Moviments musicals

1a Meitat del Segle XX:

Els estils se succeeixen, s’encavalquen, i, en definitiva, cada artista cerca el seu propi llenguatge. Les avantguardes experimenten buscant noves maneres d’apropar-se a la realitat. Els estils ja no abraçaran grans períodes, com el barroc o el romanticisme. En el s. XX es produirà una renovació i una recerca de nous llenguatges que trencaran amb tot allò que s’ha fet abans. 

• Nacionalisme del segle XX

  • Primitivisme

• Postromanticisme

• Impressionisme (França)

• Expressionisme: Música Atonal (Alemanya)

• Dodecafonisme (Alemanya)

• Neoclassicisme (Rússia, França, Alemanya, Anglaterra, EUA, Espanya)

• Altres Moviments

  • Populisme

  • Politonalisme

  • Microtonalisme

  • Ragtime

2a Meitat del Segle XX:

Un dels canvis més importants de la història de la música pel que fa a l’enregistrament del so fou la invenció del magnetòfon. Els nous aparells de cintes magnetofòniques permeten enregistrar el so (el so pot ser desplaçat en el temps i en l’espai): el compositor pot executar una peça sense dependre dels músics que la interpretin i, amb el magnetòfon, els sons poden manipularse.

El so enregistrat comença a ser difós de manera cada cop més massiva a través dels mitjans de comunicació (la ràdio i, més tard, la televisió).

• Serialisme Integral (Evolució del Dodecafonisme)

• Música Aleatòria (Reacció al Serialisme Integral)

• Música amb nous timbres

  • Música Concreta

  • Composicions Combinant Sonoritats

  • Música Electrònica

• Altres Moviments

  • Minimalisme

  • La Nova Simplicitat

  • Música Digital