M1.T4. El cinema soviètic

Introducció

El nou cinema soviètic es beneficia de les nombroses experiències de les avantguardes artístiques que han marcat els últims anys del tsarisme (futurisme i constructivisme en les belles arts, formalisme en literatura...).

Realitzadors com Sergei Eisenstein, Vsèvolod Pudovkin i Aleksandr Dovjenko signen les seves primeres pel·lícules en els anys 1920. Eisenstein realitza el seu primer llargmetratge, La vaga (1925), a l'edat de vint-i-sis anys, però és el seu segon, El cuirassat Potemkin, que li aporta el renom internacional. La destacable escenificació de la massacre dels manifestants sobre les immenses escales d'Odessa aporta la prova que el cinema pot igualar les altres arts. Eisenstein realitza llavors una pel·lícula encara més ambiciosa, Octubre (1927), per celebrar el desè aniversari de la revolució de 1917.

La revolució bolxevic canvià radicalment l’orientació de la producció cinematogràfica a Rússia (cinema rus), la qual fou nacionalitzada el 1919. Tot i que es posà al servei de la revolució i el marxisme, no limità, però, l’experimentació i la creació personal.

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0211729.xml

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_rus_i_sovi%C3%A8tic

Cuirassat Potemkin i la missió propagandística

El cinema soviètic és una arma en mans del poder des de la revolució Rusa.

A tall d’exemple els Bolchevics encarreguen a Eisenstein la creació d’una pel·lícula que reflecteixi l’opressió a la que el poble de Rússia estava sotmès per les forces Tzaristes. És aquí quan Eisenstein crea el Cuirassat Potemkin. Aquesta pel·lícula està considerada una de les pel·lícules propagandístiques més influents de tots els temps i va ser nombrada millor pel·lícula de la història en l’Exposició general de Brussel·les al 1958.

Per una altra banda, es tracta d’una pel·lícula que reflecteix l’esperit de l’època en que es va realitzar, on tot element és utilitzat com a propaganda per la legitimació ideològica de la revolució. En aquest sentit val la pena valorar l’exaltació de l’home comú, sobretot de l’oprimit, que decideix trencar les seves cadenes.

El cuirassat Potemkin representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives.

http://www.elloroestepario.com/cine_sovietico.html

Característiques tècniques

Després de Griffith (cinema americà de Hollywood) en el treball d’escala de plans, Eisenstein observa una altra funció que pot realitzar la càmera al inclinar-la, que consisteix en provocar èmfasi o una sensació diferent al què es relata més enllà de la seva literalitat.

En l’escena de l’escala d’Odessa, els picats i els contrapicats i el moviment dels cossos enfocats des de dalt o l’amenaça dels fusells contemplada dees d’un pla inferior, intensifica els efectes i els sentiments col·lectius.

L’habilitat d’Einsestein i la seva experiència, s’aprecia en els ràpids moviments i en el ritme del montatge, així com en la construcció d’intenses seqüències, les quals val a dir, no van ser del tot ben enteses per les joves generacions russes.

Efecte Kuleshov: És innegable la gran aportació que Kuleshov fa al cinema soviètic

La idea d’intercalar determinats plans en una història produint efectes diferents, queda ben exemplificada en el seu film on es mostra la imatge d’una cara, aparentment inexpresiva, que s’alterna amb plans d’una tomba, una sopa i una nena. Després de cadascuna d’aquestes imatges és difícil no associar la cara inexpressiva d’aquest personatge amb un estat d’ànim, diferent cada cop i associat a la imatge posterior (sopa, tomba, …). La idea que s’utilitza en el cinema soviètic és la de juxtaposar imatges per a generar consciència al voltant de la idea de la obra.

https://www.youtube.com/watch?v=_gGl3LJ7vHc

En el cinema soviètic el muntatge és el principal element en la realització. Eisenstein pronuncia que la imatge-moviment és cèl·lula de muntatge i no simple element, per tant, organisme integrador d’un ens superior que no aporta el sentit que es pretén individualment.

http://www.youtube.com/watch?v=a3BpFbsJd7Q

Eisenstein també, en el seu Cuirassat Potemkin consolida la dialéctica a les seves obres, en una contraposició d’imatges que generant un xoc de fluxes, provoquen una consciència d’obra que serveix per manifestar al poble les nocions de la revolució.

La teoria dialèctica d’Eisenstein fou desenvolupada pensant en el “muntatge d’atraccions”, on el realitzador pretén dirigir la mirada de l’espectador al voltant de potenciar una ideologia, molt per sobre de qualsevol personatge concret o decorats i fins hi tot de l’argument.

La formulació del muntatge d’atraccions neix com una manera d’allunyar-se del mètode clàssic teatral anclat en la majoria de la indústria cinematogràfica i com a consolidació d’un realisme més consistent.

Sobre el muntatge d’atraccions Sergei Einsestein. deia :“es el camino para producir obras más reales, pues gracias a ellas se consigue liberarlas de representaciones ilusionistas e interpretaciones muy evidentes”.

A diferència del cinema precursor americà, on els personatges són els encarregats de transmetre guió, tema i argument de la pel·lícula, en el cinema soviètic aquesta és una tasca destinada en bona part al muntatge i la influència de l’ordre en que es munten els plans.

També és important la diferència pel que fa als personatges del cinema soviètic, són en la seva majoria personatges anònims, homes comuns. L’estètica també és molt més documental, en el sentit que la història es composa en espais oberts i reals majoritàriament.

Octubre

El muntatge intel·lectual que porposa Eisenstein té més poder en els seus films muts, la carència de text emfatitza el que les imatges per si soles generen a l’espectador.

Octubre va ser encarregada amb motiu del desè aniversari de la Revolució d’octubre. Stalin va encarregar aquesta pel·lícula a Sergei Eisenstein, que és la tercera pel·lícula més important en la seva carrera com a director. Les més avançades tècniques del moment van ser usades per descriure la masacre de Sant Petesburg. Stalin va censurar personalment el muntatge final.

http://www.youtube.com/watch?v=oFf9PcwITFc

Recerca de realisme (realisme documental - expressionisme simòlic)

Podriem dir que el cinema soviètic és un cinema que busca el realisme en contra dels corrents americans de super estrelles, el famós “star system” de Hollywood.

Eisenstein proposa un muntatge de base ideològica, on la realitat que exposen les pel·lícules no han de ser una reproducció de la realitat, sinó que més aviat, han de servir per jutjar-la en un sentit concret.

http://sydostra.blogspot.com.es/2007/04/sobre-el-cine-sovietico-una-mirada-al.html

També és important veure que aquesta manera de fer pel·lícules també evidencia la diferència de processos socials entre orient i occident.

http://montajedialectico.blogspot.com.es/p/eisenstein.html

Materialisme dialèctic (Hegel i Marx) tesi, antítesi i síntesi.

El materialisme dialèctic proposa l’equació “tesi, antítesi, síntesi”, conforma la base metodològica del discurs del cinema soviètic.

La idea consisteix en tensar idees oposades per provocar que el públic tregui determinades conclusions. Per exemple:

Tesi: En l’escena de l’afusellament dels amotinats del cuirassat Potemkin es mostren una sèrie de plans relacionats amb el poder opresor i la injustícia del Tsar (simbolitzat en el capità, de la mateixa manera que el malvat capellà representa a l’esglèsia i els oficials a les forces contrarevolucionàries.

Antítesi: El coratge revolucionari, l’agermanament de les classes oprimides simbolitzat en el crit de Vakulinchuk - Proletarios del mundo entero uníos! -

Síntesi: La revolució triomfant.