El 1815, al final de les guerres napoleòniques, els Estats europeus restauren els principis de l'Antic Règim. Es tornaren a encendre els corrents revolucionaris nascuts amb la Revolució Francesa i es van despertar sentiments patriòtics a totes les nacions. La burgesia, la gran protagonista del s.XIX, defensava interessos que no coincidien amb l'ordre tradicional.

El Romanticisme va ser el moviment cultural que acompanyà aquesta època, anomenada de les revolucions burgeses. L'esperit romàntic va impregnar totes les esferes de la vida des de la filosofia fins a la política. Els polítics i els economistes liberals reclamaven més espai per a la iniciativa individual; els poetes i els artistes, la llibertat total per crear.

Literats, pintors i músics posaven per damunt de les lleis artístiques l'expressió dels sentiments més personals i íntims. La música era l'art romàntic per excel·lència: el so musical semblava el llenguatge més apropiat per expressar tota la riquesa i el misteri del món interior. En música, el romanticisme s'estengué d'Alemanya cap a tot Europa.

El romanticisme és una etapa de pensament idealista i radical, on es valora la llibertat per sobre de tot. Així, doncs, les actituds es regeixen més pel sentiment que per la raó.

Els canvis socials que hi ha amb el romanticisme afecten la vida musical de diverses maneres:

• Es produeix un canvi de mentalitat en la percepció de l'artista per part de la societat: aquest passa de servent a geni, d'artesà a artista.

• Es generen noves fonts d'ingressos: els drets d'autor sobre l'edició de partitures, el percentatge sobre les entrades als concerts. Molts compositors es guanyen la vida com a directors o intèrprets. D'altres es dediquen a l'ensenyament als conservatoris de música, de creació recent.

Neix el gran públic musical -la burgesia, molt més nombrosa que l'aristocràcia- de l'aplaudiment de la qual depèn l'artista.

MÚSICA

La música romàntica està estretament relacionada amb el concepte més ampli de romanticisme, el moviment intel·lectual, artístic i literari que es va destacar a Europa des d'aproximadament 1800 fins a 1910. Aquesta sorgeix sense una ruptura amb el gèneres del classicisme

Els compositors romàntics van tractar de crear música individualista, emocional, dramàtica i sovint programàtica; reflectint tendències més àmplies dins dels moviments de la literatura, la poesia, l'art i la filosofia també romàntiques. La música sovint s'inspirava ostensiblement en estímuls no musicals (o tractava d'evocar-los), com la naturalesa, la literatura, la poesia o les arts plàstiques. Una bona mostra d'aquest darrer exemple seria l'obra de Modest Mussorgski, Quadres d'una exposició, una suite que neix com a commemoració a un amic (Viktor Hartmann, pintor i arquitecte) de l'autor que morí un any abans de la publicació de l'obra.

Algunes de les característiques musicals atribuïdes al romanticisme:

• Ús d'estructures musicals noves o no tan comunes com el nocturn, l'arabesc i la rapsòdia, juntament amb els gèneres clàssics tradicionals

• Estructura harmònica basada en el moviment de la tònica a les claus subdominants o alternatives en lloc de la dominant tradicional, i l'ús de progressions harmòniques més elaborades (Wagner i Liszt són coneguts per les seves progressions experimentals);

• Major èmfasi en la melodia per a sostenir l'interès musical.

• Ús d'una gamma més àmplia de dinàmiques, per exemple de ppp a fff, secundades per una gran orquestració;

• Una major gamma tonal (utilitzant les notes més baixes i més altes del piano).

Altres artistes romàntics serien Paganini, Chopin, Listz, Wagner, Ravel, Debussy i un llarg etcètera. Tant Catalunya com Espanya han tingut autors romàntics de renom arreu del món, com ara Isaac Albéniz, nascut a Camprodon.

Mots encreuats sobre el romanticisme: https://learningapps.org/display?v=px13tp5s320