge, major serà la seva ambigüitat.
Simbolisme
La imatge simbòlica és aquella en que, a una forma visual se li atribueix un concepte o una idea. Aquests símbols esdevenen convencionals: el colom com a símbol de la pau, per exemple.
La capacitat comunicativa d'una imatge simbòlica augmenta a mesura que és vista i reconeguda, és recordada i reproduïda contínuament.
La informació visual simbòlica pot potenciar la força comunicativa d'un missatge.
Marques, logotips i símbols
Marca
Una marca és un senyal que posem a un element determinat per poder reconèixer-lo entre els altres. Es tracta, per tant, d'un tret distintiu que afegim a un objecte per tal d'identificar-lo, diferenciar-lo.
Les marques publicitàries són distintius utilitzats com a senyes d'identitat dels productes comercials. Per ser fàcilment reconeixibles pel públic, han de ser formes senzilles.
El Logotip
Aquest és un concepte utilitzat sovint de manera incorrecte. El significat exacte de logotip és: Un logotip, en una marca, és la representació d'una o diverses paraules, fent servir únicament signes tipogràfics (lletres, números i signes ortogràfics principalment).
Aquest concepte no inclou la idea d'icona ni de símbol, com sovint es pensa.
Aquest conjunt de signes tipogràfics però, funciona com una marca que ha de ser fàcilment reconeixible.
El Símbol
Un símbol és una icona o imatge que s'extreu de la realitat i que pot representar, o no, visualment aquesta realitat, d'una manera sintetitzada o gràfica. En el món empresarial es refereix a la imatge corporativa que intenta transmetre els valors, personalitat, caràcter i principis d'una empresa.
El símbol també és una imatge o forma que representa una idea o sentiment d'una determinada cultura. Cada cultura té els seus propis símbols. Existeixen símbols referents a diverses associacions culturals, artístiques, religioses, polítiques, comercials, esportives, etc. Per això, no són imatges que puguin ser compreses per tothom, encara que hi ha molts símbols que entenem i adaptem als nostres costums.
Es pot fer una categorització sobre els diferents tipus de símbols:
Monograma: Són aquells símbols en els que s'utilitza una o més inicials entrellaçant els traços de les lletres entre elles.
Anagrama: Semblant al monograma, es diferencia perquè les lletres utilitzades solen conformar una paraula, que és una contracció de la marca original i que es pot llegir.
Sigla: És un símbol que es crea amb les inicials d'una nova paraula, i es llegeix lletra a lletra.
Inicial: Es refereix a la primera lletra d'una paraula. Pot ser el nom d'una persona, entitat o empresa.
Firma: Es refereix al nom, cognoms, títol o distintiu que una persona escriu de pròpia mà per a donar autenticitat a un producte. S'aplica a productes o serveis normalment de qualitat o exclusius, quan es vol destacar la personalitat d'una persona en concret.
Pictograma: Tracta d'expressar amb una imatge una paraula. S'utilitzen com a sistemes de senyalització o com a part figurativa de les marques. El pictograma creua amb facilitat les barreres del llenguatge parlat i l'escrit. Per la seva forma i colors, acostuma a captar-se ràpidament per la mirada.
Els pictogrames poden ser figuratius, quan busquen la representació de la realitat:
També poden ser pictogrames abstractes, quan no hi ha una relació evident amb algun element de la realitat:
Logosímbol i imagotipus
La fusió d'un logotip i d'un símbol dona lloc a aquests dos conceptes. La diferència principal és que:
En el logosímbol, logotip i imatge estan fosos en un sol element:
En l'imagotipus, en canvi, logotip i símbol formen part del mateix element però es troben separats. Normalment el logotip a baix i el símbol a dalt.
