Nacionalisme s. XX

Durant la primera meitat del s. XX continuen alguns estils de finals del s. XIX, com ara el nacionalisme i el postromanticisme. Alguns dels millors compositors d’aquest segle comencen llurs carreres en aquests corrents (Stravinski en el nacionalisme, Schönberg en el postromanticisme) però aviat avancen en solitarii creen estils nous. La música nacionalista és el moviment musical que sorgeix a la segona meitat del segle XIX i que busca l'essència del poble en la riquesa melòdica i en les llegendes del folklore i la llengua pròpia. Les nacions que ressorgeixen musicalment i prenen vitalitat són els països dels extrems d'Europa.

El nacionalisme musical reflecteix l’ideal polític que afirmava el sentiment nacional d’un poble, la seva identitat, basant-se en el seu folklore. La Música romàntica més el folklore de cada país té dues etapes:

1850-1900: primer nacionalisme o etapa romàntica (romanticisme + folklore). Apareixen tres grans escoles; la russa, la bohèmia i la escandinava.

1900-1950: segon nacionalisme o etapa més creativa influenciada per la música del segle XX (romanticisme + folklore + elements musicals del segle XX). Escola hongaresa i espanyola.

Escoles Nacionalistes Nascudes durant el Segle XX:

Les escoles nacionalistes sorgides al segle XIX prossegueixen al segle XX el seu camí de endinsament en el folklore dels seus respectius pobles. Al segle XX aquests valors nacionals es convertiran en la pedrera de la qual els compositors s'extrauran els materials musicals en què es basaran per procedir a una renovació profunda de els llenguatges musicals. El nacionalisme del segle XX cala més profund en l'ànima de cada poble, despullant més rigorosament els seus valors nacionals de tot additament pintoresc. Així hem de contemplar la música de autors com: Bela Bartok, Zoltan Kodaly, Manuel de Falla, Janacek, Prokofiev, etc.

Espanya

Manuel de Falla (Cadis 1876-Argentina 1947) i els mestres.

Joaquín Turina (1882-1949).

La generació del 27 o de la república:

Grup de Madrid:

• • Ernesto Halfter.

  • Rodolfo Halfter, Salvador Bacarisse, Gustavo Pitaluga, etc.

Grup de Catalunya:

• • Robert Gerhart

  • Frederic Mompou

  • Eduard Toldrà

Txecoslovàquia

La segona etapa nacionalista serà coberta a Txecoslovàquia per compositors de la talla de Leos Janacek, autor de l'òpera "Katia Kavanova" (1921) i d'obres simfòniques com "Taras Bulba" (1918), i de Bohuslav Martinu.

EE.UU:

Al nord es va desenvolupar un tipus de música en què podem descobrir influències del jazz i del simfonisme europeu. El seu representant més significatiu va ser G. Gershwin (1898-1937). Entre les seves obres més significatives podem citar: "Rapsodie in blue" per a piano, "Un americà a parís" i "Porgy and Bes", primera òpera amb personatges de color i temàtica essencialment jazzística. Un altre compositor important és A. Coopland (1901-1992): el seu estil és molt personal i combina l'estètica del grup dels sis, les possibilitats del jazz, la politonalitat i tot escletxa de folklore americà. A partir de 1950 incorpora el serialisme. Al sud dels autors més coneguts a Europa són el brasiler Heitor Villalobos i l'argentí Alberto Ginastera, practicants dos d'un estil nacionalista en un context neoclàssic.

Rússia:

Prokofiev

D. Shostakovich (1906-1975)

Khatchaturian

Primitivisme

El primitivisme va ser un moviment de les arts que pretenia rescatar el folklore més arcaic de certes regions amb un llenguatge modern. Similar al nacionalisme en el seu afany per rescatar el local, el primitivisme incorporar més mètriques i accentuacions irregulars, un major ús de la percussió i altres timbres, escales modals, i harmonia politonal i atonal. Dins de la música dels dos gegants de AQUEST moviment van ser el rus Ígor Stravinsky i l'hongarès Bela Bartok, encara que l'obra de tots dos sobrepassa amb escreix la denominació "primitivista".