PATRONS RÍTMICS
Els patrons rítmics són molt més habituals que els melòdics. Acostumen a ser accents que fa algun dels instruments i que marquen una cadència previsible d'accents successius. Vegem-ne alguns exemples.
A Diggin' for Dex, Count Basie fa servir un patró rítmic en què la bateria hi té un paper molt important. Segur que l'has sentida alguna vegada:
De fet, aquesta seqüència que escoltem a Diggin' for Dex la podríem considerar un patró doble; dos patrons encadenats. Escolta, en el següent vídeo, com podem trobar la segona part en moltes cançons.
A la peça A Smo-O-Oth One-Charlie Christian el guitarrista fa una melodia que segueix també un patró rítmic en que la cadència inicial de notes ens porta, de forma força predictible, a l'accent final:
Movin' Out Today-The Cats & The Fiddle és una peça que té estructura de blues chorus. Això vol dir que les seves frases tenen sis vuits. En aquesta peça hi trobem un patró rítmic força característic, que sentim tot sovint. Fixa't que, en el primer vuit, fa un accent, dos en el segon, tres en el tercer, quatre en el quart, en el cinquè en fa un a cadascuna de les pulsacions i, finalment, en fa només un al sisè.
Pots escoltar, al minut 2:14 de Black Coffee-The Careless Lovers, el mateix tipus de patró rítmic basat en anar augmentant el nombre d'accents a cada vuit. En aquest cas ho fan en una peça que té frases de quatre vuits i en què es combina el patró rítmic amb el joc de pregunta-resposta.
Ho pots veure en el següent vídeo, junt amb més variacions d'aquest patró que n'anomenem sumatori.
A continuació pots veure un altre exemple, en la versió dels The Schwings Band de Flying Home, en que també es juga amb la pregunta-resposta. En aquest cas es combina amb el patró que hem vist al principi i que, de fet, és un dels patrons rítmics-melòdics més característics i que més habitualment fan servir els músics de swing:
Són molt característics, també, els patrons rítmics basats en seqüències d'accents, els quals introdueixen variacions que fan que el patró sigui molt més interessant i atractiu.
Comencem per un dels més simples: el que fa un accent a la darrera pulsació de cada vuit excepte en el quart on, per donar la necessària sensació de conclusió que tanca la frase, n'hi ha dos en comptes d'un. Això ho podem escoltar a Gotta Be This or That-Benny Goodman i veure-ho en aquest vídeo:
Per remarcar, encara més, el final de la frase, Cab Calloway utilitza, a la peça A Minor Breakdown (Rustle Of Swing), aquest altre patró en què, al tercer vuit, no hi ha accent i, en el quart, n'hi ha tres de ben característics:
En aquesta versió de Flying Home de Charlie Barnet, molt més enèrgica que la de Lionel Hamptom, fa un patró característic de resposta amb accents resolutius al quart vuit:
Si escoltes tota la peça podràs sentir variacions d'aquest patró, també força característiques.
Hi ha patrons més complexos, que fins i tot abasten dues frases. Fixa't en l'exemple del vídeo de la peça At the Jazz Band Ball, dels Tuba Skinny:
Duke Ellington, a Stompy Jones, encara en fa de més complexos, agafant també dues frases cada patró, i fent variacions d'un mateix patró. Tot i així, en aquestes variacions manté la característica que el darrer vuit de cada dues frases és diferent, accentuant la segona pulsació i no la primera, com ho havien fet en els vuits anteriors. Escolta les dues frases que hi ha al minut 2:06 i les dues que hi ha tot seguit, al minut 2:25, i intenta reconèixer-ho.
Per acabar pots escoltar, si ho vols, If Ever I Cease to Love-The Best of British Jazz Band, al minut 0.54, i la cançó Man From Mars-Artie Shaw, al minut 1.12. Hi podràs trobar altres patrons rítmics que també podem sentir en algunes peces.
Potser ara, per acabar d'analitzar els patrons, t'interessarà veure els patrons "impredictibles".