Característiques musicals

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: 

La música presenta les mateixes característiques de les arts d'aquesta època: l'ànsia de lluïment, és vistosa, colorista, vital, plena de moviment i efectes dramàtics.

La música, té una funció propagandística del poder civil i religiós. Els artistes busquen ser expressius i artificiosos per aconseguir impressionar els espectadors.

• La música aporta magnificència i luxe a les corts europees.

• Tant les melodies vocals com les instrumentals, mostren molta més llibertat i desimboltura que les renaixentistes i utilitzen els seus recursos: grans salts, cromatismes, figuracions ràpides i tota mena de virtuosismes difícils de realitzar.

• Els compositors ja no escriuen seguint models vocals. Per això, procuren indicar quasi sempre per a quin instrument està escrita cada peça. A les obres per a instrument solista, es permet més llibertat rítmica.

• Moltes obres barroques requereixen un tempo constant, sempre amb la mateixa velocitat, per tal de poder aconseguir una interpretació ben conjunta.

• S'utilitza la tonalitat, basada principalment en dues escales, l'escala major i l'escala menor. Dins d'aquestes escales, cada nota té una funció determinada. Les més importants són la tònica i la dominant.

• Una altra novetat és el concepte d'acord, és a dir, en l'aspecte vertical. L'escriptura contrapuntística que s'utilitzava en el Renaixement va seguir sent utilitzada, encara que sotmesa a l'encadenament dels acords. Aquest predomini de l'harmonia sobre el contrapunt va afavorir l'aparició del baix continu , que consisteix en una línia de baix sobre la qual s'interpreten uns acords improvisats. Dóna l'efecte de plenitud sonora.

• Durant el Barroc comença a prendre forma el conjunt instrumental que anomenem Orquestra. Abans d'aquesta època ja havien existit conjunts on es reunien diferents instruments, però sempre amb composició variable. Durant el segle XVII, en canvi, veiem com els compositors requereixen una secció de corda estable, i aquesta acompanyada pel baix continu, que serà la base imprescindible de l'orquestra barroca.

• La música instrumental s’independitza definitivament de la vocal. Els instruments es perfeccionen, i la música instrumental adquireix per primera vegada tanta importància com la música vocal.

Resum dels canvis o innovacions: 

• 1600 canvi en la tècnica i l'estètica musical

• Monteverdi l'enomena stile moderno

• Comença a apreixer la Melodia Acompanyada: per major claredat el compositor concentra l'expresió musical en una sola melodia, una de les veus destaca i les altres l'acompanyen. 

• Apareix també el Baix Continu: és la segona veu més important de la peça. Dona base harmonica i és inninterromput i genera els acords base. Normalment el toquen instruments polifonics com el clavisembal, l'orgue (en música religiosa), el llaüt (en música de cambra) o també el toquen instruments melodics greus com la viola o el fagot.

• Harmonia: el compositor pensa en la música més verticalment, té en compte els acords. Hi ha modulació i el discurs harmonic té tensions. 

• Apareixen els graus de l'escala (jerarquia) 1e, 4t i 5e tenen gran importancia. Més endevant això seran les funcions tonals bàsiques.

• Es crea l'estil concertat: contrast entre blocs sonors (solistes/cor/orquestra), timbres (vent fusta/vent metall, violí/oboè), intensitat (fort/fluix), ritmes, caràcters (lluminos/tenebros, enèrgic/calmat), textures (homofònica, contrapuntística..)

• Molta riquesa d'ornamentació i variacions a les melodies.