PRACTICAR EL RECONEIXEMENT DE L'1
Si ho vols, pots practicar el reconeixement de l'1 amb els següents vídeos.
En ells hi hem assenyalat els uns per tal que puguis comprovar com ho fas. Ho pots treballar de diferents maneres:
- Escolta tota la peça mirant on hi ha marcats els uns.
- Escolta la peca amb els ulls tancats identificant on és l'1 i obre els ulls, de tant en tant, per comprovar que coincideix.
- Quan no hagis encertat on era l'1, intenta analitzar què t'ha fet confondre i quins elements no has tingut en compte dels que t'haurien permès encertar-ho.
- Posa la peça en diferents punts (ara més endavant, ara més enrere) i intenta trobar el primer 1.
- Posa't davant de l'ordinador, dret. Mou el cursor del vídeo a un punt qualsevol. Inicia la reproducció, però no miris el vídeo. Escolta la peça i fes un charleston, iniciant el primer rock-step quan et sembli que hi ha l'1. Segueix fent charleston i, en el següent 1, mira la pantalla per comprovar que coincideix.
Segur que a tu se t'acudeixen altres formes de treballar-ho. Ens pots suggerir les que a tu t'han funcionat millor. Recorda que no s'ha de comptar, s'ha de sentir on és l'1.
Si vols repassar el contingut teòric d'aquest material pots anar novament a:
Peces per practicar
Bearcat Shuffle és una peça en què podem utilitzar diverses estratègies per a reconèixer l'1. Et pots fixar en les tensions de l'estructura de la frase, en els accents de l'1, en l'acompanyament, en els acompanyaments repetitius... Fins i tot, per practicar, pots intentar escoltar-la diverses vegades i, en cada una d'elles, fixar-te només en un d'aquests elements per veure en quins moments és una estratègia utilitzable i en quins no.
Les següents dues peces (Gang Busters i The D.I.Y. Song) marquen amb certa claredat les tensions de la frase. A més, ambdues tenen un acompanyament de guitarra força identificable que marca la progressió harmònica. Mira si aquests elements t'ajuden a identificar l'1.
Knock Me a Kiss és una peça que marca molt bé les tensions de la frase. A més, en l'A, sempre resol amb un break i ens facilita encara una mica més la identificació de l'1. També ens podem fixar en l'acompanyament i la progressió harmònica.
En la següent peça (How Do They Do It That Way) fixa't en la tuba. Et pot ajudar.
Quan l'enregistrament de la peça no és molt bo (o és molt antic) i quan la sonorització de la sala on ballem no és gaire bona, sovint perdem la possibilitat de percebre bé l'acompanyament. Això dificulta el reconeixement de l'estructura de la peça i el seguiment de l'1, com és el cas de la següent peça (Black Bottom). Això fa que hàgim d'estar més pendents d'altres elements com les tensions de la frase o els accents.
La següent versió del Get Rhytm In Your Feet, a causa de la qualitat de l'enregistrament, no permet una percepció nítida dels acompanyaments (que poden ser una bona guia per seguir la peça). Si l'escoltem a casa, amb els auriculars posats i amb molta atenció, podem percebre bé l'acompanyament i podrem seguir bé l'1. Però a la pista de ball difícilment podrem percebre-ho. Per tant hem d'ajudar-nos amb altres elements. Et suggerim que ho facis a través de les tensions de la frase i dels accents de la melodia.
Get Rhythm In Your Feet presenta un factor distorsionador, que no es gens infreqüent, que val la pena conèixer i aprofitar per analitzar ara.
Sovint les peces musicals tenen fragments de transició, que no segueixen estrictament l'estructura ni la melodia del que hem escoltat abans o escoltarem després. Serveixen per trencar la monotonia, per generar més atenció o per preparar musicalment el que vindrà a continuació. Aquests fragments s'anomenen interludi o secció d'enllaç. Poden tenir diferents estructures i durades, tot i que es força habitual que durin dos vuits i que utilitzin material melòdic d'alguna part de la mateixa peça.
En alguns casos, com en aquesta peça, la secció d'enllaç només dura quatre pulsacions (mig vuit!!!). Escolta el minut 2.05: ho podràs comprovar.
Realment això trenca la monotonia de la peça, però, a més, ens dificulta el seguiment de l'1.
Pensem que serà un bon exercici que repeteixis diverses vegades el fragment on hi ha aquesta secció d'enllaç intentant percebre que no fa un vuit complet, que la dinàmica es trenca i hi ha elements que ens ho permeten percebre.
Stop Pretending també presenta un interludi de tres vuits i mig (28 pulsacions). A veure si el pots identificar.
A les peces Look at There i I Like Pike, I Like Cake potser et pot ser útil seguir els accents de la melodia i, quan no hi ha veu cantada, l'estructura i l'acompanyament.
Si ho vols, pots practicar també amb I Found A New Baby, una peça una mica més ràpida.
Just Kiddin' Around es pot seguir mitjançant els accents de la melodia però, en alguns moments, la melodia fa unes variacions que fan molt difícil percebre l'1 basant-nos en ella. Llavors potser et serà útil fixar-te en la tensió de la frase, ja que l'acompanyament tampoc no és gens clar. Certament és una peça per posar a prova la teva capacitat de percebre l'1.
Quan et sembli que ja has treballat prou amb aquests vídeos, t'aconsellem que utilitzis la teva pròpia música i busquis peces que et resultin més difícils de percebre. Si ho vols, pots trobar una àmplia selecció de música que hem preparat a Spotify. T'aconsellem començar treballant-les a casa, amb tranquil·litat, primer sense ballar-les, després posant-hi passos senzills, que no et facin despistar gaire de la percepció i la interpretació de la música. Un cop treballat això a casa, has de fer-ho també a la pista de ball. Quan et proposis fer-ho tria una parella que coneguis bé. Fins i tot li expliques que estaràs més pendent de percebre l'1 que d'altres aspectes del ball, que no faràs massa passos ni variacions; que potser no estaràs massa per ella. Fins i tot li proposes que ella també faci un treball conscient d'atenció a la percepció de l'1.
Recorda que, com en qualsevol procés d'aprenentatge, cal treballar els aspectes a millorar de forma sistemàtica; a dosis petites; amb descansos. És poc probable que després de veure tots aquests vídeos, un darrere l'altre, ja hagis automatitzat la percepció de l'1. Si fos així, no voldria dir que els exercicis són genials ni que les nostres explicacions han estat un encert: voldrà dir que ja ho tenies pràcticament resolt abans de mirar-los. Cal treballar-los de mica en mica. Fins i tot val la pena proposar-se una sistemàtica de treball adaptada a les pròpies possibilitats i necessitats (per exemple: dedicaré 30 minuts dos cops a la setmana a treballar aquests aspectes començant per visualitzar els tres primers vídeos, analitzar-ne les estratègies que sóc capaç de percebre i repetir-ho per millorar-ne la percepció; un cop assolit això passaré als tres següents vídeos...).
Bé, esperem que aquests exercicis t'ajudin a automatitzar la percepció de l'1. Com sempre, ens agradarà poder saber la teva opinió i escoltar els teus suggeriments.