QUÈ ÉS L'1?
Com expliquem amb major detall en la pàgina d'identificació i seguiment de la pulsació, la pulsació és la unitat de mesura musical. Es tracta de marques periòdiques que es repeteixen regularment al llarg d'una peça musical i que ens serveixen per a poder determinar la durada de les notes i la velocitat d'execució de la peça.
Les pulsacions s'organitzen en grups de dues o més pulsacions. Cadascun d'aquests grups de pulsacions s'anomena compàs. La primera pulsació de cada compàs està accentuada, la percebem com a més forta que les altres.
El fet que la percebem més forta pot ser degut al fet que ha estat tocada més forta o que hi ha un contrast amb la pulsació precedent que fa que la sentim més accentuada, diferenciada de les altres.
El compàs de dues pulsacions és el propi de les marxes o del pasdoble. En aquest tipus de compàs percebem una pulsació forta seguida d'una de dèbil.
En el següent vídeo hem marcat els uns. Intenta percebre com la pulsació marcada amb l'1 és més forta que la marcada amb un 2.
Si ho vols, ara pots escoltar tota la peça. Veuràs que hi ha moments en què no és tan fàcil la identificació de la pulsació forta.
Pots escoltar totes les músiques d'aquest apartat a la llista "reconeixement 1" d'Spotify connectant-te amb l'usuari "jaume.rosset" o anant a aquest link.Quan la pulsació forta és cada tres pulsacions, llavors tenim el compàs propi dels valsos.
Mira el vídeo i intenta percebre l'accentuació de la pulsació que indiquem com a 1.
Escolta, si ho vols, ara el vals sencer i intenta percebre una pulsació forta i dues de dèbils.
Hauràs vist que en aquest vals no sempre la pulsació que percebem com a accentuada té un volum més fort. Si escoltes la música amb molta atenció, per exemple posant-te auriculars, sí que podràs sentir l'acompanyament de base que marca molt bé les tres pulsacions, accentuant la primera. Però si escoltes la música més en general t'adonaràs que, en alguns moments, la primera pulsació fins i tot sona més fluixa que les altres dues. Però justament per això, per ser diferent de les altres dues, la percebem diferenciada.
Finalment, quan la pulsació més forta és cada 4 pulsacions l'estructura que en sol resultar és aquesta:
Fixa't que la tercera pulsació també sol ser una mica accentuada, però no tant com la primera. Això és degut al fet que, musicalment, es considera el compàs de quatre pulsacions com un compàs compost. En aquest cas està format per la unió de dos compassos de dues pulsacions. Per això, la tercera pulsació conserva una certa accentuació.
Aquest és el tipus de compàs que fa servir la música swing.
Escolta Flying Home-Lionel Hampton i podràs percebre l'accentuació forta cada quatre pulsacions.
Però, des del punt de vista de l'expressió musical, quatre pulsacions és un espai massa curt per poder dir gaires coses. Per això, en el swing, s'utilitzen dos grups de 4 pulsacions com a unitat bàsica d'expressió. És el que anomenem un vuit (evidentment en diem vuit perquè té 8 pulsacions).
Per tal que el discurs musical s'entengui millor, els músics accentuen una mica menys la primera pulsació corresponent al segon compàs (el que es correspon a la cinquena pulsació del vuit).
Recorda que, des del punt de vista musical, malgrat que nosaltres ho pensem en vuit pulsacions, en la partitura del músic això ocupa dos compassos de 4 pulsacions (1-2-3-4 / 1-2-3-4).
Mira si pots diferenciar el canvi d'energia que es percep en l'1 i en el 5 en aquesta peça:
Pots escoltar-la sencera, si ho vols, en el següent enllaç a Spotify:
Good Queen Bess-Duke Ellington.
En algunes peces la diferència hi és, però molt més subtil. A vegades sonen molt iguals ja que la melodia -la qual predomina molt per sobre el conjunt- juga i aprofita els accents de la pulsació. En altres moments sí que es pot diferenciar un 1 fort i un 5 semifort.
Escolta tot seguit, si ho vols, la peça sencera:
Mr. Gentle & Mr. Cool-Duke Ellington.
Bé, ara que ja tenim un coneixement bàsic de què és l'1, anem a analitzar diferents estratègies que es poden fer servir per identificar-lo.