Tot va començar quan me mare va morir de càncer de pulmó, per Nadal. Jo, aleshores, tenia vuit anys, ara tinc dotze. Aquests quatre anys sense tenir a me mare al meu costat han sigut eterns. A vegades penso com podria ser jo, si ella pogués haver estat al meu costat i pogués haver-me ajudat a fer realitat, aquells desitjos tant profunds que té una nena de la meva edat. Però, no tots els desitjos es fan realitat: el meu no.
No saps quant temps porto desitjant que pogués tornar enredera i tornar-la a escoltar, a sentir i olorar-la. Tant de bo em pogués despertar algun dia, i veure que això només ha sigut un malson, que res a passat i anar-me’n al dormitori de la meva mare i posar-me a dormir amb ella, les dues ben abraçades, per el dia següent obrir els regals de Nadal.
Però això són coses, que per molt que ploris, riguis o t’enfadis, sempre seguiran sent així. Coses, tan boniques, que són impossibles de tornar-les a viure. Coses que ni la ciència pot arreglar. Però si que són coses que sempre estaran guardades als teus records.
Des de aquell Nadal, terrorífic, no s’ha n’ha tornat a celebrar cap igual. Ara la gent intenta celebrar els Nadals en tranquil·litat, com si res hagués passat. Però tots sabem, que per molt que ho evitem, sempre haurà succeït, què és una cosa que sempre estarà allà: tan com si ho vulguem o tan si no. Però sempre ens quedarà algú d’ella, en la màgia del Nadal.
Me’n recordo que de petita, sempre que tenia algun problema, ella sempre estava al meu costat: ens estiràvem al jardí i contemplàvem els estels. Ella,
sempre, s’inventava alguna constel·lació i li posava al meu nom: Claudia I, Claudia XI, etc.
Ara ja no. Doncs, pels Nadals sempre escrivia, i escric, un sol desig: tornar a estar amb ella. Ja sé que és impossible (m’ho han repetit un milió de vegades...), però sé que mai s’ha de perdre l’Esperanza. Que és un valor molt important per poder tirar endavant la teva vida.
Sento com si hagués una part de mi que em falta, suposo què és ella. Des de petita que m’he estat criant el meu pare, la meva germana petita i la meva avià, quant podia, em cuiden fenomenal: però no és el mateix, sense ella.
Això que li ha passat a me mare, també m’afecta a mi: a les meves relacions, a por de perdre allò que m’importa i quedar-me sola. Gairebé, quasi ningú de la meva classe, excepte els meus millors amics i la meva professora, saben que la meva mare ha mort. Als altres els hi dic que està en algun país del món cuidant a gent malalta i que dintre de poc tornarà. Justament no els hi vull dir perquè la gent pot ser dolenta. Sobretot si troben el teu punt dèbil: et poden utilitzar i fer-te mal en allò que de debò t’importa. Per sort se que hi ha persones que m’estimen i que em cuiden i que m’accepten tal com sóc, que per molt que mostri alguna reacció incomoda per a ells, sempre seguiran estant allà: al meu costat.
Ara no puc celebrar els Nadals sense deixar anar una llàgrima, en honor seu. Però sempre se’m surten més d’una de cop, cada Nadal en compte de celebrar-lo cantant nadales i menjant torrons, sento unes ganes boges de cridar i plorar.
Però no tots els Nadals són iguals. Exactament aquest no. Podem dir que aquest m’ha dit que me mare sempre estarà amb mi, encara que hagi abandonat, aquesta vida, tal com la coneixem.
Fa poc vam celebrar el Nadal i el dia següent St. Steven. Ens vam reunir tota la família, de nou, ens ho vam passar genial. No m’havia adonat que, encara que ella no estigués, havia la meva família que també m’estimen molt. Al acabar de cantar les nadales i de menjar torrons, i pels més petits, cagar el tió, vam sortir a fora, al jardí. Vam contemplar els estels i se’m va caure una llàgrima. El meu pare em va veure i em va abraçar. Els dos mirant cap a l’horitzó vam veure una estel fugaz. Seguidament vaig demanar un desig: tornar a estar amb ella, me mare.
Al tornar a obrir els ulls vaig veure a la meva mare dormint al seu llit. Jo m’apropà i l’abraçà amb molta suavitat. Aquests cinc segons de tranquil·litat, han sigut i seran els millors de la meva vida.
Però tot somni té una fi, i al meu s’acabà ara.