LA IMPORTÀNCIA DEL CONTRATEMPS
A la pàgina Tenir swing ja hem definit el contratemps i hem parlat de la importància que té a l’hora d'entendre la música swing. Fins i tot hi has pogut veure uns quants exemples per tal d'aprendre a detectar-lo. En totes les peces de swing podem remarcar el contratemps. Pot costar més o menys distingir-lo, però tot és qüestió de pràctica. La veritat és que saber detectar el contratemps de manera natural ens ajudarà molt a entendre el swing de les peces que escoltem i, per tant, ens permetrà ballar-les amb més fluïdesa.
Fixa't per exemple en aquestes dues versions de Hot Toddy. En una queda perfectament marcat el contratemps i en l'altra no:
Hot Toddy-The SwingCats Big Band
Pots escoltar totes les peces que et proposem en aquest apartat a la llista "contratemps" d'Spotify, connectant-te amb l'usuari "jaume.rosset", o anant a aquest link.
Segurament t'has adonat de seguida que, malgrat que és la mateixa melodia, una té més swing que l'altra. El fet que es marqui el contratemps no és l'únic element que permet demostrar-ho, però en aquest cas concret és el fet més decisiu. Pensa també que, quan piquem de mans -per exemple en una jam- hem de fer-ho sempre al contratemps. Si ho fem, ajudarem a donar swing a la peça, como si nosaltres mateixos féssim l'acompanyament. Si piquem al temps i no al contratemps (o ho fem de manera imprecisa), l'efecte serà el contrari. Fixa't en aquest vídeo: una jam en la que el públic que està al voltant marca el contratemps amb les mans de forma clara:
Ara mira't aquest on, erròniament, les picades de mans van al temps i no al contratemps:
Hi perceps la diferència? En aquest segon cas les picades de mans, justament pel fet que no van al contratemps, no ajuden gens a donar ritme i acaben perdent-se. És com si ells mateixos s'adonessin inconscientment que no estan ajudant als balladors.
Fixa't ara en aquest altre cas:
La música comença amb una introducció sense un ritme encara definit (el que tècnicament s’anomena ad libitum) i tant els balladors com els acompanyants del voltant esperen que la peça acabi d'arrencar (si ho vols pots anar directament al minut 0.58). Quan ho fa, la gent dubta a l’hora de picar de mans i, uns 10 segons més tard, s'acaben decantant per marcar, erròniament, el temps i no el contratemps. Cap al minut 1:30 algú del públic va fent canviar la tendència i, després d'uns segons de vacil·lació, tothom acaba marcant correctament el contratemps fins al final de la jam.
També tenim algun cas curiós en què l'únic «instrument» són les picades de mans a contratemps que fan els acompanyants. Sense música. Aquí sí que, necessàriament, tot el swing queda reduït a l’efecte de les picades:
El que no ens ha de passar, és clar, és no participar en una jam perquè ens fa por no picar de mans en el moment adequat. Si ens costa distingir entre els moments forts del temps i els moments febles del contratemps, el millor que podem fer són uns quants exercicis pràctics.
Abans de passar a l’acció, però, deixa'ns que reflexionem una mica més sobre la qüestió, amb l’ajuda de cançons concretes. T’ajudarà a fer-te una idea de la importància del tema. Hi ha peces que, per raons estrictament musicals o per l’efecte que volen crear en qui les escolta (o les balla), donen més o menys importància al contratemps en moments determinats de l’execució. Escolta, per exemple, el començament de Lavender Coffin de Lionel Hampton i fixa’t en aquestes tres fases:
a) Al començament observem una introducció instrumental en la qual el contratemps queda ben remarcat. Si l'estem escoltant, ja ens vénen ganes de picar de mans i si som a la pista de ben segur que ja hem agafat el ritme per poder començar d'un moment a l'altre.
b) Als trenta segons aproximadament, entra la veu i el contratemps ja no queda tan remarcat. Una bona part del swing que anava adquirint la peça queda mig diluït. És com si ens aturessin les ganes de començar a ballar. Per sort, no és altra cosa que un efecte més de la introducció.
c) Quan ja portem 47 segons d'espera i comencem a desesperar, arrenca definitivament la peça: amb veu, amb instruments i, òbviament, amb el retorn d'un contratemps perfectament marcat. Ja podem respirar i deixar-nos anar.
Uns quants exercicis pràctics
La gràcia és que no hàgim de rumiar on és el contratemps de la música de swing. L’hem de saber trobar de manera intuïtiva i quasi inconscient. El mateix ritme i energia de la música ens ha de fer picar de mans a contratemps, de la mateixa manera que, sense ni adonar-nos-en, movem els peus tot seguint la pulsació.
Aquí tens, com a exemple, tres peces en les quals queda perfectament clar on és el contratemps. Escolta-les i procura detectar-lo. Et serà fàcil perquè els mateixos músics van picant de mans al contratemps.
Per cert, et recomanem que tu també piquis de mans mentre les escoltes, igual com fan els acompanyants. En la tercera cançó veuràs que hi ha uns breaks de llargada considerable. Procura mantenir el contratemps durant cada un d'aquests breaks i no perdis el ritme. Les picades de mans de la gravació t'hi ajudaran.
Quan ho hagis practicat prou, escolta aquesta versió de Gordon Webster de la mateixa cançó (C Jam Blues). Primer escolta-la sense mirar els ajuts visuals que hi hem posat. La cosa ja no és tan senzilla, oi? A part que el tempo és més ràpid, ara no hi ha picades de mans per remarcar el contratemps. Procura afegir-les-hi. Si et sembla que et costa, mira les imatges per seguir les guies.
Una bona manera de practicar-ho és picar el contratemps mentre sona la música, sense mirar el vídeo. Quan estiguis segur que marques el contratemps mira'l i comprova que ho estàs fent bé. Llavors para de picar, escolta la música i pica el contratemps sense mirar el vídeo. Torna-ho a comprovar.
També és veritat que en aquest apartat hem estat treballant amb peces que marquen força el contratemps. Per sort o per desgràcia n'hi ha moltes d'altres –moltíssimes– en què la música ressalta els temps forts i no hi ha cap marca per identificar els dèbils, els que van a contratemps. Evidentment, en aquests casos també hem de ser capaços de trobar-los i, si cal, hem de poder picar de mans. Intenta-ho per exemple en aquests casos:
Si t'ha estat difícil, potser aquest vídeo t'hi pot ajudar:
I, és clar, hi ha també altres exemples en què la música marca pràcticament amb la mateixa intensitat el temps i el contratemps. Com en aquests casos:
Procura picar de mans en el contratemps, com si estiguessis en una jam.
Pots comprovar que estàs seguint el contratemps ajudant-te d'aquest vídeo:
Has de saber que els músics de swing utilitzen diversos recursos per marcar el contratemps, quan els convé de fer-ho. La base rítmica de la banda (piano, contrabaix, guitarra, bateria…) és la que s'encarrega bàsicament d'aquestes qüestions, tant a l’hora de marcar el temps com, si fa falta, el contratemps. Et posarem uns quants exemples, que et serviran també per practicar.
Has de saber que, de tots els instruments de la base rítmica, la bateria és la que s'ocupa més habitualment de remarcar el contratemps. Fixa't, per exemple, en aquestes peces:
Si ho vols, pots practicar-ho amb aquest vídeo de la peça Walk 'Em on hem assenyalat, de tant en tant, el contratemps marcat per la bateria. Si ho escoltes amb prou detall (potser et farà falta utilitzar els auriculars) sentiràs com, en un moment determinat, és el contrabaix qui ens marca el contratemps.
També és molt freqüent que d'aquesta feina se n'ocupi la guitarra (o el banjo, si és el cas). Aquí en tens uns quants exemples:
Aquest vídeo de Blue Skies també t'hi pot ajudar:
Altres vegades se n'ocupa la mà esquerra del piano, com aquí:
El cas del contrabaix és una mica més complicat. Generalment l’instrument és l’encarregat de marcar la pulsació i això fa que no diferenciï excessivament entre el temps i el contratemps. Tot i així, en algunes peces o en alguns moments concrets d'elles (com hem pogut veure al vídeo de Walk 'Em) sí ens el marca.