Les cançons poden tenir nombrosos tipus de seccions. La música swing en sol tenir un nombre limitat i ben definit que es combinen i repeteixen. Les més habituals en la música swing són les següents:
La introducció és una secció única, al principi de la peça, que té la funció de crear-nos interès per escoltar la resta de la composició. Ens informa de les característiques i l’estil que tindrà la peça.
Des del punt de vista del ballador, la introducció ens serveix per fer-nos una idea del tempo i el color de la cançó mentre aprofitem per anar a buscar una parella i, en posició tancada, anem connectant i sintonitzant els uns amb altres (música-leader-follower). Tot sovint, en la música swing, la introducció inclou algun dels elements més característics de la cançó i això ens ajudarà a poder anticipar accents o, fins i tot, breaks.
No totes les cançons tenen introducció.
L’estrofa és una secció que es repeteix diverses vegades durant la cançó amb la mateixa música però, normalment, amb diferent lletra (si és una cançó cantada). En el cas que tingui lletra aquesta part és la que explica els detalls del relat. Atenent que exposa una idea, amb inici i final, l'estrofa la considerem una frase.
La tornada sol incloure la idea principal, el tema (hook, en anglès) de la cançó, així com el títol. Es repeteix al llarg de la peça i, en la tornada, la melodia i la lletra rarament canvien. Sol tenir una intensitat musical i emocional major que l'estrofa i sol ser la part que la gent més fàcilment recorda d'una cançó. Atenent que exposa una idea, amb inici i final, la tornada també la considerem una frase.
Els anglesos anomenen chorus o refrain a la tornada. Fer servir el terme chorus pot generar certa confusió ja que, musicalment, també anomenem chorus cadascuna de les idees musicals completes. En una cançó d’estructura AABA, cada AABA n’anomenem chorus. Si ho vols, pots trobar més informació a terminologia bàsica.
De forma general, se sol considerar que un pont és una part de la cançó que porta a una altra. En la música popular i el swing no té tant aquesta funció de connexió sinó, més aviat, de contrast amb l’estrofa, per trencar la repetitivitat. En el pont canvia la melodia i la lletra i, harmònicament, té una tensió musical més elevada. Atenent que el pont exposa una idea, amb inici i final, també el considerem una frase.
En la música que ballem hi sol haver una o dues estrofes seguit d'un pont, per contrastar. Les estrofes, en ser la primera frase que trobem, les anomenarem A i els ponts, en ser la segona frase que apareix, rebran la lletra B. Així, en l'estructura AABA el que hi haurà serà estrofa-estrofa-pont-estrofa. En l'estructura ABAB tindrem estrofa-pont-estrofa-pont. Anomenem a cadascuna d'aquestes idees completes (ja sigui AABA, ABAB o qualsevol altra forma) un chorus.
Serveix per a unir o connectar l'estrofa amb la tornada. També pot tractar-se d'uns pocs compassos força anodins que serveixen per separar parts d'una cançó. En el vídeo següent en podem veure un exemple molt demostratiu, força habitual en la música swing. En aquest cas l'interludi el trobem entre la introducció i el primer chorus (que en aquest cas té estructura AB) i entre cadascun dels demés chorus i, en aquest cas, compleixen una funció de descans, relaxació o separació.
És la darrera secció de la cançó, la funció de la qual és conduir-la al final. A vegades és molt curt i en d'altres casos és molt elaborat. Pot ser una secció amb un contingut completament nou, però el més habitual és que aprofiti o modifiqui el contingut d'alguna de les seccions prèvies.
En el terreny de la música jazz, les estructures es poden veure també des d'una altra perspectiva, en funció de si el que es toca és l'arranjament original o una improvisació. Així podem tenir:
Head
És aquell chorus en que els músics toquen el contingut original de la cançó, amb la melodia pròpia de la versió creada pel compositor.
Els músics de jazz, quan, després d’una roda d’improvisacions, volen tornar a l'arranjament original fan servir la paraula head. Això els indica que s’han acabat les improvisacions i tots han de tornar a tocar la cançó tal com està escrita.
Solo (musical break -en anglès-)
Un solo és la secció pensada perquè destaqui algun dels músics. En la música jazz el solista sol improvisar el que toca. Això vol dir que crea aquella melodia en el mateix instant que la toca; no està escrita pel compositor de la peça. La resta de músics toquen la base, que segueix la mateixa estructura i harmonia que el head.
Un exemple de com es podria organitzar una composició swing seria:
Si vols aprofundir més en aquest tema ara pots visitar la pàgina Com s'organitzen les seccions d'una cançó?.