EXEMPLES D'ESTRUCTURES
Un cop analitzades les estructures que pot tenir una cançó swing, potser et resultarà útil veure'n alguns exemples, tant per aprofundir en la seva comprensió com per poder practicar la seva percepció.
Atenent que, quan ballem, hem d'estar pendents de moltes coses, seria desitjable que la percepció de l'estructura d'una cançó (on és l'1, quan comença i acaba una frase o quan comença o acaba un chorus) ho fessis d'una manera espontània, intuïtiva, sense estar comptant els vuits i les frases. Es tractaria d'adonar-se del discurs (quan comença i quan acaba), per poder percebre els vuits i les frases, i la tensió musical, per poder percebre si estem en una secció o una altra.
Esperem que aquests exemples t'ajudin a practicar-ho i a ser capaç de percebre-ho sense haver d'estar-hi massa pendent.
Aquí els tens:
Exemples de cançons AABA
Tal com hem explicat anteriorment, la forma musical que va predominar als anys 20-40 va ser l'AABA. Per això, una gran part de la música que ballem sol tenir aquesta estructura.
Vegem-ne alguns exemples:
Flying Home, el gran clàssic de Lionel Hampton i Benny Goodman, també té una estructura AABA. A més, tal com fan moltes cançons, fixa't com acaba amb un chorus incomplet en que, per tancar, genera tensió amb una frase final tipus B i la resol amb una A:
Hi ha algunes cançons que separen algun o tots els seus chorus mitjançant un interludi. Això se sol fer servir no només per diferenciar-los millor sinó, sobretot, per generar més contrastos i expectació. Un bon exemple és el Get Rhythm In Your Feet (And Music In Your Soul), de Benny Goodman. Aquí en pots escoltar la peça i veure'n l'estructura:
Una variant ben característica de les estructures AABA, que també podem veure en altres estructures, és aquella que afegeix un vuit (dos compassos) a la darrera frase de cada chorus. En la propera peça ho pots veure:
I ara una altra variant, rara i interessant, on la secció B es toca dues vegades. Aquesta repetició dóna la possibilitat de repetir els riffs més vegades i atorga més potència musical a aquesta frase, generant més tensió:
Altres exemples:
Exemples de cançons ABAB
Aquesta és, després de l'AABA, una de les estructures més habituals en la música swing que ballem. Tal com expliquem a la pàgina Com s'organitzen les frases d'una cançó? aquesta estructura es diferencia de l'AB pel fet que la primera B està enllaçada harmònica i/o melòdicament amb la segona A, fent-nos veure que no es tracta d'una repetició d'ABs sinó una idea que no és totalment completa fins que no hem escoltat les quatre seccions (ABAB).
Sovint hi ha certes diferències entre la primera i la segona B i, per aquest motiu, hi ha qui descriu l'estructura de peces com Rose Room, que pots veure a continuació, com a AB1AB2 o ABAB'. Això és degut a que, harmònicament, la primera i la segona B són molt semblants però no idèntiques. Recorda que cada secció ve definida per la seva harmonia, no pas per la seva melodia. Per això, encara que la melodia pugui semblar clarament diferent, si la seva base d'acords és igual, es considera la mateixa secció.
Com pots suposar, no hi ha una norma clara que permeti dir quan dues seccions són prou diferents per no considerar-les la mateixa (B i C) o només una mica diferents per considerar-les una variació (B1 i B2 o B i B').
A la cançó How High the Moon la primera i la segona B tenen la mateixa estructura harmònica els dos primers vuits però no els dos últims. A continuació t'ensenyem l'estructura entenent-la com a AB1AB2 però no ens discutirem amb ningú que pensi que es tracta d'una estructura ABAC.
No t'amoïnis si et costa percebre les diferències entre les seccions i poder decidir si és una secció igual o diferent a una d'anterior. Sovint es fa molt difícil de percebre-ho i només en pots estar segur si mires la partitura.
A més, des del punt de vista del ballador, el més important és percebre el canvi d'una frase a una altra, independentment de si la frase té una harmonia igual o no.
Exemples de cançons ABAC
Sovint, les diferències entre la segona i la quarta frase són tan importants que ja no hi ha dubtes a considerar-les seccions diferents i anomenar-les, respectivament, B i C i fent que l'estructura sigui ABAC.
Com ja hem explicat a Com s'organitzen les frases d'una cançó?, hi ha persones que prefereixen anomenar aquestes estructures com a A1A2 o AA' entenent que cada secció no té 4 vuits (8 compassos) sinó 8 (16 compassos).
Des del punt de vista del ballador pensem que té molt més sentit entendre-la com a ABAC per diversos motius. Principalment pel fet que estem acostumats a pensar en frases de 4 vuits i no de 8 però també perquè l'A sol diferenciar-se força clarament de la B i la C i, per tant, a l'hora d'expressar-ho en el nostre ball té més sentit fer-ho com a idees diferents.
Aquí en pots veure alguns exemples:
Encara un altre exemple molt conegut de cançó amb estructura ABAC on trobaràs un break a la C del primer chorus i un altre a la B del darrer:
Exemples de cançons AB
L'estructura AB és força freqüent dins la música swing. A més, tal com passa en aquest cas, és força característic que tinguin breaks de dos vuits a l'inici de les Bs, tal com pots escoltar en aquesta cançó:
Una de les peces habituals a les jams de jazz és Summertime, de George Gershwing. També té una estructura AB.
Encara que pugui semblar incoherent, hem de dir que les dues apreciacions són correctes. De fet, seria més correcte parlar d'estructura AB o abac.
En algunes cançons es poden interpretar les frases de diferents maneres en funció de si entens que les idees completes ocupen 2 o 4 vuits.D'aquesta manera, tal com pots veure al vídeo, si les considerem formades per 4 vuits, l'estructura està formada per dues seccions diferents (A i B) que es van repetint.
Però, atenent que podem sentir una idea que comença i acaba també cada dos vuits podem dir que els dos primers vuits i el 5 i 6 són iguals, i anomenar-los "a" i, atenent que els altres dos són diferents, anomenar les altres seccions "b i c". Per no crear confusió, en anàlisi musical, es tendeix a posar en lletres minúscules les seccions més petites i en majúscules les que engloben a aquestes.
Per alguns balladors pot ser pràctic pensar en idees de dos vuits en certes cançons. Però, per a la majoria, és més pràctic pensar sempre en idees de 4 vuits (o de 6, en el cas del blues chorus).
Un altre exemple ben curiós de peça que pot ser percebuda a diferents nivells de detall, en funció de si considerem les frases formades per 2 o 4 vuits (quatre o vuit compassos) és Star Dust. Si l'escoltes i tens l'orella molt fina potser podràs veure que la podem entendre com aabc (frases de 2 vuits) o com AB (frases de 4 vuits).
No és infreqüent que les peces amb estructura AB tinguin diferent nombre de vuits en les dues frases. Un exemple és la cançó I Wish I Could Shimmy Like My Sister Kate. És una peça molt versionada que té una estructura peculiar, que podem trobar en altres cançons. Fixa't com afegeix un vuit a la B, per donar una sensació de major tancament a la frase. Això fa que l'estructura, per tant, sigui A(4)B(5) (una frase -A- formada per quatre vuits seguida d'una altra -B- amb 5).
A més, hi ha un bon nombre de peces, tal com pots veure més avall, a l'apartat d'exemples de cançons que fan servir frases de 6 vuits, que tenen estructura A(4)B(6) i que, per tant, combinen una frase de quatre vuits seguida d'una de sis.
Exemples de cançons AAA
A la pàgina sobre Com s'organitzen les frases d'una cançó? hem explicat que força peces amb estructura AAA tenen frases de 6 vuits (blues de 12 compassos). Aquí en pots veure un exemple:
O aquest gran clàssic de Duke Ellington:
Com hauràs apreciat, en la peça anterior, per trencar la repetitivitat, just després de la primera frase, s'hi intercala una secció d'enllaç o interludi. L'hem de considerar un adornament dins de l'estructura AAA.
Aquests interludis poden sovintejar força en les peces que tenen estructura de blues de 12 compassos. En pots veure un exemple al conegut tema C Jam Blues. Recorda que el que defineix si dues frases són iguals o no és la seva harmonia. Per això, en aquesta peça, encara que la melodia i l'acompanyament rítmic puguin fer-nos pensar que les frases són diferents (per exemple les tres primeres frases ens podria semblar que segueixen l'estructura AAB), totes elles tenen la mateixa harmonia, per tant totes elles són As.
Però hi ha peces AAA que no tenen frases de 6 vuits sinó de 4 (8 compassos). Tot seguit en pots escoltar una que ni tan sols fa interludis per trencar la repetitivitat. Esperem que no se't faci pesada!
Exemples de peces amb frases de 6 vuits (i no tenen estructura AAA)
Hi ha moltes cançons que fan servir frases de 6 vuits (12 compassos) però que no segueixen el clàssic patró AAA. Aquestes poden estar formades per diferents frases, totes de 6 vuits de durada, però també hi ha cançons que combinen frases de sis vuits amb d'altres de diferent durada.
Fixa't com, per exemple, a Darktown Strutters Ball les frases A tenen quatre vuits mentre que les Bs en tenen 6. Això ho expressem d'aquest manera: A(4)B(6). Aquí ho pots comprovar:
Molt sovint, les peces que tenen frases de sis vuits (12 compassos) i segueixen una progressió harmònica pròpia del blues intercalen un pont cada una o dues estrofes. També és força habitual que aquests ponts no es posin de forma regular dins la mateixa cançó. Encara més, és força habitual que una mateixa peça tingui els ponts en llocs diferents quan és tocada per un grup o un altre. Així, per exemple, a Route 66 és habitual que una versió difereixi d'una altra quant a l'estructura. En aquesta que et mostrem a continuació hi ha una primera part en què es combina amb l'estructura AAB però, a partir d'aquí, intercala A i B. Aquí caldria considerar que el chorus (la idea completa) està expressada amb l'estructura AAB, tot i que aquesta idea completa només s'expressa una sola vegada.
Una altra combinació de frases molt habitual en les estructures AAB és la que podem veure a Alright, Ok, You Win en què les As tenen 6 vuits però el pont (la B) només en té 4. La podríem expressar com A(6)A(6)B(4).
La peça Beyond The Sea té una estructura ben peculiar que utilitza frases de 6 vuits seguint l'estructura AABA.
Exemples d'estructures poc freqüents
Curiosament, algunes de les peces més populars del repertori clàssic tenen estructures particulars, complexes o infreqüents. Aquí en pots veure, si ho vols, alguns exemples:
Autumn Leaves, un clàssic dins del jazz, té una estructura poc freqüent amb un patró AABC.
Wrap Yourself In A Christmas Package, també té estructura AABC.
També és molt poc habitual l'estructura ABCD.
Per últim pots veure l'estructura d'un clàssic com Cheek to Cheek. Aquesta famosa peça, tot i que en ser tan coneguda no ho sembli, té una estructura un pèl enrevessada (ABABCCDAB). En aquesta versió, el segon chorus és incomplet (no hi ha l'ABAB inicial).