M4.T1. Història del còmic
Introducció
El còmic com a mitjà de comunicació té la capacitat de transmetre històries basant-se principalment en un seguit d'imatges. Aquestes imatges s'ordenen de manera seqüencial per tal de transmetre una sensació versemblant del pas del temps. Alhora, la pròpia imatge descriu l'espai on succeeixen les accions de la història.
Antecedents HISTÒRICS
Les arrels del còmic les podem trobar remuntant-nos en el temps:
Les pintures rupestres (prehistòria): Els dibuixos de les parets de les coves ja servien per explicar actes quotidians com la caça.
Els jeroglífics (antic Egipte): Els dibuixos, que es podien trobar en els murals egipcis, normalment s'ordenaven en tires i explicaven històries dirigides a tot el poble.
Els retaules religiosos i les 'auques' (edat mitjana): Explicaven la Bíblia amb imatges també situades de manera seqüencial.
En tots els casos, eren imatges amb una clara funció expressiva, ordenades per transmetre missatges o explicar històries. Amb el temps però, ha anat rebent les influències del cinema fins a consolidar-se com un art amb característiques pròpies.
Naixement
El còmic neix a finals del segle XIX, juntament amb el cinematògraf (invent que aconseguia transmetre la sensació d'animació a partir d'imatges extretes de la realitat). L'aparició del còmic però, guarda més relació amb l'eclosió de la premsa escrita. El ràpid creixement de la premsa escrita va promoure que es busquessin noves formes, innovadores, de transmetre informació. És en aquest punt on els diaris de premsa van començar a introduir la tira còmica, successora dels dibuixos satírics i les caricatures. Es tractava d'una successió de dibuixos que tenia la missió d'entretenir als lectors amb una petita narració.
Els primers còmics, pròpiament dits, van aparèixer el 1895, obra del dibuixant Foucault. Eren historietes del seu personatges 'Yellow kid' i apareixien en el dominical del diari 'New York Times'. A partir d'aquell moment tots els diaris del món van començar a incorporar aquest gènere. Aquesta expansió va culminar al segle XX, imposant-se com el mitjà gràfic humorístic més difós.
Evolució
Entre els anys 20 i els 40 del segle XX, el còmic va experimentar una revolució estètica i creativa.
Als EEUU van començar a aparèixer els còmics de superherois com Flash Gordon, de gènere policíac com Dick Tracy, o d'aventures com Tarzan. A Europa també van aparèixer nous personatges com Jane o Tintín.
La Segona Guerra Mundial va provocar que el còmic entrés en crisi. Al haver-se convertit en un mitjà de comunicació de masses, els governs el polititzen de manera que comencen a sorgir nous personatges, vestits amb l'uniforme de l'exèrcit, que s'embarcaven en aventures bèl·liques i que servien com a eina propagandística.
D'altra banda, a Europa, la crisi econòmica i la guerra van complicar l'edició de còmics. Tot i això, alguns van aconseguir sobreviure, principalment en els països no bel·ligerants. Així, a Espanya es van mantenir còmics com "El Guerrero del antifaz" o "El Capitán Trueno".
A partir de la segona meitat del segle XX la televisió es va establir com el principal mitjà de comunicació de masses. Això va permetre al còmic posicionar-se com a mitjà alternatiu, apareixent d'aquesta manera gèneres de còmic com el "còmic underground" (de temàtica escatològica i sexual) o el còmic negre (amb temes i formes sàdiques a Europa).
També en aquesta línia alternativa apareixen personatges com Charlie Brown (Charles M.Schulz) amb el seu gos Snoopy o la Mafalda (Quino).
Intentant captar l'atenció de nous públics, es van crear nous còmics per al públic més jove, apareixent personatges com "Astèrix i Obèlix" (Goscini i Uderzo), Lucky Luke o els Barrufets.
Avui en dia i des de finals dels anys 90 el còmic ha perdut bona part del seu pes massiu com a conseqüència del domini absolut en aquest camp de la TV. Tot i això, encara hi ha gèneres potents i amb força adeptes que mantenen l'interès i la passió per aquest mitjà com són el Manga i les sagues de superherois (Marvel, X-men). En ambdós casos la indústria del còmic, la cinematogràfica i la televisiva s'han unit creant adaptacions de còmics per fer pel·lícules i sèries de tv aconseguint espectaculars èxits de taquilla.