PERCEPCIÓ DE L'ACOMPANYAMENT
La música swing juga, de manera molt elegant, a trobar un equilibri entre la repetitivitat i la sorpresa. De forma general, la base de les cançons és la part més estable i la que segueix uns patrons més repetitius i predictibles. Evidentment que també incorpora, sovint, variacions i sorpreses. Però ho sol fer en menor grau i, per tant, és un bon punt on fixar-nos per poder percebre l'estructura de la cançó, ja sigui pel seguiment de l'1 o per les frases.
Et proposem ara dos tipus d'exercicis per millorar aquesta percepció. En el primer bloc hi ha exercicis de percepció de l'acompanyament harmònic. En el segon es treballa la percepció del baix.
1- Percepció de l'acompanyament harmònic
L'acompanyament harmònic d'una cançó el poden realitzar diferents instruments. Però el més habitual és que, en la música swing, el faci el piano o la guitarra/banjo. Tot i que hi ha cançons que comparteixen el mateix acompanyament (s'anomenen, en el món del jazz, els contrafacts), cada peça en té un d'harmònicament diferent. Com pots intuir, l'objectiu dels següents exercicis no és memoritzar l'acompanyament de cada cançó. Es tracta de percebre, a partir d'alguns exemples, com es produeixen els canvis en l'acompanyament harmònic i la creació i resolució de les tensions. Aquests ens indiquen on som de la cançó. Si ets capaç de percebre-ho en una determinada peça, això et facilita que ho puguis fer en d'altres.
Primer escolta com evolucionen els acords, tocats per la guitarra, a la cançó I Can Give You Anything But Love. Intenta percebre quan i com canvien i quins coincideixen amb l'inici d'un nou vuit. Veuràs que aquests cicles d'acords acaben repetint-se igual al llarg de tota la cançó. Això et farà cada cop més fàcil percebre quan hi ha un 1.
Un cop t'hagis familiaritzat amb l'evolució harmònica de la cançó, pots intentar percebre-la en la peça completa, amb tots els instruments. Ara no és tan clar, evidentment, però si t'hi fixes, encara que no sentis específicament la guitarra, podràs seguir notant com canvia l'harmonia i ens marca l'inici de cada vuit.
Si ho vols, ara ho pots practicar amb la cançó Rose Room. Primer amb els acords:
Ara amb els acords, la melodia i els solos:
Finalment amb tota la cançó:
2- Percepció de l'acompanyament del baix
Un altre dels elements que sol fer uns patrons repetitius que evolucionen amb els vuits i les frases és l'acompanyament del baix (el contrabaix o la tuba). No en totes les cançons es pot distingir bé, sobretot en els enregistraments antics on la qualitat del so dificulta sentir alguns instruments. Però, quan es percep, sol seguir uns patrons que també ens poden ajudar. Hem buscat alguns exemples on ens sembla que ho podràs seguir. Si els escoltes t'adonaràs que l'evolució que fa el baix sol marcar de forma força clara l'inici de cada vuit.
Veiem-ho primer en la peça Banjorend, interpretada pel grup de New Orleans Tuba Skinny. Fixa't com la tuba sol fer una nota cada dues pulsacions (quatre cada vuit) i ho fa seguint una evolució de notes que, amb certa pràctica, veuràs que s'acaba convertint amb previsible i et marca molt bé els vuits i els 1s.
En Big Chief Battle Axe, del mateix grup, la tuba tendeix a fer un altre patró. Toca notes més curtes al final de cada vuit, marcant l'arribada de l'1. Veuràs que no sempre fa el mateix patró. Fins i tot incorpora notes curtes en altres moments. Això, tot i que fa la peça molt més dinàmica i divertida, ens pot complicar una mica la percepció. Però veuràs que, si ho vas escoltant, ho sabràs diferenciar bé.
Escolta aquestes cançons tantes vegades com et faci falta per tal que l'evolució, dels acords o de la tuba, se't facin familiars. Encara que en altres cançons l'evolució serà diferent, haver-te acostumat a la que exemplifiquen aquests peces et facilitarà que entenguis com ho fan les altres i t'ajudarà a la percepció de l'1 i de les frases.
Si ho vols ara practicar la percepció de l'1 amb nombrosos vídeos.