Ars Nova

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

• Admissió de l’acord.

• L’església, que no admetia la polifonia si impedia la intel·lecció de la lletra, va començar a veure-la amb bons ulls, sense deixar de ser oficial el Cant Gregorià.

• Perfeccionament de l'escriptura musical

• Pel que fa al ritme, hi ha la introducció del ritme o compàs binari, l'admissió de la síncopa i l'us de la Isoritmia, tècnica de composició desenvolupada durant els segles XIV i XV que consisteix en l'ús repetitiu de patrons rítmics.

Veure: Isoritmia

CENTRES

Els compositors més famosos eren del països Baixos, però els de Notre-Dame de París foren més poderosos i es constituïren en el centre principal de la polifonia.

Pel que fa a Hispània, la pràctica d'aquesta polifonia tant sols la trobem a Catalunya, a les catedrals de Barcelona, Tarragona, València i els monestirs de Montserrat, Poblet i Santes Creus.

COMPOSITORS DESTACATS

Philippe de Vitry. (França 1291- 1361). Escrigué el tractat "Ars Nova" que dóna nom al moviment. A ell devem la fixació escrita de l'acord, fou el primer en promulgar els intervals de 3a. i de 6a. com a consonants, quan les consonàncies acceptades aleshores eren solament els intervals de 4ª, 5ª justa i 8ª justa.

Guillaume de Machaud (França 1303 - 1377) és el més reconegut. A més de ser un gran compositor de motets, escrigué la Messe de Notre Dame que és la primera Missa escrita tota per un mateix compositor.

Guillame Dufay (Cambrai 1400? - Flandes 1474) fou el primer a emprar el Cantus firmus de melodies no gregorianes i establí la missa cíclica (que es basa en un sol cantus).

Jean Ockeghem (França, 1410 - 1497). La seva habilitat per usar els recursos més enrevessats tècnics en les seves composicions sense que aquests ennuvolin la increïble bellesa de les seves composicions. Per exemple a la seva Missa Prolationum tant sols hi ha escrites dues veus amb instruccions perquè es cantin a cànon a diferents intervals i temps per a aconseguir l'obra a 4 veus. Segons alguns historiadors, arribà a escriure un motet, Deo gratias, a 36 veus.

Hi ha documents del segle XIII que ja testimonien l’existència d’una escolania a Montserrat, una institució de caràcter religiós i musical, formada per nois cantaires.

El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell amb què va ser enquadernat al segle XIX, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien massivament al Monestir a partir del segle XIV.

La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l’església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. Han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."

Les peces tenen textos en llatí i català i són en part monòdiques i en part polifòniques (cànons, himnes, danses i un motet). Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes.

Llista de les peces del Cançoner:

Cànon O virgo splendens (fol. 21v-22)

Dansa Stella splendens (fol. 22r)

Cànon Laudemus Virginem (fol. 23)

Himne Mariam, matrem virginem, attolite (fol. 25r)

Dansa Polorum Regina (fol. 24v)

Dansa Cuncti simus concanentes (fol. 24)

Cànon Splendens ceptigera (fol. 23)

Dansa Los set goyts (fol. 23v)

Motet Imperayritz de la ciutat joyosa / Verges ses par misericordiosa (fol. 25v)

Dansa Ad mortem festinamus (fol. 26v)

Més informació:

http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01937407541148295211146/index.htm