ELS RIFFS
Què és un riff?
El riff és un motiu o idea musical que es repeteix en una cançó i que té un patró rítmic molt ben definit. Tot i que no se sap massa bé d'on sorgeix aquest nom, hi ha qui diu que els músics de jazz es van inventar la paraula a partir de la simplificació de l'expressió anglesa rhythmic figure.
Aquí en tens un exemple en la versió que fan Andrej Hermlin & His Swing Dance Orchestra del conegut tema Only You. Veuràs com, en aquest cas, el riff es repeteix en primer pla per, tot seguit, quedar com a acompanyament de fons de la melodia:
Malgrat que hi ha molts riffs que són la repetició exacta d'un motiu (mateixes notes i mateix patró rítmic) cal entendre que, atenent que l'harmonia de la cançó va canviant, els riffs melòdics solen fer petites variacions per tal adaptar-se a aquests canvis. Fins i tot hi ha certes variacions o desenvolupaments de la idea.
Si bé el riffs existien des del començament del jazz, Count Basie fou qui els va utilitzar més extensament, creant arranjaments que giraven al voltant d'aquest element. El resultat musical era tan potent que va fer que l'imitessin els millors intèrprets d'aquest gènere. A més, com que a ell li agradava molt crear cançons amb estructura de blues de 12 compassos (on les frases musicals són més llargues -tenen 6 vuits per comptes de 4-) això encara li donava més marge per a jugar-hi.
Les dues característiques principals del riff (la seva repetitivitat i el seu caràcter rítmic) en fan no només un dels elements més característics de la música swing sinó també una de les millors fonts d'inspiració per als balladors que estan atents a la música.
Però, malgrat que el riff és un element característic del swing, no és pas exclusiu d'aquest estil musical. Podem trobar també motius repetitius, per exemple, en la música clàssica. En aquesta àmbit rep el nom d'ostinato i la composició que sempre s'utilitza per a il·lustrar-ho és el conegut Bolero de Maurice Ravel, on la caixa fa un ostinato rítmic que es manté en tota la peça.
Característiques del riff
Si bé se sol fer el paral·lelisme entre el riff i l'ostinato, hi ha una diferència important entre ells. L'ostinato sol ser una repetició que es manté, quasi idèntica, durant tota la peça (ho pots escoltar a Peter Gun Theme, polularitzat pels Blues Brothers). En canvi el riff, en el swing, normalment no ho fa. És cert que podem trobar algunes peces en què el riff dura tota la composició (per exemple Go Ahead and Rock-Buddy Johnson) o en una bona part d'ella (per exemple a la magnífica peça, basada en el Preludi en Mi menor de Chopin, Charlie's Prelude-John Kirby), però aquesta no és la forma més característica ni habitual en la música swing.
Normalment els riffs de la música swing van canviant, evolucionant, jugant entre ells, sovint fent preguntes i respostes. Pot tractar-se de riffs molt senzills o peces molt riques i complexes, depenent de la voluntat del músic. Aquí en pots veure una que et donarà una idea de la complexitat a que pot arribar. Es tracta d'Easin' It, de Count Basie, on hem assenyalat els riffs per tal que els puguis identificar més fàcilment:
També n'hi ha de dues notes, com el riff 6 (minut 4.53), que el fan els saxos, dura tot un compàs, es repeteix cada vuit i fa la resposta al joc de repeticions del riff 1 de les trompetes i trombons.
Tot i així, la majoria de riffs són més llargs. Per exemple els riffs 3, 4 i 5, que ocupen dos compassos o dos compassos i mig. El riff 3 el fan els saxos (minut 3.22), fent d'acompanyament als solos de trompeta. El riff 4 el fan el trombons (minut 4.07), en resposta al riff 3. El riff 5 el fan les trompetes (minut 4.29), en resposta al riff 1 dels saxos, i els trombons (minut 4.51), en resposta al riff 1 de les trompetes.
També hi ha riffs que duren dos vuits, com el riff 1, el principal de la cançó i el que es repeteix més vegades. Podria semblar un riff d'un sol vuit (dos compassos) però, si hi pares atenció, veuràs que la segona vegada que sona les notes finals són diferents. Apareix al minut 1.07 (trompetes), al 1.30 (on el segueixen fent les trompetes però s'hi afegeixen els trombons, que fan la repetició), al 2.14 (els saxos l'utilitzen per fer l'acompanyament dels solos dels trombons), al 2.36 (trompetes acompanyant el solo dels trombons), al 4.27 (saxos) i al 4.50 (trompetes).
Els riffs de dos vuits són molt característics de les cançons que tenen estructura de blues de 12 compassos. Atenent que, en aquesta estructura, es tendeix a fer un discurs amb frasejos que duren dos vuits, els riffs, tot sovint, també fan això mateix (i duren dos vuits). En molts d'aquests casos, com veurem més endavant, el riff és la pròpia melodia de la peça.
Com exemples de peces amb estructura de blues de 12 compassos (sis vuits) en que el riff ocupa dos vuits pots escoltar:
També pots escoltar, si ho vols, peces en què els riffs de dos vuits es barregen amb els d'un vuit:
En el següent vídeo hi hem assenyalat els riffs i la seva durada. Veuràs com hi ha moments en que fa riffs llargs (de 2 vuits) i altres més curts (d'un vuit). Aquesta peça té, a més, l'atractiu de seguir una estructura molt poc habitual en la música swing del tipus AABBA.
En el vídeo anterior pots comprovar que hi ha riffs que no es repeteixen durant tota la frase ja que en el darrer vuit canvien la melodia, ja no fan el riff. Això és bastant habitual que passi en les frases de 4 vuits (8 compassos) ja que, en aquest tipus d'estructura el quart vuit sol ser força resolutiu musicalment i harmònicament i hi lliga més que el riff també resolgui. Això vol dir que el riff serà idèntic tres vegades (en els tres primers vuits) però serà diferent en el quart. L'objectiu és que el riff també ajudi a fer entendre que musicalment aquella idea s'acaba. Aquest tancament de la idea (de la frase musical) es repetirà de forma totalment previsible i, per tant, facilitarà l'anticipació i la musicalitat. Pots escoltar altres exemples en que en el quart vuit el riff canvia, si ho vols, a:
Riff simple i harmonitzat
En la següent imatge hi pots veure la partitura d'un riff. Com pots comprovar, els tres saxos toquen exactament la mateixa cantarella (les mateixes notes, en quant a durada i alçada). D'això en diem un riff simple.
Tot sovint, per donar més potència al riff, per evitar la monotonia, per canviar-li el color... en definitiva, per donar-hi més joc, s'harmonitzen. Això vol dir que els instruments, en comptes de tocar tots exactament la mateixa cantarella (les mateixes notes en alçada i durada) toquen notes que complementen el riff original i el fan molt més ple. En la següent imatge pots veure com el saxo 2 toca exactament les mateixes notes del riff simple però els altres dos saxos estan fent notes de la mateixa durada però de diferent alçada. Són notes que lliguen harmònicament amb el riff simple i el fan més ple, més ric. Això és un riff harmonitzat.
En aquest vídeo pots escoltar com en el primer i tercer chorus el riff és simple (els saxos toquen tots les mateixes notes) però en el segon està harmonitzat.
Funcions del riff
Els riffs donen tant de joc que els compositors i arranjadors els han fet servir de forma extensiva i molt refinada en la música swing. Així, tot i que la funció bàsica ha estat la de fer de base, de teló de fons, d'acompanyament per a la melodia i, sobretot, per als solos, podem trobar riffs fent múltiples funcions.
Hi ha riffs tan potents que constitueixen la melodia de la cançó. En diem temes riff i els exemples més coneguts són aquests:
Jumpin' At The Woodside - Count Basie
(La melodia és un riff però, a més, hi ha nombrosos riffs que fan les respostes a la melodia i d'acompanyament als solos.)La melodia és un riff però també hi ha altres riffs fent melodies i acompanyaments.)(La melodia és un riff però hi ha altres riffs que fan respostes i d'acompanyament.)Kentucky Avenue, A.C. - Duke Ellington
(La melodia és un riff però també hi ha riffs que fan l'acompanyament.)(La melodia és un riff però, a més, aquest riff es manté en segon pla, com a acompanyament, per als primers solos; després apareixen més riffs d'acompanyament.)(La melodia és un riff, al qual se li sobreposa un riff de dues notes; hi van apareixent altres riffs que fan de base pels solos.)El vídeo d'exemple anterior, Spook's Holiday, també és un tema riff. Pots veure com s'utilitza un riff de dos vuits a les As i un d'un sol vuit a les Bs.
El gran clàssic de Duke Ellington, Things Ain't What They Used To Be, és també un tema riff, en aquest cas amb una estructura de blues, que fa que els riffs es repeteixin moltes més vegades. A més hi ha un munt de riffs que hi fan la funció d'acompanyament.
Es considera Royal Garden Blues un dels primers temes populars basats en riffs. Pots escoltar una de les primeres versions que se'n va enregistrar, el 1921. Veuràs que no té swing i, sobretot, que la cantant modifica els riffs de la partitura original per no fer-los tan repetitius. Està clar que, en aquella època, els riffs encara no eren massa apreciats.
Atenent al fet que un altre dels elements característics de la música swing és la pregunta i resposta, no ens ha d'estranyar que (tal com ja hem vist en algun dels exemples anteriors) els riffs també juguin sovint a aquest diàleg de pregunta i resposta o crida i resposta tan suggerent per als balladors. En pots veure dos exemples en el següent vídeo:
Un recurs que fan servir també alguns músics és construir el seu solo a base de riffs. Ho feia, per exemple, Louis Armstrong per generar tensió, sobretot al final de les cançons. Una bona mostra és el solo que fa a final de St. Louis Blues. Veuràs que, a partir del minut 1.54, tanca la cançó amb un llarg solo que inclou diferents riffs.
Finalment, hi ha cançons en que pràcticament tot el material que hi ha són riffs. En diem cançons riff. En pots veure un exemple en el següent vídeo. Aquesta cançó és una meravella per als amants dels riffs. La melodia són diferents riffs, els riffs acompanyen a altres riffs o fan les respostes; les diferents seccions (trompetes, trombons i saxos) juguen amb els riffs, se'ls passen els uns als altres, fan harmonitzacions... i, per rematar-ho, com sol passar en aquest tipus de cançons el shout chorus (el chorus final on tota la banda treballa de valent per fer un final apoteòsic) és espectacular. (Nota: en aquest vídeo alguns riffs són molt similars als altres però, si hi pares atenció, notaràs que són diferents. És per això que els hem etiquetat amb números nous).
Ballant els riffs
Ja veus la riquesa que aporten els riffs a la música swing. Si, en ballar, intentes percebre'ls de ben segur que el seu component rítmic et portarà a moure't amb una energia especial. El seu caràcter repetitiu et facilitarà la predicció. Però, sobretot, el gran joc que se sol establir entre les diferents seccions de la banda quan apareixen els riffs donen a la música i, en conseqüència, al ball, una dimensió de musicalitat, inspiració i improvisació quasi inacabable. Per tot això pensem que és quasi imperdonable que, en una sessió de ball, el DJ no triï cançons on hi hagi riffs o, en un concert amb música en directe, la banda no posi riffs als seus arranjaments. Ens priven als balladors d'un dels elements més potents d'aquest estil musical.
Si ho vols, per acabar, pots veure com, en molts moments, l'Alice i el Thomas inspiren el seu ball en els riffs de One O'Clock Jump: