CONCEPTES GENERALS SOBRE MUSICALITAT
La música ens genera emocions i ens porta a ballar. La musicalitat l'entenen com la capacitat d'expressar en el ball el que diu i ens fa sentir la música, a partir del sedàs del nostre estat d'ànim i la nostra personalitat. De fet, si t'has entretingut a observar els teus companys de ball t'hauràs adonat que la seva forma de ballar expressa molt bé la seva manera de ser. Fins i tot hi ha estudis que ho constaten. Dit d'una altra manera: podem conèixer com és una persona a través de com s'expressa en ballar!
A partir d'aquesta premissa hem d'assumir que, atenent que cap ballador és igual a un altre, cadascú té una forma d'expressar-se (una musicalitat) diferent. Així mateix, tenir molta riquesa de passos o ser molt acurat tècnicament no té res a veure amb la musicalitat. Tenir molts passos en el repertori pot ser-te útil per a poder expressar el què la música et diu en ballar però no és necessari, ni molt menys imprescindible. Un pot saber moltes paraules i pronunciar-les molt bé, però això no significa obligatòriament que sigui capaç de fer un poema que transmeti sentiments.
Expressar el que ens diu la música en el ball pot ser una cosa tan senzilla (o complexa, depèn de com ens ho mirem) com fer un swing out petit i suau quan la música expressa tranquil·litat, pujar i baixar el braç al ritme que marca un instrument, fer un salt quan la música transmet molta energia, encadenar els passos de forma que s'adiguin més amb la música, retardar unes entrades, allargar o accentuar unes parts del pas o generar matisos que el facin més harmònic amb la música que sona. Fins i tot hi ha balladors que són capaços de crear nous passos, nous moviments, noves interaccions mentre ballen, a partir del que senten (i no només en sentit auditiu, sinó a partir de qualsevol tipus de percepció interior o externa). Certament, ser creatius és una forma més de ser musicals. Els balladors creatius possiblement poden ser més musicals. Tot i així, la creativitat, al nostre entendre, no ha d'estar necessàriament vinculada a la musicalitat. Puc crear moviments nous, passos nous, gestos nous però si aquests no estan inspirats per la música que escolto, per les emocions que em genera la música que sona, llavors no té res a veure amb la musicalitat (pots llegir idees interessants sobre musicalitat i creativitat al web Musicality Is Overrated).
Ser musical en el ball és realment un procés complex que requereix a la vegada ser receptiu (sensible a la música que sona) i expressiu (capaç de transformar la informació i les emocions que t'ha transmès la música en moviments).
Fixa't en l'exemple que hem confeccionat a partir d'un vídeo sobre musicalitat en el hip hop, extret del web Pickupdance. L'hem triat ja que el pas que fa l'instructor és molt senzill, sempre el mateix, i ens permet veure amb facilitat l'efecte de la musicalitat.
Hem superposat dos moments del vídeo. Primer quan l'instructor de hip hop fa el pas bàsic, sense musicalitat, i després quan fa el mateix pas però expressant en el ball allò que a ell li suggereix la música.
La musicalitat, conceptualment, és un procés complex ja que inclou escoltar, sentir i expressar la música. Per això algunes de les habilitats que pensem poden ajudar a ser musical són:
- percebre el que expressa la música;
- comprendre el que expressa la música;
- anticipar el que expressarà la música;
- reaccionar al que expressa la música;
- percebre el que fa o vol fer la parella;
- conèixer i percebre el nostre cos;
- tenir un cert domini sobre l'expressió i l'harmonia del nostre cos;
- modificar l'expressió del cos i/o els tipus de passos en connexió amb la música que sona i la parella amb qui balles;
- mantenir un equilibri entre els tres elements del ball (la música i els dos membres de la parella).
Tal com ja hem dit en altres apartats d'aquest web, hi ha balladors que sempre han estat musicals; tenen aquestes habilitats de forma innata. D'altres les han anades adquirint amb el temps, a base d'escoltar molta música i de fixar-se en com altres balladors resolen plantejaments musicals concrets. També hi ha balladors que, tot i que ho han intentat treballar i millorar, els costa aconseguir progressar en aquest camp.
Sigui quina sigui la facilitat que té cadascú, les evidències ens demostren que es pot esdevenir més musical. Tots tenim dins nostre els recursos necessaris per a ser musicals. La pràctica, sobretot si és conscient, ens fa millorar, ens fa emergir els recursos. En aquest procés d'aprenentatge podem agafar idees de com altres persones expressen coses concretes, però el que funciona millor és deixar que el nostre cos expressi allò que sentim tal com ho sentim, no tal com ho fan els altres. Cada cos, cada capacitat coordinativa, cada manera d'exterioritzar les sensacions és diferent. Per tant, no té cap sentit -pensem- intentar imitar el que fa un altre, si del que estem parlant és d'expressar el que tu sents quan tu escoltes aquella música, si del que parlem és de musicalitat.
Sens dubte la base de la musicalitat és escoltar molta música i, en ballar, deixar-se emborratxar i seduir per la música i per la connexió amb la parella. Fins i tot hi ha qui diu que si la musicalitat et surt del cap (normes i estratègies per entendre la música) en comptes del cor (sensacions generades per la música que et portin a fer moviments o expressions, a reaccionar) la teva musicalitat serà molt limitada. Tot i que estem d'acord amb aquesta afirmació, pensem que posar una mica de racionalitat en aquest procés -com a mitjà, no pas com a fi- pot ser un bon ajut. No es tracta, per tant, d'ensenyar a ser musicals, sinó de mostrar quines eines es poden fer servir per a ser-ne. Un cop conegudes les eines, un cop familiaritzats amb el seu funcionament, un tindrà més oportunitats de progressar en aquest terreny.
Mentre el teu cervell està ocupat en pensar es fa més difícil sentir o expressar la música. Per això, has d'aprendre a sentir on està l'1, no comptar on està; has d'aprendre a notar què passarà, no entendre què passarà. Però per tal d'arribar a un procés natural, espontani, quasi inconscient de comprensió de la música a alguns balladors els cal (o els pot ser útil) un procés de racionalització i interiorització que, acompanyat de la pràctica corresponent, els pot ajudar a arribar a ser més musicals.
Certament, la musicalitat no és un objectiu inexcusable en el ball i, per alguns balladors, la musicalitat ni tant sols és un aspecte rellevant en el seu ball. A l'altre extrem hi ha els balladors que la consideren l'element essencial per a poder comunicar-se amb la parella i fruir del ball. Alguns potser, fins i tot, en fan un gra massa (i aquest web en podria ser una mostra).
Hi ha gent que afirma que la musicalitat en el ball no es pot ensenyar, que és un terreny al qual un hi ha d'arribar pel seu propi peu. Potser és per això que la musicalitat no sol ser una matèria massa present en la formació regular dels balladors.
Tot i que això fos veritat (que realment el camí només el pugui caminar un mateix), ens agradaria pensar que les reflexions i les eines d'aquest web poden ajudar-te a fer que el camí et sigui més planer, que et portin a trobar i fer emergir els recursos que tens a dins i que et permetran ser musical.
Si vols aprofundir més sobre musicalitat potser et pot interessar visitar: