TREBALLAR LA MUSICALITAT A PARTIR DELS ACCENTS
Entenem els accents com les marques o canvis musicals de curta durada que sobresurten o destaquen en una peça. Poden formar part de la melodia, de l'acompanyament o de la base rítmica.
Cal entendre que ens estem referint a un concepte subjectiu, a una percepció per part de la persona que escolta la música. Per tant, no tothom entendrà com un accent la mateixa cosa. Evidentment, com més contrasti el canvi musical sobre la resta de la música més balladors ho percebran com un accent i més unanimitat hi haurà.
Els accents també poden formar part de la resposta que fa una part dels instruments a la melodia de la peça o representar un reforç per marcar l'1.
Des del punt de vista de la interpretació de la música, els accents tenen un avantatge i és que solen ser repetitius i, per tant, més fàcilment predictibles (podem anticipar que hi haurà l'accent i, per tant, més fàcilment el podrem expressar en el nostre ball). Però tots hem comprovat alguna vegada que els accents poden ser enganyosos, igual que ens passa amb la predicció dels breaks (visita, si ho vols, la proposta sobre predictibilitat dels breaks si t'interessa aprofundir en aquest tema). La repetitivitat no sempre es compleix totalment i, a més, les diferents bandes poden fer diferents versions de la mateixa peça i ometre o canviar un accent que era present a la versió original.
Tot i així creiem que marcar un accent que els músics no acaben interpretant no és equivocar-se; més aviat és fer la nostra interpretació de la música i aportar-hi la nostra visió, com a balladors.
Per tal que no hi hagi confusió sobre què entenem nosaltres per accents, et proposem veure'n alguns exemples en el proper vídeo on hi hem marcat els accents que nosaltres hem percebut com a més assenyalats:
0:06 a 0:38 Els accents en la peça Easy Does It són les respostes que fa la secció de vent a la melodia.
0:41 a 1:19 La coneguda cançó I Diddle ens mostra una típica estructura repetitiva d'accents.
1:21 a 2:03 A The Java Joint els accents ens ajuden a la percepció de l'1. Tal com es pot constatar amb altres aspectes de la interpretació musical, el darrer vuit de cada frase es diferencia clarament dels precedents. En aquest cas ho comprovem en veure que el quart vuit no té l'accent a l'1. A més, a la B no hi ha tampoc els accents. En aquest cas ens serà molt útil saber percebre l'estructura de la frase per a poder predir millor si hi haurà o no un accent en el proper 1.
2:05 a 2:33 A Flying Home els accents responen la melodia.
2:35 a 3.26 A Be Careful cada vuit té una resposta diferent a la melodia. Però aquesta estructura de respostes, aparentment variable, es repeteix sempre igual al llarg de la peça.
3:27 a 4:08 Makin Whoopee és un interessant repertori de diferents accents. En aquesta peça es posa a prova la creativitat del ballador que vol expressar tots aquests accents.