Embedded Files
Jazz: expressió dels sentiments i llibertat interpretativa
Jazz: expressió dels sentiments i llibertat interpretativa
El jazz és un estil musical nascut a finals del segle XIX a Nova Orleans. És la unió d'una rítmica pròpia dels afroamericans (blues, work songs...) amb la música popular blanca.
Ha donat peu a molts corrents diferents, des de músiques vitals, directes i emocionals fins als corrents més intel·lectuals i avantguardistes. El seu mèrit és ser una música que té els inicis en arrels populars i que ha esdevingut un llenguatge universal.
La major part de la música primitiva del jazz s'interpretava en petites bandes de marxa o la tocaven pianistes solistes. A banda del ragtime i les marxes, el repertori incloïa himnes, espirituals i bluse. Les bandes tocaven aquesta música, modificant-la mitjançant síncopes i acceleracions, a les festes campestres, casaments, desfilades i funerals. Era típic que les bandes toquessin cançons tristes de camí als funerals, i marxes alegres en tornar-ne. Si bé el blues i el ragtime van sorgir de manera independent del jazz i van coexistir amb ell, sí que van influir en el seu estil i les seues maneres, i van servir de vehicle important per a la improvisació jazzística.
INSTRUMENTS TÍPICS:
INSTRUMENTS TÍPICS:
Saxòfon, trompeta, trombó, clarinet, flauta, piano, guitarra, contrabaix, tuba, vibràfon, veu, guitarra elèctrica i baix elèctric.
CURIOSITATS:
CURIOSITATS:
Un tret distintiu d'aquest estil musical són les jam sessions, trobades de músics al final dels concerts, en què tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia.
Page updated
Report abuse