ESTRUCTURA BÀSICA:

1ª SECCIÓ: EXPOSICIÓ

Entrades del tema o subjecte i resposta (Imitació del subjecte a distància de quarta o quinta. És resposta real o tonal depenent de si és una còpia exacta al to de la dominant) . El més important del subjecte és el motiu inicial, el cap , que serà el motiu generador de tota l’obra.

Les diferents entrades poden anar acompanyades dels contrasubjectes a les altres veus. Tenen la categoria de contrasubjectes aquells acompanyaments que sempre es presenten de forma similar. N’hi pot haver més d’un .

Les diferents entrades poden estar separades entre si per fragments lliures anomenats episodis.

Finalitza amb l’entrada successiva de totes les veus que intervenen a l’obra. 

EXEMPLES SIGNIFICATIUS DE FUGUES

EL CLAVECÍ BEN TEMPERAT, BACH

És una de les obres mestres de la literatura de teclat. El va estudiar Beethoven, Schumann el considerava “el pa de cada dia del pianista”, per Wagner i Liszt va ser una autèntica revelació.

Consta de dues parts completades el 1722 la primera i al 1740 la segona. Cada part consta de vint-i quatre preludis i fuges, cada u dels quals en una de les tonalitats majors i menors. Aquesta obra té una finalitat didàctica ; tal i com deia el propi autor: “per a l’ús i profit dels joves músics desitjosos d’aprendre i també per a l’esbarjo d’aquells que ja són entesos en l’art”. La major part dels preludis presenta una única tasca tècnica específica ; les fuges, extraordinàriament variades en matèria de subjectes, textura, forma i tractament, constitueixen un compendi de totes les possibilitats d’una escriptura fugada concentrada i monotemàtica.

També pretenia demostrar, amb la per aquells temps novedosa afinació temperada, que es podien utilitzar totes les tonalitats , així com la igualtat teòrica de tots els tons . Volia demostrar la ductilitat del teclat per atacar totes les tonalitats i així poder acompanyar totes les veus i tots els instruments i registres.

Els diversos sistemes naturals engendren una gran multiplicitat de sons a l’interior de l’octava. Els temperaments son mètodes que permeten de limitar els intervals determinats a l’interior de l’octava, per identificació de les notes molt veïnes (per ex., re sostingut - mi b). Aquesta necessitat s’ha fet sentir des del segle XVI per a construir i afinar els instruments de sons fixos.

Es pot trobar tota mena de maneres de realitzar el temperament: divisió de l’octava en 53 novenes de to (Holder, 1694), en 43 sèptimes de to (Sauveur, 1707), etc. La teoria del temperament igual és deguda a Werckmeister (1691). Aquest mètode, totalment artificial, consisteix a dividir matemàticament l’octava en 12 semitons rigorosament iguals; té l’inconvenient de no donar cap interval pur, llevat de l’octava, però és l’únic que permet l’afinació rigorosa dels instruments i la varietat de les modulacions que caracteritza la música des de Bach i per aquest motiu va ser adoptat per la música Occidental. El “Clave ben temperat” constitueix el document més característic referent a aquesta manera d’afinar que es començava a utilitzar a l’època de Bach. Heinichen, en una obra teòrica cinc anys posterior al Clave ben temperat”, fa notar que quasi mai es tocava en els tons de si Major i la bemoll Major, i mai en els de fa sostingut m major o do sostingut major. Aquesta va ser , per tant, una obra revolucionària.

Visualització multimèdia de l'anàlisi de fugues de Bach tretes del clavecí ben temperat.

• BWV 885, en sol menor: http://teoria.com/articulos/analysis/BWV885/indice.htm

L'ART DE LA FUGA

Basant-se en aquest tema Bach va escriure 14 fugues i quatre cànons

La suite és l'agrupació de danses de diferent ritme, caràcter i país en una sola obra. El nombre de danses és variable. S'acostuma a alternar una dansa lenta en compàs binari amb una contradansa ràìda en compàs ternari. És interpretada per un instrument solista (generalment polifònic) o per un grup instrumental.

Suites destacables :

- Suites franceses, angleses i partites  per a clavicèmbal, de J. S. Bach

- Suites orquestrals n.1, 2 i 3 de J. S. Bach.

- Música per als reials focs artificials, de G. F. Haëndel.

El concerto barroc, consta de tres moviments: allegro, lento, allegro.  Pot ser concerto grosso, si és per a un grup de solistes (concertino) i el grup orquestral ( tutti, grosso o ripieno); i concert solista, quan és per a un solista i orquestra i té un tractament més virtuosístic.

En el concert s'aprecien bé les qualitats barroques de contraposició dels diferents plans sonors (tutti/solistes - forte-piano).

En l'àmbit formal, en el primer moviment d'un concert trobem el ritornello o tornada, on es torna a escoltar el tema principal a càrrec de tota l'orquestra, després de les intervencions del/s solista/es.

Concerts destacables:

- Les quatre estacions: A. Vivaldi.

- Concerti grossi: Concerts de Brandemburg - j. S. Bach.

- Concerti grossi: Concerts op.8 -A. Corelli.

En el seu origen la sonata era una peça per a ser "sonada" és a dir, tocada amb instruments, per oposició a la cantata o obra per a ser "cantada". Com en la suite, l'origen de la sonata està en la contraposició de moviments. En aquest període, trobem dos tipus de sonata, segons on s'interpretava:  

- la sonata da camera. Es tocava en llocs laics. Emprava ritmes de dansa (preludi, corrente, adagio o sarabanda i allemanda).

- la sonata da chiesa. Es tocava a l'ésglésia. Els seus moviments eren més abstractes (grave, allegro, moderato i vivo). El segon i el quart moviment són d'estil fugat.

Sonates destacables:

- Sonata da camera, op. 4 d'A. Corelli

- Sonata en SiB major, de D. Scarlatti (1736)

Podem trobar sonates a:

Solo: per un sol instrument.

Duo: per a dos, per exemple violí i clavecí.

Trio: per a dos instruments concertants i baix continu (per exemple: violí i flauta sobre violó i clavecí).

• oratori: obra vocal, de caracter narratiu, sobre un tema de l’antic o el nou testament. 

• cantata: La cantata era d'origen profà però immediatament va ser acceptada per l'Església, especialment en l'entorn protestant. Està composta sobre un text religiós de caràcter líric, amb acompanyament instrumental (orquestra) per a un més solistes (amb cor or sense) o només per a cor. Compositors destacats: J. S. Bach, Telemann

• passió: tipus d’oratori/cantata sobre la mort de crist.

• missa: Encara es fa, té 5 parts (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus i Agnus Dei) té orquestra, baix continu, cors, parts instrumentals...

• motet: El motet es beneficia del tractament concertant i de l'acompanyament orquestral amb baix continu.