NIVELLS DE MUSICALITAT
Hi ha diferents tipus de musicalitat?
Com en la majoria d'aspectes que tractem en aquest web, no podem respondre a aquesta pregunta basant-nos en l'opinió d'entesos o estudiosos d'aquests temes. Malauradament no hem estat capaços de trobar gaire material sobre la musicalitat aplicada al ball. Entre el poc material que hem trobat destaquem, per si ho vols veure, Musicality Lecture, o alguns vídeos sobre musicalitat en el hip hop, el que anomenen freestyle (Rockbeats, Swan Phan i, sobretot, aquest de Joey Beni L. Tee amb una capacitat d'expressió corporal i interpretació musical difícilment igualable).
Sovint es parla de micromusicalitat (el ballador expressa les notes que sonen amb el seus moviments i expressions) i de macromusicalitat (el ballador expressa les frases, l'energia, els sentiments que genera la música). Aquest pot ser un bon punt de partida ja que se sustenta en el fet evident que la música també conté diversos nivells expressius interrelacionats. Així, podem parlar d'aspectes molt concrets (com els accents que marca la melodia) i d'aspectes més generals (com l'energia que desprèn o el canvi emocional que ens provoca la peça). En funció de quin sigui el nivell que percep o en què es fixa cada ballador la seva musicalitat serà d'una manera o d'una altra. De fet, no creiem que realment hi hagi diferents tipus de musicalitat. Pensem que la musicalitat és una sola cosa i que, en tot cas, hi ha diferents nivells de musicalitat, cada un d'ells basats en diferents nivells expressius de la música.
Sota el nostre punt de vista es podrien classificar els nivells de musicalitat en:
- Musicalitat basada en el color i l'energia de la música.
- Musicalitat basada en l'estructura.
- Musicalitat basada en la reproducció de la música.
- Musicalitat basada en esdevenir un solista.
- Musicalitat mixta.
Anem a veure'ls, un a un.
1- Musicalitat basada en el color i l'energia de la música.
Hi ha música que ens fa saltar, n'hi ha que ens fa riure, fins i tot n'hi ha que ens convida a no sortir a ballar. La majoria de balladors, amb diferents graus de subtilesa, percebem aquest nivell expressiu de la música i l'expressem en el nostre ball.
Cadascú ho percep i ho expressa a la seva manera. Uns, quan senten que la música sona molt fort, fan moviments molt grossos mentre que altres fan salts; quan sona un sol instrument uns fan passos petits, altres fan moure a la parella mentre ells es queden parats. La música ens pot convidar a fer voltes, a ballar tancats, a fer jazz steps. La música té un color, ens transmet una energia i aquesta és diferent en cada peça; és diferent en diferents moments d'una mateixa peça. Aquest color o energia de la música ens fa reaccionar de forma diferent en cada moment.
Veiem-ne un exemple. Fixa't com el Todd Yanacone i la Kelly Arsenault, en aquesta peça, tendeixen a guiar la seva forma de ballar a partir d'aquest nivell més general de la música:
0:20 a 0:30 La música els convida a ballar ajupits, movent molt les cames.
0:30 a 0:50 Fan grans desplaçaments de lloc.
0:50 a 1:10 Tendeixen a fer passos caracteritzats per anades i tornades de la noia, sense fer passos bàsics.
1:10 a 1:20 La rítmica de la melodia els porta a fer moviments basats en un bouncing marcat però curt.
1:20 a 1:45 La música els inspira a fer passos que els permeten donar voltes.
2- Musicalitat basada en l'estructura.
Tal com analitzem en altres llocs d'aquest web, la música que ballem està estructurada a partir d'uns patrons identificables (la pulsació, l'1, els vuits, les frases, els chorus...). A més, un bon grapat de peces juguen amb una estructura de "pregunta-resposta" o de diàleg entre els instruments, clarament estructurat al llarg de la cançó.
Hi ha balladors, tal com ho fan el Peter Strom i la Laura Glaess en el següent vídeo, que expressen alguna part de l'estructura en el seu ball.
La peça que ballen el Peter i la Laura té una estructura de frases de 4 vuits (pots trobar informació sobre aquesta estructura a la pàgina com s'organitzen les frases d'una cançó). En aquest tipus d'estructura el quart vuit sol alliberar la tensió musical que s'ha generat en els vuits anteriors i això fa que aquest sigui clarament diferent als altres, molt conclusiu. Fixa't com ells dos segueixen aquesta estructura amb el seu ball i també conclouen cada frase amb la seva forma de ballar.
0:13 a 0:22 Ballen la primera frase i, en el darrer vuit, fan un pas i una gesticulació diferent als tres vuits precedents. Ens indiquen, amb el seu ball, que han acabat d'expressar una idea i que ara aniran, tal com ho farà la música, cap a una altra idea.
0:23 a 0:32 Ballen la segona frase i la conclouen amb un break amb jazz steps, una forma expressiva totalment diferenciada de les anteriors.
0:33 a 0:41 Tornen a concloure la frase amb un break amb jazz steps.
0:42 a 0:50 Tanquen la frase i el chorus amb un salt, tant alt com l'energia que desprèn la música que sona.
A partir d'aquí adona't com van concloent el discurs que han elaborat en cada frase amb passos molt diferenciats dels altres, en els minuts 1:08, 1:15, 1:25, 1:33 i 1:42.
Fes una prova: mira el vídeo però amb el volum a zero. La seva forma de ballar expressa tan clarament l'estructura de la música que pots seguir identificant en quin moment de la frase estan sense sentir-la.
En aquest altre vídeo hi pots veure com, amb passos molt senzills, es marca l'acabament de cada frase:
Al vídeo hi hem marcat l'estructura de la cançó per tal que puguis percebre millor les idees musicals (les frases) i comprovar com es plasma en el ball. Fixa't, a més, que hi ha dos tipus de frases (A i B) que s'intercalen en una estructura tipus AABA. Per encara marcar en el ball millor la diferència d'idees, les frases tipus A les ballem fent swing outs i les de tipus B amb back to front.
Evidentment que les possibilitats són il·limitades i cadascú ha d'expressar les frases a la seva manera. És més, aquesta mateixa cançó, ballada en diferents moments i amb diferents parelles ens pot inspirar (ens hauria d'inspirar) una manera diversa d'expressar-la cada vegada.
3- Musicalitat basada en la reproducció de la música.
La música que ballem està formada per un conjunt de sons que emeten els diferents instruments. L'encadenament i la relació d'aquests sons entre ells acaba formant melodies i ritmes. A molts balladors els agrada intentar expressar aquestes notes i/o aquests ritmes en el seu ball. En el seu ball hi podrem reconèixer, per tant, la melodia d'un dels instruments, els accents o canvis sobtats que fa la música o el ritme.
Si els balladors es coneixen la música serà més fàcil reproduir-la. Tot i així, hi ha leaders i followers que són capaços de preveure el que passarà, malgrat que no coneguin la cançó (pots trobar més informació sobre això a l'apartat de patrons predictibles), o reaccionar a la música en el moment que sona.
Atenent que és la més fàcil de reconèixer externament, sol ser també la més valorada pel públic i, possiblement, pels jurats de les competicions.
En el següent vídeo veiem com en Nick Williams i, en menor grau, la Laura Glaess, expressen en ballar, molt fidelment, el que sona. En alguns moments quasi que calquen la música; tot el que hi ha a la música es manifesta en el seu ball. Ho fan tan fidelment que podríem abaixar el volum de la música i seguir sentint la música a través del seu ball.
Tot i que el vídeo, en la seva totalitat, és ple d'exemples continus de musicalitat basada en la reproducció de la música voldríem destacar:
0:35 En Nick rellisca sobre el seu taló de forma molt semblant a com la nota de les trompetes s'allarga.
1:01 La Laura mou els braços, el cap i el cos com si ella fos la big band que fa la melodia.
1:36 Ambdós expressen, amb el pas que fan i amb l'expressió corporal, de forma molt simètrica, la música que sona.
Una de les característiques més destacades de la música swing és l'ús de preguntes i respostes. I aquest és també un recurs molt interessant per a la musicalitat basada en la reproducció de música.
Pots trobar exemples i estratègies per a treballar la musicalitat basada en els accents en aquest mateix web.
4- Musicalitat basada en esdevenir un solista.
La música de jazz es caracteritza, entre altres coses, per la llibertat que tenen els diferents músics per improvisar, per crear. Aquesta improvisació no es fa de forma aleatòria, s'ajusta a l'harmonia i al què estan tocant els altres músics. S'ajusta al color i a l'energia del que toquen els altres. Es creen diàlegs entre ells. El que fa un instrument fa reaccionar l'altre. I, si això ho fa un instrument, per què no ho pot fer el ballador?
Es tracta no de calcar la música, de copiar-la amb el ball (ja sigui a nivell del color, l'estructura o la melodia), sinó de complementar-la, millorar-la, afegir-hi coses que lliguin, que hi encaixin però que no hi estan explícitament expressades. És molt il·lustrativa la forma com ho descriu en Donca, de Vitòria: "ballar una cosa que cap instrument està tocant, però podia estar fent-ho".
Aquest tipus de musicalitat costa més de dur a terme i, a la vegada, de valorar. Tot i així és, evidentment, la més creativa, possiblement la més difícil.
En el següent vídeo pots veure en Thomas Blacharz i la Kelly Arsenault ballant com si fossin uns músics més de la banda.
Malgrat que en algun moment fan passos, moviments i expressions que copien la música, generalment es mouen i s'expressen fent coses que no quadren exactament amb el que sona, però hi lliga; en alguns moments ho enriqueix. En destaquem uns quants exemples:
0:34 a 0:40 En Thomas comença un swing out en el qual fa dos saltirons en el 2 i manté un bouncing molt accentuat la resta del vuit, acabant-lo amb un joc de cames molt marcat. En el següent vuit fa diverses parades i es deixa arrossegar per la Kelly i fa relliscar els seus peus per terra.
1:04 a 1:08 La Kelly planteja una pregunta en quedar-se aturada amb un posat ben diferenciat del que havia fet fins al moment. En Thomas s'ho mira i reacciona fent un salt i reemprenent la dinàmica del pas bàsic que havia quedat tallada durant uns quants compassos.
1:20 a 1:35 El color de la música els porta a canviar totalment d'actitut corporal i de tipus de pas, amb desplaçaments petits, sugar pushs, fent patinar els peus pel terra, fent petites parades, accentuant alguns moviments i suavitzant-ne d'altres, sense seguir la música al peu de la lletra, però fent-hi una aportació personal ben sintonitzada i complementària.
5- Musicalitat mixta.
La majoria de balladors utilitzem una mica de cadascun dels nivells de musicalitat anteriors. En algunes peces més un que l'altre. Alguns balladors tendeixen a utilitzar més un nivell que altre. Però, per norma general, hi sol haver una barreja de tot plegat. De fet, si tornes a mirar qualsevol dels vídeos anteriors, tot i que els hem triat com a exemples de cadascun dels nivells, hi podràs trobar també elements propis dels altres.
És més, els dos membres de la parella de ball poden estar-se fixant en diferents elements de la música. De fet, si abans hem dit que cap ballador és igual, que cap percep la música igual i que a cadascú la música li provoca unes emocions i reaccions diferents, el més lògic és que el que expressi cada membre de la parella sigui diferent, tot i que intenti ser harmònic entre ells (tal com ho és la música). Vegeu aquest exemple on cadascú s'expressa a la seva manera, amb el seu estil ben diferenciat, però, a més, percebent la música de forma diferent i, en conseqüència, expressant-ho amb una forma de ballar diferent. Podeu endevinar amb què es fixa cadascú de la parella durant el següent ball?
Mira també, si ho vols, el següent vídeo. Veuràs com, a banda de reproduir molt fidelment la música, també s'hi veu musicalitat basada en l'estructura (sobretot fent un quart vuit molt expressiu i diferenciat), esdevenen solista amb una gràcia sorprenent i juguen, tot sovint, amb el concepte pregunta-resposta entre balladors.
En aquesta pàgina hem reflexionat al voltant de quins són els elements en què els balladors ens fixem per expressar la música en el nostre ball. Ens agradarà que ens diguis la teva opinió sobre els nivells de la musicalitat, sobre vídeos que et semblin especialment demostratius dels aspectes que hem comentat aquí o que il·lustrin aspectes que no hem tingut en compte.
Tal com comentàvem abans, la musicalitat implica la percepció de la música, com a primer pas, i el canvi en la forma de ballar per expressar el que ens diu la música en el ball, com a segon. Per esdevenir més musicals no n'hi ha prou amb entendre com ho fan els que ja són musicals. Així, si t'interessa aprofundir en els aspectes que hem tractat en aquesta pàgina o veure les nostres propostes i reflexions sobre la resta d'aspectes vinculats amb la musicalitat, potser voldràs visitar aquestes pàgines del nostre web: