Moviments musicals
1a Meitat del Segle XX:
Els estils se succeeixen, s’encavalquen, i, en definitiva, cada artista cerca el seu propi llenguatge. Les avantguardes experimenten buscant noves maneres d’apropar-se a la realitat. Els estils ja no abraçaran grans períodes, com el barroc o el romanticisme. En el s. XX es produirà una renovació i una recerca de nous llenguatges que trencaran amb tot allò que s’ha fet abans.
Nacionalisme del segle XX
Primitivisme
Postromanticisme
Impressionisme (França)
Expressionisme: Música Atonal (Alemanya)
Dodecafonisme (Alemanya)
Neoclassicisme (Rússia, França, Alemanya, Anglaterra, EUA, Espanya)
Altres Moviments
Populisme
Politonalisme
Microtonalisme
Ragtime
2a Meitat del Segle XX:
Un dels canvis més importants de la història de la música pel que fa a l’enregistrament del so fou la invenció del magnetòfon. Els nous aparells de cintes magnetofòniques permeten enregistrar el so (el so pot ser desplaçat en el temps i en l’espai): el compositor pot executar una peça sense dependre dels músics que la interpretin i, amb el magnetòfon, els sons poden manipularse.
El so enregistrat comença a ser difós de manera cada cop més massiva a través dels mitjans de comunicació (la ràdio i, més tard, la televisió).
Serialisme Integral (Evolució del Dodecafonisme)
Música Aleatòria (Reacció al Serialisme Integral)
Música amb nous timbres
Música Concreta
Composicions Combinant Sonoritats
Música Electrònica
Altres Moviments
Minimalisme
La Nova Simplicitat
Música Digital