En Música no parlem de neoclàssic perquè no ha existit encara un període clàssic anterior. En art, s’entén per "clàssic" aquell estat de la evolució en que les normes que el regeixen han aconseguit una acceptació general i una estabilitat que ningú no posa en dubte. En la música és ara quan això s’aconsegueix: ara es publiquen els primers mètodes de composició, els músics pugen de la consideració social de servents de la noblesa a professionals i desenvolupen un paper capdavanter en les idees liberals de la burgesia.
LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES SÓN :
La melodia es torna molt important, normalment és fàcil de seguir i estructurada en frases curtes i simètriques. És natural i equilibrada, sense ornaments.
Ritme regular i perfectament estructurat en frases.
Hi ha una harmonia clara amb acords enllaçats seguint les bases de les funcions tonals.
Apareix instrument hereu del clave que s'anomena piano-forte.
Gran varietat d’elements dins la mateixa composició. Els contrastos perden la rigidesa barroca.
Predomini de les tonalitats majors sobre les menors.
S’incorpora el crescendo i el diminuendo.
Les textures són més transparents i lleugeres. Hi ha una tendència a la melodia acompanyada per damunt del contrapunt. S'utilitza molt el disseny d'acompanyament arpegiat de l'acord anomenat Baix d'Alberti. L’orquestra creix i desapareix el paper del continu, i es guanya flexibilitat rítmica i tímbrica.
Predomini d’un caràcter lleuger, optimista i lluminós.
Ideal de crear una música purament bella, simple, equilibrada, objectiva i harmònica.
Música delicada, brillant, alegre, elegant per la societat del moment i molt continguda en emocions.
Perfecció racional, equilibri en el nombre de compassos (3+3, 4+4, 8+8) en les frases, en els temes i en les estructures (AABB, ABA, ABACA, etc.)
Respecte total per les formes i les normes de composició.
Retorn a l’estètica dels clàssics (Grècia i Roma), en part pels descobriments arqueològics de les antigues ciutats de Pompeia, Olímpia,…
Les formes instrumentals guanyen prestigi i les més importants són:
Sonata, Simfonia, Concert,
Música de cambra: trios, quartets i quintets. (instrumentals)
Òpera, Missa, Motet, Oratori (Vocals)
L'orquestra s'estructura en aquesta època tal i com la coneixem a l'actualitat.
S'hi incorporen de manera habitual els clarinets i les trompes.