Les principals característiques musicals d'aquest gènere són:
L'estructura: versos curts sobre una base de pocs acords que es distribueixen entre les estrofes i la tornada amb un ritme constant.
Els solos: S'incorporen els solos instrumentals en les cançons que reemplacen en estrofes determinades les frases cantades.
Les temàtiques: El rock reflexa temes com poden ser el sexe, la guerra, els vicis i la mort, d'entre altres. Molts artistes també comparteixen intimitats seves en escena. La crítica social i preocupacions de les societats contemporànies també es reflexen en les lletres.
Amplificació: Un dels trets més destacables que va marcar l'inici d'aquest gènere és l'evolució de l'electrònica produida a través de sistemes d'amplificació. La presència de micròfons per veus i altres per instruments van encetar un nou camí en la forma de fer i escoltar la música.
Conformació de bandes: El rock es caracteritza per la presencia de tres instruments centrals a més de la veu: la guitarra, el baix i la bateria. Tot i així es poden sumar altres instruments. Amb aquesta concepció musical van deixar enrere el concepte de Big Band.
La "bruticia": Aquest genere es va considerar més brut que els preexistents. Fan ús d'efectes que poden alterar les ones sonores dels instruments i les entonacions dels vocalistes. Aquesta sensació també ve donada de la sincopació constant en la qual els accents apareixen en moments inesperats del compàs.
Pols irregular: El rock va trencar el pols regular a través de les desviacions i incorporacions d'impulsos i intensitats variables.
Polifonía instrumental: El rock va aportar la idea de polifonia amb instruments que interactuen i improvisen sobre la melodia.