MILLORA DEL RECONEIXEMENT DE L'1
Des de petits aprenem que, en un text, les frases comencen amb una lletra en majúscula i acaben amb un punt. Aquests convencionalismes són els que ens permeten que el que una persona ha escrit en un paper, una altra ho pugui llegir tot mantenint el significat del que l'autor hi va voler posar. Quan parlem la nostra entonació també deixa ben clar quan comença o quan acaba una frase o idea.
En la música, i en el ball, passa exactament el mateix. La majoria de passos que utilitzem en ballar swing estan pensats per encaixar en aquesta mateixa estructura de frases. Si el que diu la música i el que diu el ball no coincideixen es generen alguns desajustos. És cert que aquests desajustos no sempre s'han d'entendre en sentit negatiu ja que poden, fins i tot, millorar l'expressivitat del ball. Alguns balladors són capaços de provocar-los de forma voluntària i constituir un recurs més en el ball. Però si el desajust és involuntari i, fins i tot, inconscient es pot dificultar la comunicació entre els dos membres de la parella de ball i comprometre la sintonia entre balladors i música.
Però el reconeixement de les frases musicals no sempre és fàcil. Algunes músiques ho dificulten especialment, ja sigui perquè l'enregistrament és molt antic o perquè la diferenciació dels diferents instruments és poc contrastada. Sabem que la pràctica fa que els balladors cada cop el percebin amb major facilitat. Per a tots aquells a qui us costi aquest procés d'identificació us mostrem, tot seguit, reflexions i eines que pensem que poden ajudar-te a millorar-ne el reconeixement.
És necessari reconèixer espontàniament (sense necessitat de concentració) l’1?
Si observem una pista de ball fàcilment ens adonem que un bon nombre dels qui estan ballant no fan coincidir l'1 dels seus passos amb l'1 que marca la música. I sembla que s'ho passen bé; res no sembla dificultar el seu ball. Per tant, segur que és important seguir l'1?
La pista de ball ens sembla demostrar que no és necessari. Però, igual com hem dit en el cas de la percepció i el seguiment de la pulsació, pensem que seria desitjable que tots els balladors tinguessin automatitzat el reconeixement de l'1. Els motius que ens porten a defensar aquesta necessitat són:
- La música es basa en una estructura i un llenguatge que permet als músics entendre's entre ells. Si desitgem que el nostre ball sigui el resultat de la interacció entre un leader, una follower i la música (o els músics), si volem ballar expressant el que ens diu la música i la parella, necessitarem entendre aquest llenguatge. Els balladors que desitgin aconseguir aquesta interacció han de saber reconèixer l'1.
- Si el leader no segueix l'1 la follower haurà de seguir l'1 que marca el seu company, no el de la música. Dit d'una altra manera, el leader impedeix a la follower seguir de forma completa la música. Si identifiquem l'1 que marca la música i el seguim, no ens cal mirar/veure la parella per saber en quin punt estem de cada frase ni per saber què podem esperar del nostre company/a. Si la follower ha de seguir l'1 que marca el leader (i aquest no coincideix amb el de la música), la follower "no podrà treure els ulls de sobre" del leader si no vol rebre alguna tibada fora de temps.
- Si volem seguir l'1 però no hem automatitzat aquest procés, haurem de destinar una part de la nostra atenció i recursos a percebre'l. Això ens impedirà centrar-nos en la música, els passos, la connexió, la parella, a mirar de no topar amb les altres parelles...
- El músics, quan improvisen, saben que el senyal d'inici o final de la seva intervenció és l'1. Si nosaltres també volem improvisar hem de saber fer el mateix.
- Si ambdós membres de la parella de ball identifiquem amb facilitat l'1 serà més fàcil que s'entenguin, a la pista.
- Reconèixer l’1 facilita la musicalitat, atenent que les diferents estructures musicals i la successió de les tensions musicals parteixen de la identificació de l'1. Això és aplicable també a aspectes més concrets de la musicalitat. Així, per exemple, en aquelles peces que tenen accents o motius musicals marcats aquests se solen repetir en el mateix moment de l'estructura musical (per exemple, a la segona pulsació dels tres primers vuits de cada frase). Si no sabem identificar on està l'1 no podrem adonar-nos d'aquesta característica i no podrem anticipar tan fàcilment la música i adaptar-hi el nostre ball.
- Per participar en competicions de Jack & Jill no només serà útil per entendre's amb la parella sinó que serà imprescindible per poder saber quan et toca entrar o sortir de la pista.
De fet, si mires vídeos de competicions de Jack & Jill veuràs que la majoria de concursants ballen fent concordar els uns dels seus passos amb els uns de la música. Pots mirar, si ho vols, alguns exemples: J&J Lone Star o ILHC Invitational J&J 2011.
És cert que el nivell de compenetració que es necessita en aquestes competicions no és el mateix que en el ball social (no competitiu). També és cert que podem trobar vídeos de Jack & Jills on els balladors no segueixen massa clarament l'1. També hem de tenir en compte que no sempre fem passos de vuit temps i, per tant, tard o d'hora, per molt que vulguem començar cada pas en l'1, això no serà possible. Tot i així, els vídeos ens demostren que el seguiment de l'estructura de la cançó és un aspecte que pot ser útil per als balladors.
T'hem convençut? Vols millorar el teu reconeixement de l'1? Si és així, aquest és el procés que et proposem:
- 1r pas: assegurar-nos que sabem percebre i seguir, sense dificultats, la pulsació (vegeu la pàgina sobre la percepció i el seguiment de la pulsació per comprovar si cal que treballeu aquest aspecte abans de passar als passos següents).
- 2n pas: entendre què és l’1.
- 3r pas: conèixer estratègies que permetin fer més fàcil reconèixer l’1.
- 4t pas: practicar-ho per automatitzar-ho i fer-ho espontani (inconscient).