El Nadal és, segurament, el moment més esperat per molts milions de nens al món. Tenen regals, mengen dinars deliciosos, estan calentons a casa seva,... però això no és igual a tot el món. Hi ha persones que no tenen regals, viuen en la penúria al carrer, passen gana i fred... Ara us explicaré una història que els va passar a dos nens de la mateixa edat però amb condicions de vida ben diferents.
En Pol és un noi de 14 anys que viu a Barcelona amb el seus pares i les seves dues germanes de 5 i 9 anys. Cada dia quan torna de l’escola veu l’avinguda Diagonal il·luminada, els aparadors de les botigues ben adornats i ja pensa en el dia de Reis. Està en l’adolescència, i és aquella edat en què ja no és un nen, comença a pensar en el futur, i no sap ben bé si el Nadal és cosa de nens petits o és igual a totes les edat. Al cap d’una setmana aquest dubte va ser resolt.
En Pol i la seva família van passar la setmana d’abans de Nadal al Marroc, en un poble petit, molt pobre, als afores de la capital. Jugant pel carrer, el Pol va conèixer en Mohammed, un noi de la seva edat que vivia en una barraca amb la seva mare i les seus cinc germans tot el dia. El seu pare es passava 14 hores treballant per tal de poder mantenir la família. En Pol va sentir pena per ell i perquè en Mohammed no s’entristís massa, va canviar de tema. Va preguntar-li si estava ansiós pels regals. En Mohammed va saber a l’acte que en Pol no coneixia la seva cultura i la seva forma de vida. Així que en Mohammed li va explicar:
“Nosaltres no tenim regals per Nadal. L’únic que tenim és l’alegria i la satisfacció de saber que podem sopar una miserable sopa i que la família segueix amb vida. Vivim molt malament, no anem a escola, la mare no treballa per cuidar-nos, veiem el pare dues hores al dia, la nostra casa és una simple barraca i dormim al terra. Donem gràcies a Déu que cap de nosaltres té alguna malaltia.”
- Si que és dur viure així, va dir en Pol. I, una pregunta, no creus que ets massa gran per seguir creient en els Reis i aquestes coses?
“El Nadal és una època de l’any alegre perquè estem tots units, és l’amor entre nosaltres el que ens fa sobreviure. No és fàcil viure així sabent que hi ha multimilionaris arreu de món que es gasten els diners en cases, cotxes, tecnologies, mentre tu vius en la misèria.”
El Pol ho va entendre tot. El Nadal és vitalici, no importa l’edat que tinguis per creure en ell i la seva màgia. Li va dir a en Mohammed que s’alegrava d’haver-lo conegut i que potser tindria alguna “sorpresa” per Nadal.
Dit això en Pol va tornar a l’hotel on s’havien allotjat ell i la seva família i els va explicar als seus pares el que havia après aquell dia i que per Nadal enviaria tots els seus regals a en Mohammed. Ho van trobar una molt bona idea, ja que pensaven que tenien de tot, més del necessari. Això no cal que es digui perquè ho sap tothom.
I tal dit, tal fet. En Mohammed va tenir una grata sorpresa quan va veure al matí la bossa de regals que tenia a la seva habitació. Els regals no tenien cap targeta amb el nom de qui el havia enviat, però no calia, al Mohammed se li va aparèixer el rostre del Pol als seus pensaments.
I és que no calen regals ni diners per passar un bon Nadal amb la teva família, només es necessita salut i amor.