TENIR SWING
La música swing és un estil de jazz que es va originar a finals dels anys 20, als Estats Units.
El swing va aportar diverses novetats, com la polirítmia (execució a la vegada de diferents ritmes) i una major llibertat interpretativa dels instrumentistes. Els músics s'expressaven d'una forma tremendament melòdica i lliure. Expressaven el que els sortia de dins i, així, contagiaven els seus companys i els balladors. Això, necessàriament, es va haver d'acompanyar d'una major rigidesa en l'estructura de les peces. Calia unes normes musicals clarament definides que permetessin als músics saber com, on i fins quan podien improvisar. Justament, aquesta major estructuració és un element que als balladors ens facilita el seguiment de la música i ens permet interpretar-la i ballar-la amb una major sintonia.
Aquesta manera de tocar generava en els qui ho escoltaven una tensió rítmica i melòdica que els portava, inevitablement, a moure els peus i a balancejar el cap endavant. La música de swing tenia alguna cosa que convidava al ball. Aquesta qualitat és tan potent que altres tipus de música han incorporat característiques del swing per donar a les seves composicions aquesta energia tan especial. D'això en diem tenir swing.
El swing, doncs, no és només un tipus de música sinó, sobretot, una manera de tocar-la que porta a qui l'escolta a ballar o, si més no, a moure el cos de forma enèrgica i rítmica. És una qualitat musical, una sensació rítmica. Mira, si ho vols, el vídeo a partir del minut 6.20; expliquen que vol dir això de tenir swing força bé:
I, quins són els elements essencials que donen swing a una peça musical?
La veritat és que no és gens fàcil concretar-ho. Fins i tot hi ha tesis doctorals que intenten treure'n l'entrellat. Sovint ni els musicòlegs no es posen d'acord. Si, com és el nostre cas, a més ens manquen coneixements musicals, es fa encara una mica més difícil d'entendre-ho i intentar d'explicar-ho. Tot i així, intentarem ser com més il·lustratius millor. Ja ens perdonaran els experts en aquests temes si diem alguna barrabassada (en tot cas els agrairem que ens ho facin saber a través del correu o al nostre grup de Facebook).
No entrarem ara a analitzar si el que entenem per swing els balladors és el mateix que els músics. En tot cas, la reflexió que fem a continuació està feta des de la perspectiva del ballador.
Així, tot i que cap d'ells no és imprescindible, nosaltres creiem que allò que fa que una música tingui swing i ens convidi a ballar-la és, essencialment, el següent:
1- El puntejat
Potser l'element més característics del swing és el canvi rítmic que es dóna a les notes. Es tracta d'allargar la durada de la primera de dues notes iguals i escurçar-ne la de la segona.
Un exemple ens ho pot posar més clar. En un ritme bàsic cada cop de la percussió coincideix amb una pulsació (que en l'enregistrament marquem amb un "pip" del metrònom):
Quan s'allarga la durada de la primera nota i s'escurça el de la segona el que s'obté és això:
Aquest canvi rítmic es diu puntejat perquè, en escriure aquest ritme musicalment, l'allargament de la durada de la nota es fa posant-hi un punt al costat. El punt indica que augmentem la durada de la nota una meitat més del que té la nota precedent. Allargar una nota dins un compàs comporta reajustaments de les altres. En aquest cas la nota següent l'hem d'escurçar a la meitat de la seva durada.
A continuació pots veure com s'expressen en notes aquests dos ritmes. La primera línia ens mostra un ritme regular, en cada pulsació del qual hi ha una negra, mentre que en el segon s'hi expressa aquest canvi rítmic propi del swing, el puntejat.
Aquest canvi rítmic, en el swing, no només el fa la bateria sinó que l'incorporen tots els instruments. Michael Furstner, un músic australià que ha creat diversos recursos pedagògics per a músics de jazz, ens ofereix al seu web material molt demostratiu d'aquests canvis rítmics en la melodia. El següent material l'hem extret de la seva pàgina.
En la primera versió del següent vídeo (assenyalada com straight) les notes de la melodia cauen sobre la pulsació. En la segona versió (assenyalada com dotted) hi ha notes puntejades que no sonen sobre la pulsació:
Fixa't que estem parlant d'un canvi força insignificant, des del punt de vista teòric. Hi segueixen havent cinc notes repetides una i una altra vegada, però l'efecte d'aquest canvi és realment important en la sensació rítmica.
Però la cançó encara no té swing. Hi ha altres elements importants que contribueixen a fer que la cançó tingui swing. Anem a veure'ls.
2- El contratemps
Juntament amb la síncopa (que ara no entrarem a analitzar però en pots trobar una interessant explicació en el programa How Music Works del Channel 4), el contratemps és una estratègia de composició destinada a trencar la regularitat del ritme mitjançant l'accentuació d'una pulsació dèbil.
En els compassos de quatre pulsacions (els que utilitza la música swing) la primera i, en menor grau, la tercera pulsació són més fortes.
En l'estructura bàsica del swing, que com sabeu està composta per vuit pulsacions (dos compassos de quatre pulsacions), l'esquema de l'accentuació de les pulsacions sol ser:
Quan diem que una pulsació és forta volem dir que hi ha elements de la interpretació de la música que fan que percebem aquest batec de la música com a més fort que els altres.
Quan es vol que la música convidi més al moviment i al ball, s'introdueix el recurs del contratemps, accentuant les pulsacions dèbils (la segona i la quarta pulsació) en comptes de les fortes (la primera i la tercera).
El contratemps és un element molt potent per invitar al ball. Escolta aquest exemple:
Aquest vídeo et mostra on hi ha els accents per tal d'ajudar-te a entendre com es genera el contratemps, si et cal.
És música pop, però incita a ser ballada, gràcies al contratemps (accentua la pulsació dèbil). Si t'hi fixes bé, també podràs escoltar com el baix punteja les notes (el canvi rítmic que hem explicat fa un moment), afegint-hi sensació de swing.
Cal aclarir que el contratemps no és un element ni essencial ni suficient per donar swing a una peça i, per tant, la música pop, per molt contratemps que accentuï, no és la música adequada per ballar lindy hop.
En força peces del jazz clàssic s'utilitza l'accentuació del contratemps de forma molt marcada i constant. Observa com, en aquest cas, és la bateria qui fa bategar més fort la pulsació dèbil.
El següent vídeo et mostra on hi ha l'accentuació de la pulsació per tal d'ajudar-te a entendre-ho, si et cal. En aquest cas ja no marquem les quatre pulsacions de cada compàs sinó que utilitzem les vuit pulsacions que fem servir quan ballem.
En alguns moments de certes peces el protagonisme del contratemps és tan important que, fins i tot, pot arribar a dificultar la percepció de l'estructura de la música que sona. Escolta-ho en el següent vídeo.
Si vols aprofundir més en el contratemps pots visitar la pàgina La importància del contratemps.
3- Les qualitats de l'execució
La manera com es toca la música és, però, el que més determina que una música tingui swing o no. Però aquest aspecte és, a la vegada, el més difícil de descriure i transmetre. Potser justament per això no sempre és fàcil que una banda tingui swing.
Ricard Gili, trompetista de La Locomotora Negra, estudiós i gran divulgador del jazz, explica que el ritme del swing, tot i ser regular, no pot ser mecànic ni encarcarat. Ha de ser vital i flexible, potent però àgil, dinàmic però relaxat. I aquestes característiques les sustenta la bateria però les encomana a tots els músics, siguin els altres instruments rítmics (contrabaix, guitarra i piano) com els melòdics.
Escolta, si vols, com ho explica ell mateix. Els exemples que utilitza segurament t'ajudaran a entendre-ho millor:
És complicat mostrar aquests aspectes de forma pràctica. Potser el més fàcil és el grau de flexibilitat amb la què un solista o un cantant executa la melodia, com es gronxa (de fet d'aquí ve la paraula swing). Ho podem veure comprovant com s'avança o endarrereix (a vegades fins a tres pulsacions) a l'inici d'una frase. Aquesta flexibilitat pot, com es pot suposar, generar confusió a l'hora de reconèixer l'1 o entendre l'estructura d'una peça si el ballador es fixa exclusivament en la melodia per comptes de la secció rítmica.
Vegem dues versions de la mateix cançó. La primera presenta una rigidesa en les entrades de les frases. La veu s'ajusta de forma bastant estricta a l'1.
En canvi, aquesta altra versió és molt flexible en les entrades, i en la resta de notes en general. En ocasions la melodia entra al 2 o, fins i tot, una mica més tard.
Alguns estudis mostren que cada músic, quan toca amb swing, tot i ajustar-se a la pulsació, ho fa de manera relaxada, flexible, avançant o retardant, de manera aleatòria, entre 20 i 40 milisegons cada nota. Ja que el desajust és molt petit no tenim la sensació de desincronització amb la pulsació. En canvi, sí que ens genera sensació de flexibilitat, agilitat i relaxació.
Si ho vols, pots mirar aquest vídeo on hem intentat mostrar, amb un exemple, com tots aquests elements contribueixen a que una peça tingui swing i sigui més ballable.
De ben segur que hi ha altres elements que fan que una música tingui swing. Ens agradarà que ens donis la teva opinió i ens transmetis els teus coneixements sobre aquest tema.
NOTA: Sota el nostre punt de vista, que una cançó tingui swing és imprescindible per ser adequada per ballar swing (lindy hop, balboa, shag...). Però no és una condició suficient. Cal, a més, que la música tingui els elements propis de l'estil swing. Són elements que van comportar la creació del ball a finals dels anys 20 i que, per tant, són essencials per permetre als balladors ballar amb plenitud. La música ha de tenir els elements que encaixaran amb la dinàmica del ball, amb els passos i, sobretot, amb el llenguatge musical que el ballador reconeix, entén i ha aprés a predir i expressar. A banda de les característiques interpretatives de cada instrument, podríem destacar, com a exemples, les formes o estructures musicals, el joc de pregunta i resposta, els riffs, els patrons d'accents o el llenguatge propi dels breaks. Les característiques interpretatives i aquest llenguatge i elements són una font important per facilitar i inspirar el ball, la musicalitat i la improvisació. Si no hi són, el ballador ha de fer l'esforç constant de decidir quin pas o moviment farà. Si tot això li aporta la pròpia música, el ballador queda alliberat i pot gaudir del ball en el seu màxim potencial.
Per això pensem que és molt important que els músics que toquen per a balladors de swing siguin coneixedors d'aquestes característiques i les incorporin en la seva interpretació, a banda de tenir swing, és clar. Així també, cal que el DJ que punxa música en una jam seleccioni cançons que tinguin aquests elements. Cal que sàpiga que si punxa, per exemple, R&B, és possible que la música tingui un ritme molt ballable, aporti una energia estimulant i, fins i tot, tingui swing. Però no tindrà cap dels elements propis de l'estil swing i dificultarà certs aspectes importants del ball. Nosaltres pensem que se'n pot punxar alguna de tant en tant, per contrastar i facilitar la diversió dels balladors. Però, atenent que no faciliten ballar swing han de representar una petita proporció (els més puristes dirien que no n'hi hauria d'haver cap) dins d'un ball. Si ho vols, pots trobar més informació sobre els DJs de swing al blog DJ this Swing.
En aquest vídeo es pot veure el què podríem considerar una bona cançó i arranjament per a balladors de swing. Creiem que aquesta és una bona peça perquè (1) té swing però també (2) conté els elements característics i el llenguatge de l'estil swing. Hem afegit descripcions detallades durant el vídeo.