Quan tens un arxienemic del Pol Nord que, segons ell, cap per les xemeneies estretes i que vola amb un trineu encapçalat per rens que els seus noms acaben en –er, et dic jo que ser patge Xiu-xiu no és el millor del món.
Tot va començar el 24 de desembre del 1934, quan vaig arribar al meu àtic del centre de Terrassa per preparar-me per recollir les cartes de tots els nens.
Des de la finestra vaig veure molts nens amb uns barrets com els d’una bruixa de color vermell i que pujats a coll dels seus pares deien “Arri Prancer, ja falta poc”. Al veure tot aquell enrenou, vaig preguntar als meus acompanyants si passava alguna cosa especial (a part de mi, és clar), em van respondre que un personatge nòrdic havia arribat a Catalunya amb l’objectiu de repartir regals de Nadal a tota la quitxalla de Terrassa, exactament aquella mateixa nit.
Tot estranyat, vaig enviar-los una carta als tres Reis explicant-los el que estava succeint a Terrassa aquell any.
Com que no obtenia resposta vaig decidir prendre mesures aquell mateix dia. Vaig decidir disfressar-me de nen comú i esbrinar què passava, i d’aquesta manera poder parlar amb aquell personatge anomenat Pare Noel.
Eren les 11 de la nit, vaig escoltar un soroll al terrat, seguidament va aparèixer un home molt grassonet amb un paquet. En aquell moment vaig saber que era el Pare Noel, vaig aixecar-me del llit i vaig anar a parlar amb ell. Li vaig dir que la feina de repartir regals no era seva, que no és podia presentar un any i començar a repartir regals perquè sí, que ja hi havia tres persones que feien aquesta tasca. Com que no vaig entendre el que em responia, m’ho vaig prendre com una invitació de guerra. I des d’aquell any no ens parlem, som contrincants.
No vull ser molt crític, però oi que a ningú li agradaria que una persona de fora et tragués protagonisme en una feina que se’t dona especialment bé? Deixant de banda el Pare Noel, us vull dir que agafar totes les cartes de tots els nens, és una feina molt divertida, tenir aquella quitxalla a les cames, amb aquella il·lusió de rebre regals dels propis Reis Mags, i a més a més, encapçalar la cavalcada, és molt emocionant!!!
Bé, tornant al tema, em va decebre molt que els Reis no li donessin tanta importància, i que l’única frase que em deien era: “El Nadal és per passar-s’ho bé, per no estar enfrontat, per divertir-se amb la família i amb els amics”. No ho entenia, els hi estava traient protagonisme i ells estaven tan feliços...
Ser patge Xiu-Xiu no és gens fàcil, si a més et van posant obstacles al davant. Però què vols que et digui?, crec que no podria viure sense aquesta vida que tinc.
Bé, però no penseu que el Pare Noel és tan dolent, ja que una nit vaig aprendre el que em van explicar els Reis.
Era una nit estrellada, anava amb tots els sacs de totes les cartes del nens, i sense adonar-me se’m va caure un sac. Vaig continuar caminant fins al port de Barcelona, on un jet privat em vindria a buscar per portar-me a l’Europa Oriental, la seu de regals del Reis Mags.
Quan vaig arribar al port, em va tocar comptar tots els sacs de cartes, en teoria hauria de tenir 15 sacs, però en realitat en tenia 14. Em vaig desesperar, no els hi podia portar als Reis, 14 sacs. A més que 100 nens és quedarien sense regal, i no m’ho podia permetre, no sabia què fer. Vaig decidir recórrer 5 km del camí de Terrassa a Barcelona amb els meus ajudants, per veure si trobava el sac, però no vaig trobar res. No sabia què dir-los, als Reis. Em vaig asseure en un banc del port tot desesperat, en l’únic que pensava, era que algú trobés el sac i me’l portés.
I així va succeir, vaig escoltar el soroll d’uns rens i d’una persona que feia sorolls estranys, em vaig girar i el vaig veure, el Pare Noel amb el meu sac. Després d’haver repartit regals a Catalunya durant 70 anys, havia après a parlar el català perfectament i em va explicar que de camí al Pol Nord havia trobat un sac, va veure que al sobre d’una carta hi havia escrit “per als tres Reis Mags”, i que en aquell moment havia sabut que era meva. També va remuntar el passat, em va explicar que la nit del 1934 no ens vam entendre gaire bé, em va dir que sentia treure-li protagonisme als tres Reis Mags, però que era la seva feina, ja que va haver-hi molta migració, i és clar, els nens volien que a la seva nova llar, també passés el Pare Noel, el personatge de la seva infància. En aquell precís moment, em vaig sentir tan petit en un món tan gran. Jo, per part meva li vaig dir que sentia com m’havia comportat tots aquells anys, li vaig dir que podíem compartir el Nadal com bons amics, que sobretot ens ajudaríem els uns als altres.
Actualment, desembre de 2014, som molt bons amics, en això consisteix l’esperit del Nadal: no estar enfrontat amb ningú, ajudar-se els uns als altres, passar-s’ho bé i, sobretot, gaudir-ho amb els amics i la família.
PATGE XIU-XIU