30 de novembre
El meu nom és Xocolatina Vint-i-quatre i, com ja haureu pogut deduir, visc dins la casella vint-i-quatre d’un calendari d’advent. Per passar l’estona (us podeu arribar a imaginar la perspectiva d’haver d’estar tancat i sense moure’s tot un més sencer?) he decidit començar a escriure el meu diari personal, narrant tots els fets més transcendentals que passen al meu voltant i reflexionant sobre els meus pensaments i reflexions més íntims.
1 de desembre
Després d’un gran terrabastall, he notat com el calendari sencer tremolava. La meva primera reacció ha estat de pànic, però després me n’he adonat que no havia de témer res, perquè en realitat es tractava d’algun comprador que havia seleccionat el meu calendari. Llavors un sentiment d’orgull m’ha envaït: algú ens havia escollit per convidar-nos a passar el Nadal a casa seva. Per fi podria gaudir de les festes en família.
2 de desembre
Avui és el primer dia que em llevo a la meva nova llar. Estic molt emocionada! Segur que aquí m’ho passaré d’allò més bé. De moment intentaré esbrinar algunes coses sobre la tradició d’aquesta família.
3 de desembre
La meva missió d’explorar la casa ha anat prou bé. He pogut esbrinar que a la cantonada dreta del rebedor, al costat de la planta interior de decoració (puc assegurar que aquesta és ben bé la localització exacta perquè entre tota la família s’han passat vint minuts discutint sobre el tema) hi ha col·locat el pessebre, el qual consta d’un riu de paper d’alumini, tres pastors, quatre ovelles, dos gossos, cinc ànecs, tres camells amb els respectius patges i reis, el caganer, Sant Josep, la verge Maria, el Jesuset, el bou, la mula... i tota la resta de figuretes de diferents mides i colors imaginables en aquest món. A més d’això, també hi ha un arbre de Nadal sense guarnir (suposo que encara no han tingut prou temps), llums de Nadal al balcó i tot d’espelmes i motius nadalencs dispersats per la casa (diria que han decidit decorar fins i tot el lavabo). Crec que després d’aquesta recerca de camp, em podrien condecorar amb una medalla pels avenços en l’observació i l’anàlisi amb finalitats científiques.
10 de desembre
Quin avorriment. Ja no sé com passar l’estona. Després de l’anàlisi dels decorats nadalencs de la casa, no se m’ha acudit res de nou. La meva mida és una monotonia constant.
11 de desembre
Crec que estic d’un humor més positiu. Durant dies la meva petita casella s’ha convertit en el lloc més odiós del planeta. Però avui em proposo canviar d’actitud: tornaré a recuperar l’entusiasme que em movia els primers dies!
15 de desembre
Avui m’he llevat amb ganes de recordar els meus orígens, els meus avantpassats. Deu ser per la influència del Nadal, cada vegada és més pròxim, que ens fa pensar sobre els nostres éssers estimats i la retrobada amb aquests. És bonic, això del Nadal. Per això avui em ve de gust explicar la tradició dels calendaris d’advent.
Com tota xocolatina ben fabricada, és el meu deure conèixer el meu patrimoni històric i transmetre’l (nota pel lector o lectora: si el tema escrit a continuació no desperta el seu interès, no veuré amb mals ulls que se’l salti, però no em faig responsable de la manca d’informació cultural que això li podrà ocasionar). El primer calendari d'advent que es coneix va ser confeccionat l’any 1851 i es va pintar a mà. Seixanta anys més tard, a Baviera, el senyor Gerhard Lang va editar el primer calendari d'advent imprès, el qual contenia vint-i-quatre estampes que recordaven a petites postaletes on normalment hi apareixia un personatge religiós (ja que en aquella època encara no s’havia creat la factoria Disney, no s’havia pensat que un noi pogués patir una mutació genètica per culpa de la picada d’una aranya i era impensable que les gates de color blanc portessin vestidets i llaços roses). Finalment, va ser per allà als anys 20 quan van aparèixer els calendaris d'advent amb vint-i-quatre finestretes, una per cada dia fins arribar al dia de Nadal, a darrere de les quals s'amagava una xocolatina.
Ara mateix us deveu estar preguntant com és què estic tan ben informada del tema. La resposta és ben senzilla: proveu d’estar-vos ben quiets mirant una paret blanca durant mesos. Ara és més fàcil d’entendre, no?
20 de desembre
Avui m’he llevat amb esperit filosòfic i se m’han presentat un seguit de dubtes existencials. La primera pregunta que m’ha vingut al cap ha estat si algú no avesat a les tradicions religioses sap ben bé què és l’advent. Personalment, crec que als nens petits l’única cosa que els interessa es entaforar-se a la boca les vint-i-quatre xocolatines del calendari de cop. Aquesta qüestió m’ha estat rondant pel cap durant un bona estona, fins que m’ha sorgit un dubte encara més angoixant que l’anterior: no sé quin aspecte tinc. Totes les altres companyes tenen un dibuix nadalenc en relleu en una de les seves cares, però jo no he pogut esbrinar mai què hi tinc dibuixat. Si m’hi paro a pensar, la veritat és que no poder doblegar-te per veure’t la panxa perquè no hi ha espai suficient és un fet bastant frustrant. Crec que escriuré una carta al fabricant del calendari demanant-li que ampliï una mica més els compartiments.
23 de desembre
L’esperit nadalenc es respira en l’ambient. Ensumo l’oloreta de les galetes acabades de fer que s’esmuny per l’escletxa de la meva finestra de paper. Mentrestant, escolto als nens de la casa recitant versos de Nadal que han après a l’escola i jugant a decorar l’arbre amb tot tipus de guarniments. Algú dóna menjar al Tió, que ja està gairebé a punt per cagar els regals. M’encanta el Nadal! És una festivitat màgica, no trobeu? Representa l’alegria, la generositat, la pau... i en general tots els sentiments positius.
Me’n vaig a dormir pensant en el dia tan meravellós que he passat.
Demà serà vint-i-quatre de desembre...