La major part de la música Occidental està basada en l'escriptura, a la resta de cultures del món predomina la improvisació, cosa que no vol pas dir que siguin de qualitat inferior.
Simplificant molt podem concretar tres orígens culturals diferenciats (tal i com s'esmenta a "La música i la seva evolució", Ed. Graó) d' Alsina i Sesé.
el "blanc", que comença a l'Àsia menor i es propaga per Europa. És la cultura que s'ha preocupat més de definir amb precisió l'afinació de les notes i que ha inventat l'escriptura més detallista.
el "negre", que sorgeix de l'Àfrica. La que més ha treballat el ritme.
el "groc" (a l'Extrem Orient). La que més s'ha preocupat del color dels sons, de l'ambient i dels sentiments que provoquen a les persones.
Escoltarem Dougouba, del disc Tambours du monde, on es manifesta la característica principal de la música africana: la superposició de diferents ritmes que origina la polirítmia. Està treta del país centre africà Costa d'Ivori i interpretada pels instruments membranòfons Djembé, el Kenkeni (de dues membranes) i el Doundounba (el més greu).
Escoltarem At the Jazz Band Ball, enregistrat per Bix Beiderbecke and his Gang el 1927. Al principi , la música de jazz fou executada per petites bandes en les que els músics improvisaven col·lectivament sobre una sèrie d'acords, combinat amb intervencions solistes.
ÍNDIA. Escoltarem un fragment de Karnataki, tret del disc Improvisations , del cèlebre músic de sitar indi Ravi Shankar. Aquesta obra està basada en el raga Kirunvani del sistema Carnàtic del Sud de l'India (similar a l'escala menor harmònica). Un raga no és exactament una escala, un mode o una melodia però té a veure amb les tres coses. A cada raga li correspon una emoció o característica particular i, en rigor, una hora específica del dia (a l'alba, al mig dia, a mitja nit, etc.). Pel que fa als instruments, aquesta peça és un diàleg entre el sitar i la tabla.
Escoltarem la dansa Legong, de Bali, interpretada per un gamelan, conjunt instrumental d'Indonesia compost fonamentalment per metal·lòfons, xilofons, gongs i tambors. Els instruments de registre més greu toquen la melodia principal , amb notes llargues, mentre que la resta d'instruments van improvisant versions diferents de la mateixa melodia.
Escoltem un fragment de Buleria, treta del disc "Luzia" de Paco de Lucia. El flamenc és una de les manifestacions musicals més singulars, amb una gran diversitat d'estils i sempre amb el segell personal de cada intèrpret. Paco de Lucia és en aquest sentit un músic reconegut arreu. Les arrels o influències del flamenc es poden trobar a Orient Mitjà i al món àrab en general. La improvisació i l'expressió dels sentiments del moment són fonamentals.