Neoclassicisme

Música Neoclàssica

L'estil neoclàssic del segle XX significa que alguns compositors es proposen imitar aspectes de l'estil i estructures pròpies d'altres èpoques.

Com a exemple d'imitació del classicisme hi ha la "Simfonia Clàssica" de Sergei Prokofiev en la que l'autor manifesta escriure aquesta obra "de la manera que l'hauria escrit Haydn si estigués viu avui".

També hi ha imitacions del barroc , com en el cas de Stravinski amb la seva obra "Dumbarton Oaks" (1938) escrita a l'estil de concerto grosso de l'època de Haendel o Bach, amb ritornellos, solistes i tutti.

Un altres clar exemple serien algunes obres de Shostakovitx, la música del qual mostra la influència que van tenir alguns dels compositors que més admirava: Bach amb els seu preludis, fugues; Beethoven en els seus últims quartets; Mahler en les seves simfonies.

Característiques musicals:

Retorn a les formes i/o l'esperit clàssic.
Engloba una mirada a tot al segle XVIII: Barroc, Rococó o Clàssic.

Compositors destacats:

El principal representant del Neoclassicisme fou Ígor Stravinski. Altres músics notables que es van adscriure a aquest moviment en alguna etapa de la seva creació són Serguei Prokófiev, Ferruccio Busoni, Gian Francesco Malipiero, Alfredo Casella, Maurice Ravel, Paul Hindemith o Albert Roussel. Malgrat la influència del Neoclassicisme del segle XVIII en la música, palesa en l'obra de Gluck, hom només aplica el terme a aquest moviment.