QUÈ ÉS UNA SECCIÓ?
La secció és cadascun dels elements que formen una cançó. En el proper apartat veurem els diferents tipus de seccions més habituals. Algunes són molt senzilles. Altres només fan una funció decorativa. Però algunes expressen idees, amb un començament i un final ben definit. A aquestes seccions les anomenem frases i constitueixen la part més important d'una cançó. Ens centrarem ara en elles.
El compositor d'una cançó construeix les frases de la mateixa manera que un poeta crea l'estrofa d'unes corrandes.
Les noies de la Manera
són poques i ballen bé,
tenen la panxa arrugada
com la manxa del ferrer.
Si algú recita l'anterior corranda però es para al final d'algun dels tres primers versos tindrem la sensació clara que ens falta informació, que hi ha d'haver més coses que vénen a continuació. En canvi, quan s'arriba al punt final de l'estrofa, ens adonem que la idea és completa. A continuació en poden venir més que la complementaran però, encara que no n'hi hagi més, això ja s'aguanta per si sol.
El mateix passa amb la música. Si els músics només toquessin dos o tres vuits, tindríem clarament la sensació que han deixat la feina a mitges. Cada una d'aquestes idees completes s'anomena frase d'una cançó.
Les cançons estan formades per diverses seccions, incloses les frases, i no hi ha cap norma que digui quantes n'han de tenir i com de llargues han de ser.
Tot i així, en la música swing, les frases solen tenir una durada de 4 vuits (8 compassos), 6 vuits (anomenada blues de 12 compassos) o, més rarament, 5 vuits (10 compassos).
Hi ha peces que tenen una única frase i aquesta es repeteix diverses vegades (s'anomena estructura AAA i és força habitual que, en aquest cas, tinguin frases de 6 vuits, tot i que no sempre és així). Altres peces tenen diverses frases i es combinen de maneres molt diverses. Les estructures AABA i ABAC en són exemples, però hi ha moltes altres possibilitats.
Què diferencia una frase d'una altra?
Potser t’estàs preguntant per què les frases s'anomenen A o B. La resposta, d’entrada, és molt simple: la primera frase que hi ha després de la introducció l’anomenem A. Les següents frases, si són iguals que la primera, s’anomenaran també A. Si són diferents s’anomenaran B, C...
Però quan diem que dues frases són iguals? És quan tenen la mateixa lletra? La mateixa melodia?
Si et fixes en l’exemple del blues de 12 compassos de la pàgina anterior, la primera frase (que anomenem A) i la segona (que també diem que és una A) tenen una melodia molt semblant, però no exactament igual. Podries dubtar, per tant, si el factor comú és o no la melodia. Però, quan arriba la tercera frase (que també diem que és una A), en què entra el primer solo, es perd totalment la melodia original. Per tant no és la melodia ni la lletra. El que tenen en comú totes les frases d'aquesta cançó (i el que fa que considerem iguals o diferents les frases) és la seva harmonia.
Què entenem per harmonia?
Podríem dir que l'harmonia és el teló de fons que tota cançó té i que ve determinada (en la majoria dels casos) per la successió d'acords musicals que la configuren.
L'harmonia és tan important com ho és la melodia i pot ser tan determinant com ho és en el següent exemple. Fixa’t com, mantenint la mateixa melodia però canviant l'harmonia (l'acompanyament), s'aconsegueix canviar totalment el sentit del que la melodia expressa:
Per altra banda, sobre una mateixa harmonia hi poden encaixar infinitat de melodies. Però no totes encaixen en una harmonia. De fet, això és el que fa el músic durant una improvisació: sobre la mateixa base (mateix acompanyament i acords) crea una nova melodia que hi encaixi, que hi lligui, tot i ser diferent a la melodia original.
En el proper vídeo pots veure la successió d'acords (assenyalats amb números romans) de la cançó Undecided tocats pel guitarrista.
Això s'aconsegueix gràcies al fet que els números romans indiquen al músic la distància musical relativa que hi haurà entre un acord i un altre.
Així, per exemple, si els convé tocar aquesta peça en to de Mi major, a aquest acord se li atorgarà, per conveni, el número romà I. Com que els músics ja saben que el quart grau del Mi és un La major, quan a la partitura els surti un IV sabran que han de tocar el quart grau del Mi, que és el La. I així successivament.
Si la volguessin tocar en to de Do major, l'acord que correspondria al número IV seria un Fa major i al V un Sol major.
De totes maneres, ara no ens cal saber a quins acords correspondria. Només es tracta que vegis com la seqüència es repeteix i com les As comencen sempre amb l'acord de referència (designat amb el número I) mentre que les Bs comencen amb major tensió i, per tant, amb un acord diferent (el número II).
Adona't que la successió d'acords és la mateixa en totes les As i també igual entre les Bs. També adona't que, des del punt de vista de la tensió de la música, les Bs suposen un canvi de nivell (et pot ser útil imaginar-te que, en començar, la cançó es troba a la planta baixa d'aquella peça musical i que, quan arriba la B, puges, tensionalment, al primer pis).
En el següent vídeo hi ha la mateixa base harmònica (els acords) però ara hi ha afegida la melodia. En el primer chorus el solista hi toca la melodia original mentre que en el segon i tercer chorus hi fa una improvisació (un solo).
És normal que, en aquest segon vídeo, et sigui més difícil seguir sentint els acords i percebre l'harmonia. Tot i així, els acords hi són i tant la melodia original com el solo hi lliguen perfectament. Entrenar l'orella, escoltant molta música, et pot ajudar a percebre-ho. Al final de tot d'aquest apartat sobre l'estructura de les cançons hi pots trobar exemples que et permetran practicar-ho.
Com a estratègia, mentre escoltes i analitzes una peça, si vols intentar saber en quina frase estàs, pots fer el següent: memoritza la melodia de la primera frase (l'A) i canta-la sobre les següents frases. Si l'harmonia d'aquella frase és la mateixa, la melodia hi encaixarà i, per tant, podrem dir que és també una A. Si no hi encaixa voldrà dir que té una harmonia diferent i podrem dir que és una B.
Pots intentar fer aquest mateix exercici sobre el vídeo anterior i, en el segon chorus, quan hi ha el solo, intenta cantar-hi la melodia original. Si només cantes la melodia corresponent a la primera frase (l'A), comprovaràs que encaixa en la primera, segona i quarta frase del segon chorus, però no en la tercera, ja que aquesta té una harmonia diferent i, per aquest motiu, n'anomenem B.
Hi ha estructures harmòniques d'algunes cançons que han agradat tant que els compositors les han aprofitades per fer la seva pròpia peça. Tècnicament, al món del jazz això s'anomena, en anglès, heads i contrafacts en la música clàssica (podeu trobar-ne més detalls i múltiples exemples en aquest enllaç de la Wiquipedia).
Una de les estructures harmòniques més utilitzades és la de I Got Rhythm, de George Gershwin. S'ha reutilitzat tant a l'era swing com en múltiples peces de jazz posteriors. La van utilitzar compositors com Count Basie (Good Bait), Duke Ellington (Cotton Tail) o Benny Goodman (Don't Be That Way).
És tant popular aquesta estructura harmònica que els músics la denominen Rhythm changes, fent referència als acords que es toquen a I got Rhythm. Com els resulta tant familiar, és molt habitual que la facin servir en les jam sessions, per improvisar.
Si ho voleu, en aquesta llista d'Spotify hi trobareu més peces amb la mateixa estructura.
Si vols aprofundir més en aquest tema ara pots visitar la pàgina Quines seccions pot tenir una cançó?