Art i societat

SOCIETAT

Situació social:

L'època del Barroc és un temps de depressió i d'angoixa. Europa està esgotada per les guerres de religió.  Totes les creences tradicionals filosòfiques i científiques s'enfonsen i neix el racionalisme i la ciència moderna.

Classes socials:

L'aristocràcia es veu definitivament despullada del seu poder, que ara es concentra a les corts reials. Durant el Barroc es prosperen les monarquies absolutes (Antic Règim). El rei és el personatge central que es creia concedit per Déu. El poble i la burgesia acceptaven l'autoritat del monarca. Econòmicament hi ha una gran distància entre les classes socials: d'una banda, la noblesa i una minoria amb gran riquesa; d'una altra, una gran majoria de pobres.

El poder dels monarques i nobles també es veu reflectit en l'art i la música, ja que són qui ho gestionen i controlen. 

Religió: 

Religiosament Europa està dividida en dos grans blocs: el protestant i el catòlic. Aquest fet afecta a les manifestacions culturals i artístiques i succeeix a partir del Concili de Trento (1545 - 1563). El Barroc continua presidit per la ideologia de la contrareforma iniciada al s.XVI com a oposició a la reforma protestant que imperava al nord d'Europa.

Fa servir la música com a propaganda de les seves creences i costums. 

Politica i pensament: 

En l'aspecte polític hi ha moltes guerres entre nacions i també guerres civils on es barregen problemes socials i religiosos.

Pel que fa a la ciència, autors com Galileu, Kepler i Newton fan possible un gran avanç.

La filosofia augmenta a partir de l'aparició de Descartes. 

La literatura aporta nous genis com Quevedo, Lope de Vega o Cervantes. 

La situació del music:

El compositor estava a servei de la cort i normalment convivia a palau com la resta de treaballadors i treballadores del servei. 

El compositor creava un gran nombre d'obres, tant d'ordre profà ( per festes, apats, vetllades...) com religiós. 

Aquestes obres, un cop interpretades ja no es repetirien més. Encara que haguessin estat un èxit. 

CRONOLOGIA:

1610- Expulsió dels moriscos. 

1618- Comença la guerra dels 30 anys.

1633- Condemna de Galileu.

1638- Pau Claris és nomenat president de la Generalitat.

1640- Amb el Corpus de Sang comença la guerra dels Segadors.

1648- Fi de la guerra dels 30 anys.

1649- Execució de Carles I d'Anglaterra.

1652- Caiguda de Barcelona davant l'exèrcit castellà.

1659- Tractat dels Pirineus: annexió de la Catalunya Nord a l'estat francès

1660- Abolició de totes les institucions i constitucions catalanes a la Catalunya Nord.

1702- Comença la guerra de la successió.

1714- Presa de Barcelona per l'exèrcit de Felip V.

1716- Decret de Nova Planta: abolició de les institucions Catalanes.

1729- Fundació de l'Acadèmia de Bones Lletres.

ART

Pintura:

En un segle de guerres i de epidèmies els artistes van tornar a inspirar-se en la societat en què vivien. El realisme va ser en un principi irrenunciable. El desig d'aquest realisme era plasmar la totalitat de la vida i reflectir-ne els aspectes dolorosos, com ara la tristesa, la lletjor. 

Característiques:

• El predomini del color sobre el dibuix. Exemples: "El bosc" de Velázquez o "Autoretrat de Rembrarndt" 

• La profunditat contínua: els artistes volen destacar la relació davant-darrera. Exemples: "L'avinguda de Middelhamis" 

• L'hegemonia de la llum: l'ombra fa un paper inèdit fins aleshores (tenebrisme). Exemples: "La vocació de St. Mateu" de Caravaggio 

• La composició asimètrica i atectònica: es prefereix tot allò que mostri desequilibri o que suggereixi que l'escena continua més enllà dels límits del marc. 

• El moviment : s'aconsegueix una primera impressió dinàmica i les figures inestables, els escorços, les ondulacions, donen vida a l'obra. 

Pintors més destacats: 

Velázquez ("La rendició de Breda", "Les Menines", etc), Caravaggio (tenebrisme), Rembrandt ("La lliçó d'anatomia del Dr. Tulp"), Rubens (escola flamenca: importància de temes religiosos), Ribera ("Martiri de Sant Felip"), Zurbaran (l'escola andalusa) 

Escultura:

El Barroc ha estat reivindicat com un art tremendament coherent i lúcid, ple d'inventiva. 

Característiques principals: 

• El moviment exaltat, 

• La recerca de qualitats de textura no acceptades anteriorment 

• Naturalisme pregon. 

• A França, l'escultura es dirigís, principalment, a complaure els poderosos. Els temes són mitològics, però també abunden els retrats. 

• A Alemanya i a Àustria es va fer una escultura totalment lligada a l'arquitectura. Així, doncs, l'escultura va assumir una funció decorativa. Les seves figures comuniquen el missatge del dinamisme berninià. 

Escultors més destacats: 

Bernini ("Apol.lo i Dafne"), Pèire Puget ("Miló de Crotona"), Berruguete

Arquitectura: 

Característiques:

• L'ideal de la unitat és oblidat, i el d'universalitat troba una via d'expressió més d'acord amb el nou sentit de l'església. 

• En els interiors, s'elimina la línia recta per deixar pas a la corba, mentre que en els exteriors, encara conserven un cert aire renaixentista. 

• Els principals elements arquitectònics utilitzats en aquesta època són la cúpula i les columnates. 

• L'ornamentació va a càrrec de la fantasia, dels sentiments i de la imaginació. 

• Les esglésies són amb planta de creu grega. 

Arquitectes més destacats:

Claude Perrault ("Façana del Palau del Louvre"),

Johann Berhard Fischer Bon Erlach ("Karlskirche"),

Christopher Wern ("Catedral de St. Paul"),

Juan Gómez de Mora ("Convent de l'Encarnació"),

José de Churriguera ("Retaule de St. Esteven").