M4.T2. Llenguatge del còmic

Llenguatge

Característiques a destacar del còmic:

  • Organització seqüencial: Es composa per una sèrie de vinyetes que contenen imatges. Aquestes vinyetes estan ordenades de manera que expliquen una acció.
  • Utilització de codis pictocinètics : imatges i senyals que representen el moviment, com les línies cinètiques per representar un objecte en moviment.
  • Utilització de codis audiopictòrics : Els sons es representen de manera gràfica.
  • Espai i temps: Té capacitat per transmetre la sensació del pas del tems, mitjançant la seqüència de vinyetes i sensació d'espai, que és el que la imatge exposa.
  • Guió i dibuix: Aquests dos elements, importants per separat requereixen de dues figures, escriptor i dibuixant, que desenvolupin l'aspecte narratiu i el plàstic.
  • Textos plàstics: És important la disposició i el format dels textos, aquests elements conformen una funció expressiva que va més enllà de la literalitat. Per això, les bafarades poden significar un pensament, o els textos grans poden significar un crit.
  • Capacitat simbòlica: Els símbols en els còmics serveixen per transmetre idees més complexes. Aquest símbols amb el temps s'han acabat adquirint com a elements del llenguatge del còmic i sovint ja es llegeixen de manera natural. Per exemple una bombeta encesa pot representar una idea, un tronc amb una serra pot representar una persona dormint ...

Les metàfores visuals: Són recursos visuals que permeten, a partir d'una il·lustració, transmetre un significat que va més enllà de la lectura literal de la mateixa. La metàfora és inicialment un recurs literari que a través de les paraules acompleix la mateixa funció, és a dir, aportar un segon significat a una frase o text, per exemple, quan diem “a aquesta li falta un bull” volem dir que “aquesta persona està malament del cap”.

En els còmics s’introdueixen moltes metàfores visuals, que es presenten en forma de dibuix en comptes d’utilitzar les paraules. Aquestes informacions codificades donen dinamisme als relats.

Aquests símbols gràfics permeten estalvi de temps a l’hora de llegir i “d’espai”, doncs en una sola vinyeta es poden explicar molte coses gràficament, que no cabrien si s’haguessin d’esriure dins dels globus

  • Llenguatge col·loquial: El llenguatge verbal intenta ser molt natural, amb vacil·lacions, interrupcions, ... un llenguatge dirigit a les masses amb una intenció de comunicació quotidiana.

Podeu trobar més informació en el dossier elaborat a ginebro.cat