M1.T12. Surrealisme

inci

El surrealisme, neix com a moviment artístic en els àmbits de la literatura, la pintura i l’escultura. El cinema surrealista és conseqüent amb les idees que conformen aquest moviment que es consider originat per André Bretón al 1919. Prova de mostrar el món dels somnis i dels fenòmens subconscients..

Aquí es pot trobar el seu primer manifest surrealista (1924):

http://www.isabelmonzon.com.ar/breton.htm

En el qual afirma que el surrealisme és un: “automatismo psíquico puro por el cual se propone expresar, sea verbalmente, sea por escrito, sea de cualquier otra manera, el funcionamiento real del pensamiento” Es tracta doncs d’un vertader “dictado del pensamiento”, compost “en ausencia de todo control efectuado por la razón, fuera de cualquier preocupación estética y moral”.

Es creu en el poder transgressor de la irracionalitat.

Es considera una fàbrica de somnis.

“Un ull girat cap a l’interior de l’ànima amb captura d’imatges hipnòtiques i fascinants”.

Característiques principals:

  • Trencament amb qualsevol principi estètic i moral
  • Inclusió de la fantasia onírica
  • Humor desaprensiu i cruel
  • Erotisme líric
  • Deliberada confusió de temps i espais
  • S’utilitza per escandalitzar i exterminar una societat burgesa mesquina i sòrdida.
  • Retrat dels somnis
  • Estructura poètica

Recursos tècnics

  • Foses
  • Acceleracions
  • Càmera lenta
  • Unions aribitràries entre plans cinematogràfics i seqüències

Precedents

Cinema de vanguardia de caràcter dadaista i cubista. El dadaisme es caracteritza per rebelar-se en contra de les convencions literàries, artístiques i especialment per enriure’s de l’artista burgès i del seu art.

Alguna película representativa del surrealisme

“La caracola i el clérigo” (1928) → Germaine Dulac i guió d’Antonin Artaud.

“Un perro andalúz” (1929) → Luís Buñuel

“La edad de oro” (1930) → Luís Buñuel

“La sangre de un poeta” (1930) → Jean Cocteau.

El Perro andaluz

Després del rebuig total de “La concha y el reberendo” per part dels propis surrealistes, per ser, com ells qualificaven, massa suau, buñuel y Dalí, creen “El perro andaluz” que eleva a la màxima potència el surrealisme cinematogràfic. Tot i ser una película realitzada d’esquena al públic i per tant amb molta por de que no fos entesa, va tenir una gran acollida.

Neix sota els següents principis: No aceptar idea ni imagen alguna que pudiera dar lugar a una explicación racional, psicológica o cultural. Abrir todas las puertas a lo irracional. No admitir más que las imágens que nos impresionaran sin tratar de averiguar por qué”.

Surrealisme a Hollywood

Algunes pel·licules com “Recuerda” o “El padre de la novia” incorporaven escenes que representaven somnis, amb un caràcter explícitament surrealista, van ser encàrrecs realitzats a Salvador dali, pensat com a moments de xoc.

Va ser justament aquestes incursions a Holliwood les que van atenuar la càrrega de perill del surrealisme, reduint-lo a un punt de referència estètic “un guiño de usar y tirar”.

Bibliografia