Hola em dic Laura i tinc 12 anys, m’encanta el Nadal quan sento aquesta paraula sempre em venen al cap les paraules felicitat, alegria, nervis, emoció, fred, nadales, pessebre i, sobretot, família.
Dic especialment família perquè cada Nadal anem amb els meus pares i els meus tiets a casa de la meva àvia a celebrar-lo. Allà, com cada any, faig cagar el tió amb totes les meves forces, sempre m’ha agradat fer-li cagar regals. Sempre uns dies abans que arribi el Nadal li dono de menjar i li poso una mica d’aigua perquè estigui ben alimentat. Quan per fi arriba aquell meravellós dia a la meva vida, any rere any, m’entra una felicitat immensa. Aquell dia que només passa un cop a l’any suposo que és un dia que tots els nens i nenes esperem amb molta il·lusió a casa calentons! Després de fer cagar al tió dinem tots junts i ens ho passem d’allò més bé!
Avui és dia 25 de desembre del 2016, Nadal. Una part de mi esta contenta però n'hi ha una altra que no, aquest any tot és diferent perquè em falta una persona molt important i especial a la meva vida, una persona que per mi és com una segona mare, la que m’ha cuidat quan els meus pares no han pogut, la que sempre m’ajudava quan podia...
Aquesta persona és la meva àvia i, com ja he dit abans, sempre anàvem a dinar a casa seva per celebrar el Nadal. Sento que una part de mi ja no hi és i també veig que tot canviarà, no hi haurà la mateixa alegria i felicitat de sempre. Per a mi, el Nadal significa emoció i alegria i sense ella no crec que sigui el mateix, serà un Nadal ben diferent. M’agradaria tornar anys enrere per poder celebrar el Nadal al seu costat recordar moments molt bonics que vam passar juntes m’agradaria poder tocar-la i olorar-la un cop més, però per molt trista que estigui sé que tot això que estic explicant mai passarà. Però sí que sé que estarà guardat en els meus records, tinc un somni i el meu somni és poder estar amb ella. Ja sé que és impossible perquè m’ho diuen. Mai m’havia pensat que passar un Nadal sense ella seria tan complicat.
En lloc de menjar torrons i cantar nadales com cada any fèiem, em penso que aquest Nadal no serà així , suposo que els meus pares i els meus tiets en un dia tan magnífic com és aquest no voldran que estigui trista i menys per una cosa que ens afecta a tots...
–Mama, què farem avui, que és Nadal? –Li he preguntat.
–Filla no et preocupis que intentarem passar-nos-ho bé i no pensar en la iaia, sí? Anirem a casa la tieta...
Ara just acabem de sopar i la veritat és que tinc molta son i em posaré a dormir al sofà. No m’havia adonat que encara que ella no hi sigui, la meva família m’estima igual que ella m’estimava, i que no haig d’estar trista.
Quan he obert els ulls he començat a explicar als meus pares i als meus tiets el somni que he tingut, la veritat és que ha sigut molt estrany. He somiat que sortia a fora al terrat i començava a veure les estrelles. Especialment, una brillava més que les altres. De sobte em cau una llàgrima, tanco els ulls i quan els obro apareix ella al meu costat abraçant-me i dient-me que no estigui trista que ella des d’allà on és ens veu i està tota l’estona amb nosaltres. De veritat que quan he escoltat això no m’ho podia creure: el meu somni s’havia fet realitat, he pogut tornar a estar amb ella i parlar-li i abraçar-la.
Quan he acabat d’explicar a la meva família el somni que he tingut m’han abraçat i m’he donat compte d’una cosa que és molt important, aquest Nadal no ha sigut com els altres, però ha sigut especial.
I saps què? Segur que ella està allà amb nosaltres, ara mateix, tot celebrant el Nadal. Haig d’estar feliç i no pensar en això, perquè com ella bé em deia, la vida continua i no tot s’acaba aquí. Estic ben orgullosa d’haver tingut una àvia que sempre es preocupés per mi.
Gràcies àvia t’estimo i et seguiré estimant sempre.