Castellano English

JUGANT AMB CRIDES, PREGUNTES i RESPOSTES

El jazz és un estil musical que va sorgir a partir de la interacció de diferents músiques i cultures. Entre els elements que el van configurar hi ha les cançons de treball (work songs) i els cants religiosos dels esclaus provinents d'Àfrica.

Aquestes músiques es caracteritzen per establir un diàleg entre els cantants. El procediment és molt senzill: un membre del grup inicia una idea i els altres li responen. Vegeu-ho en aquest exemple d'una cançó de presó, una variant de les cançons de treball:

Aquest diàleg és present a molts estils musicals, fins i tot en la música clàssica, però especialment en aquelles músiques que van anar sorgint al llarg de la primera meitat del segle XX, per la citada influència. Per això el trobem al soul, al gospel, al blues, al rhythm & blues, al rock & roll o al swing (i a la música jazz en general).

El diàleg -de forma més evident o menys, repetitiu o esporàdic- és present en quasi tot el swing que solem ballar. El tipus de conversa que s'hi estableix pot ser interpretada de moltes maneres, i segurament totes són vàlides. Hi ha gent que entén que el joc sempre consisteix en una pregunta i una resposta. A nosaltres ens sembla més pràctic, sobretot perquè ens dóna més recursos per expressar-ho en el nostre ball, entendre que hi ha dues formes de diàleg. Les veiem tot seguit.

Crida i resposta

En anglès s'anomena Call & Response i consisteix en el fet que un diu una cosa i algú altre hi respon amb una reafirmació o una repetició. En la cançó de presó del vídeo anterior podem veure com un dels presos explica una cosa i els demés ho reafirmen amb el "yeee, yeeaaa". Un altre exemple seria la cançó Shake That Thing que té el seu origen en el folk americà:

La crida i resposta també apareix en la seva variant instrumental, que adapta el mateix procediment com si encara hi hagués el text. Ho pots veure en aquest vídeo, en el qual es remarca en diversos exemples d'aquest tipus de diàleg, a propòsit de l'efecte d'eco que genera Rex Stewart en una cançó com Little Sir Echo. En aquest cas la resposta és una repetició idèntica de la crida.

Pregunta i resposta

En anglès en diuen Call & Answer i consisteix en el fet que un pregunta una cosa i algú altre li respon. Un exemple seria la cançó Are You All Reet de Cab Calloway:

Well, all reet

Are you ready? (pregunta)

Yes, we're ready, Joe (resposta)

Jumping steady? (pregunta)

Jumping steady, Joe (resposta)

You look solid, Joe,

All I want to know

Are you all reet? (pregunta)

Yes, we're all reet (resposta)

Fixa't com en la peça instrumental Wings and Things, de Duke Ellington, sembla que, a una pregunta constant de la banda (que en el fons funciona com un riff), el solista hi dóna respostes diferents cada vegada:

Una altra variant de pregunta i resposta molt habitual és aquella en la qual el líder fa una declaració musical i després el conjunt (el cor o la banda) completa la frase. D'aquesta variant se'n diu, en anglès, Leader and Chorus. Ho veiem, per exemple, a Stop Pretending de Buddy Johnson. En aquest cas és el cor, el que contesta.

Però altres vegades aquest diàleg és entre el cantant i la banda, com pots escoltar a Southern Echoes, també de Buddy Johnson.

Com es tradueix tot plegat en el ball?

Si aquests elements són tan presents en la música swing, és lògic que els balladors els fem servir com a font d'inspiració o de joc en el nostre ball. Les possibilitats per expressar-ho són múltiples. Vegem-ne algunes:

• La música fa el diàleg i els dos membres de la parella, conjuntament, expressen el què diu la música; es tradueix la música en moviments.
• La música fa el diàleg i cada un dels membres de la parella tradueix en moviments una part del diàleg (un balla la pregunta i l'altre balla la resposta).
• La música fa el diàleg i cada un dels membres de la parella proposa uns moviments o passos als quals ha de respondre o copiar l'altre membre de la parella.
• La música fa només la pregunta i els balladors (individualment o els dos membres de la parella conjuntament) hi posen la resposta amb el seu ball.

Ens agradaria molt il·lustrar cadascuna d'aquestes possibilitats amb vídeos però, malgrat que quan es parla del tema en fòrums sobre musicalitat sembla que hi hagi força gent que fa servir aquest recurs, la veritat és que quan busques exemples de balls socials, Jack & Jills o coreografies a la xarxa que ho mostrin es fa difícil trobar-ne.

Te'n mostrem dos. El primer és un vídeo molt conegut en el qual, en una bona part del temps, podríem dir que el ball es limita bàsicament a reproduir la pregunta i resposta de la música.

En el següent vídeo (en el qual, sense que serveixi de precedent i obligats pel fet de no haver trobat altres vídeos millors, hi surten els autors d'aquest web, ballant per separat, cal dir-ho) es pot veure com, a partir del minut 0.27, els balladors que estan en primer terme es van intercanviant el paper d'iniciadors del diàleg.

Fixa't que el cantant i la cantant es van alternant aquesta lletra:

Swingin' all day

Swingin' on nothing

Swingin' away

Swingin' on nothing

Swingin' I say

Swingin' on nothing

La-la

What take

Inspirats per aquesta música, els balladors del vídeo estableixen un joc en què el primer exposa una idea (en forma de moviments) i el segon en copia una part però hi afegeix alguna modificació (hi fa la seva aportació).

És cert que, en el ball social, no és sempre fàcil establir aquest joc. Requereix que els dos membres de la parella sàpiguen reconèixer que la música està fent pregunta i resposta i, tot seguit, tinguin capacitat i recursos per posar-se d'acord i reflectir-ho en el ball. Però, quan s'aconsegueix aquesta compenetració, un s'ho passa tan bé!

D'altra banda hi ha un altre joc de pregunta i resposta més senzill d'iniciar, en aquest cas desvinculat de la música. Consisteix en el fet que quan veus que el teu company/a de ball ha fet una variació que tu pots copiar o completar, en el següent vuit, tu també la fas. En pots veure un exemple tot seguit. Ja ens diràs com t'ha anat!!!!