PATRONS DE L'ESTRUCTURA
Durant la primera meitat del segle XX una bona part de la música popular, entre ella el swing, es construïa seguint el patró AABA. Això vol dir que la peça tenia dos tipus de frases (l'A i la B) que s'anaven repetint seguint aquest ordre. L'A contenia la part melòdica i lírica més rellevant i la B servia de contrast, per trencar la monotonia de la cançó i generar tensió musical. Amb una mica de pràctica et serà relativament fàcil reconèixer aquest patró (vegeu l'estructura de la música swing) i això t'ajudarà a comprendre millor la música i ballar-la de forma més musical.
Jammin' in Georgia, de Buddy Johnson, és un exemple que et permetrà entendre un dels aspectes en què el reconeixement del patró de l'estructura et pot ser útil per anticipar què passarà en la música. Com ja hem comentat en altres apartats d'aquest web, en la majoria de peces que ballem el quart vuit sol ser resolutiu (tanca la frase). Per això és poc freqüent que, aquest darrer vuit, reprodueixi els mateixos patrons que els tres primers. Mira, si ho vols, el vídeo i fixa't com els accents en la primera i tercera pulsació de cada vuit es van repetint en cada un d'ells, excepte en el quart:
De fet, encara que no sapiguem si al quart vuit hi haurà un tancament de frase més o menys marcat, si en aquest darrer vuit fem moviments o passos clarament diferenciats dels que estàvem fent en la resta de la frase, molt probablement hi encaixaran molt bé. Aquest canvi visible en la nostra forma de ballar contribuirà a reforçar la sensació que estem acabant una idea. Si ho vols, pots veure'n un exemple en l'apartat de musicalitat basada en l'estructura de la música.
Un altre exemple de patró relacionat amb l'estructura el trobem en una de les formes com es pot preparar, musicalment, un break (si t'interessa aprofundir en aquest tema visita l'apartat predicció dels breaks). Amb l'objectiu d'arribar al darrer vuit d'una frase amb la tensió musical suficientment elevada com per comportar la necessitat de generar un break, els instruments o les veus que fan l'acompanyament poden reproduir un patró força característic. Mantenen una nota en cada vuit, seguint una evolució harmònica específica durant els tres primers vuits. En pots escoltar un exemple a la peça 24 Hours a Day, de Georgia Gibbs. En aquest cas és el cor de veus qui manté la nota en cada vuit i generant una tensió musical que, indefugiblement, es resoldrà amb un break en el darrer vuit.