"ROSE ROOM". EXEMPLE DE VERSIONS D'UNA MATEIXA CANÇÓ
Anem a veure ara com una mateixa cançó ha estat modificada per arranjadors i bandes de diferents èpoques.
Rose Room és un estàndard de jazz que es basa en una composició d'Art Hickman del 1917, molt popular des de la seva estrena a l'espectacle Midnight Frolics, l'any següent. Originalment estava pensada a ritme de foxtrot, com es pot comprovar al primer enregistrament que se'n va fer el mateix 1918. L'estructura que tenia era de tres versos de 8 vuits (16 compassos) que s'intercalaven entre dos grups de dos chorus ABAB (pots ampliar la informació sobre la funció del vers i la seva desaparició a la música swing). A més, cadascuna de les seccions s'interpretava sense variacions ni solos, tal com pots veure a continuació:
Hi ha molt poques versions, tant antigues com més modernes, que utilitzin la lletra de Harry Williams. Aquí en pots escoltar una, del 1928, on es manté el vers i hi ha un chorus cantat. La cançó, tot i que encara sona molt al foxtrot original, ja va agafant una mica de swing i fa alguns dels breaks que moltes versions posteriors incorporaran.
Una de les primeres versions que, a més de tenir swing, ja té molts dels elements propis de la música swing és la de Duke Ellington, de 1932, que té tres chorus. El primer i el tercer contenen el tema (head), mentre que al segon hi ha el solo de piano de Duke Ellington, que s'inspira molt en la melodia original. En el primer chorus hi ha un riff de fons, que atorga a la versió una sensació rítmica molt interessant. En els heads fa break al quart vuit de les dues Bs, parant a la primera pulsació en ambdós casos. En el chorus del solo no fa breaks, cosa que és força habitual a la música swing (tot i que el darrer vuit del chorus tanca amb un suau break a la cinquena pulsació). Val a dir que és una versió que ha perdut definitivament el vers i ja sona del tot a música swing.
Malgrat que de Duke Ellington ja és molt bona per a ballar, el 1934 Jimmie Lunceford fa una nova versió de Rose Room, que és sublim per als balladors. Justament aquell mateix any havia entrat a treballar, amb la seva orquestra, al Cotton Club de New York, amb un estil completament renovat en comparació a les orquestres que triomfaven en aquell moment. Els seus arranjaments eren molt estudiats i ben executats, amb molts contrasts, amb contracants entre les seccions que responen a la melodia, quasi sempre amb idees molt simples però tremendament inspiradores. El públic -i els balladors en especial- el van elevar, amb poc temps, a l'alçada dels més grans.
A continuació pots escoltar, si ho vols, la seva versió de Rose Room i apreciar les característiques esmentades. Observa com la participació de tots els instruments és molt equilibrada, com juga constantment amb els contrastos (per exemple passant de sensació rítmica de dues a quatre pulsacions, canviant les intensitats, introduint interludis que no tenen només la funció bàsica de trencar la dinàmica de la cançó sinó que, en aquest cas, l'enriqueixen o fent que cadascun dels chorus tingui una sonoritat i unes característiques rítmiques diferents) i com prepara els breaks, tensionant l'acompanyament i facilitant així l'anticipació per part dels balladors, però sense fer-ho totes les vegades de la mateixa manera. Fixa't que, al primer chorus, utilitza exactament el mateix riff de la versió de Duke Ellington. Aquesta versió, arranjada per Sy Oliver (que, a més, era el trompetista estrella de la banda) incorpora un interludi. I observa també que els breaks del darrer vuit del primer i tercer chorus els enllaça, magistralment, amb l'interludi i el final, respectivament. Aquest final, a més, acaba essent una interpretació molt expressiva del propi Sy Oliver.
Artie Shaw, clarinetista i líder de nombroses bandes, també va fer diverses versions de Rose Room. La que et mostrem no té interludis ni riffs. Es tracta d'una versió que podríem definir d'ensucrada, amb melodies que no se sustenten en la pulsació, característiques força comuns al swing comercial fet per músics blancs i pensat per a un públic blanc.
En una bona part de la cançó hi ha una sola línia melòdica, molt adornada i, sovint, doblada o harmonitzada pels altres instruments, amb pocs contracants o respostes a la melodia. La base harmònica per acompanyar la melodia sol estar formada per notes molt llargues lligades, que poden durar fins a dos compassos (un vuit) i que li confereixen un caràcter tendre a la cançó. Es tracta d'una versió poc adequada per a ballar. De fet, el mateix Artie Shaw havia reconegut públicament que a ell no li agradava tocar per a balladors.
La base rítmica és força rígida, amb una bateria un pèl brusca en alguns moments, poc flexible. Aquesta rigidesa s'encomana a la resta d'instruments, fent que la peça, al nostre parer, tingui poc swing. Pots escoltar aquesta versió a continuació:
Com hem anat veient, d'aquestes cinc versions de Rose Room, n'hi ha algunes que no només tenen més swing sinó que, a més, tenen més elements propis de la música swing i, per tant, són les que funcionen millor per a ballar lindy hop. Les que nosaltres triaríem serien la de Duke Ellington i, sobretot, la de Jimmie Lunceford.
A tu quina et fa venir més ganes de ballar?
Si ho vols, aquí hi ha més versions de Rose Room (que pots escoltar clicant sobre cadascun dels noms dels intèrprets o anant a la llista que hem creat a Spotify). Et detallem l'estructura de cadascuna d'elles:
- Benny Carter: Intro ABAB ABAB ABAB ABAB Outro
- Benny Goodman Sextet: Intro ABAB ABAB ABAB Outro (Charlie Christian solo 2n chorus, Lionel Hampton solo 3r chorus)
- Django Reinhardt/Stéphane Grappelli: ABAB ABAB ABAB ABAB
- Duke Ellington (1938): Intro ABAB ABAB Outro (intro que utilitzaria el 1939 per In a Mellow Tone, que té els mateixos acords)
- Earl Hines: ABAB ABAB ABAB ABAB ABAB Outro
- Eddie Condon: ABAB ABAB ABAB Outro
- Fletcher Henderson: Intro ABAB interludi ABAB interludi ABAB Outro
- Harry James: Intro ABAB interludi ABAB ABAB ABAB
- Henry "Red" Allen: Intro ABAB ABAB ABAB ABAB Outro
- John Kirby/Paul Whiteman: Intro ABAB ABAB ABAB ABAB Outro
- Nat King Cole: ABAB ABAB ABAB Outro
- Sidney Bechet: Intro ABAB ABAB ABAB Outro
- Teddy Wilson: Intro ABAB ABAB ABAB
Hi ha bandes actuals que també han fet versions d'aquesta cançó. Atenent que rarament hi ha partitures dels arranjaments de l'era swing, les bandes acaben fent les seves pròpies versions o, algunes, copien una determinada versió a partir d'un enregistrament existent.
Un exemple és la versió del 2011 de The Solomon Douglas Swingtet que copia, tan fidedignament com pot, l'arranjament de Sy Oliver a l'orquestra de Jimmie Lanceford que hem vist fa un moment. Com podràs comprovar no aconsegueixen, però, el nivell de swing de l'arranjament original.
Escolta, si ho vols, altres versions modernes. Veuràs que n'hi ha alguna que es basa en les versions antigues que hem vist.
- Boilermaker Jazz Band (2015): Intro ABAB ABAB interludi ABAB ABAB ABAB
- Glenn Crytzer (2008): Intro ABAB ABAB interludi ABAB Outro
- Hot Swing Sextet (2018): Intro ABAB ABAB ABAB ABAB Outro
- Jonathan Stout (2017): Intro ABAB ABAB ABAB
- The Coquette Jazz Band (2018): Intro ABAB interludi ABAB ABAB ABAB Outro
- The Solomon Douglas Swingtet (2011): Intro ABAB interludi ABAB ABAB Outro
Si ho vols, ara pots visitar també les pàgines relacionades amb aquest tema:
Què són els estàndard de jazz i els clàssics del swing?
Versions. La mateixa cançó, amb diferents arranjaments.